Antoni Agramont i Quintana

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Antoni Agramont)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Agramont i Quintana
Dades biogràfiques
Naixement 1851
Mort 6 d'agost de 1906 (54/55 anys)
Activitat professional
Ocupació Compositor
Gènere Sardana
Modifica dades a Wikidata

Antoni Agramont i Quintana (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1851 - 6 d'agost de 1906), fiscornaire, director de cobla i compositor de sardanes.

Estudis Musicals[modifica]

Es formà a l'escolania de la basílica de Castelló d'Empúries, sota el mestratge de Bonaventura Frigola, mestre de capella, i Josep Anglada, organista. Es va iniciar en el món de la cobla de la mà del tenora Bartomeu Callís.

Vida i Música[modifica]

Agramont pertanyia a una nissaga de músics: el seu oncle Jaume-Joan Lleys i Agramont va ser mestre de capella de la catedral de Girona i de Santa Maria de Castelló d'Empúries, i el seu cosí Isidre Lleys va exercir el magisteri de l'orgue de Sant Pere de Figueres. Excel·lent fiscornista, la seva producció, que hom calcula en més d'un miler de sardanes, no ha transcendit, però va assolir un gran prestigi entre els sardanistes de la seva època. D'inspiració abundosa i desbordant, li agradava jugar amb elements efectistes externs a la cobla. Així, en la seva sardana més popular, El foc de Castelló, dedicada a l'incendi que durant la nit del 3 de novembre de 1874 provocaren a Castelló d'Empúries les forces carlines de Francesc Savalls, durant la tercera guerra carlina, Agramont hi fa intervenir trets de trabuc per fer més real l'evocació de la gesta. A més, va fundar la primera cobla del seu poble amb el nom de L'Orquestra Cobla Empordanesa, coneguda també com l'Orquestra Agramont. Va ser mestre de Pau Guanter i fundador de la célebre cobla castellonenca Els Rossinyols.

Fou autor de la primera sardana revessa coneguda, per la qual cosa hom li atribueix la paternitat d'aquest estil de sardanes. Les seves obres solen ser obligades de fiscorn, flabiol, tenora i tible, cornetins, trombons. Tingué devoció per l'òpera, cosa que el menà a incorporar aspectes d'aquest art escènic en el repertori sardanístic i, segons autors com Salvador Raurich o Enric Riera, fou també un dels primers compositors a interpretar fragments de repeertori operístic en els concerts de les festes majors.

Observacions[modifica]

Es conserven obres seves als fons musicals SEO (Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot), CdE (Fons de Santa Maria de Castelló d'Empúries) i GrAS (Fons Artur Sitjà de l'Arxiu Comarcal del Valès Oriental).[1]

Bibliografia[modifica]

  • Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, p. 34-35. ISBN 9788496747548. 
  • GREGORI I CIFRÉ, Josep M. - SALGADO COBO, Elena. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 7: Fons de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2013. ISBN 9788449040511.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]