Antoni Albalat Salanova

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Albalat Salanova
Dades biogràfiques
Naixement Antoni Albalat Salanova
2 de desembre de 1961 (1961-12-02) (55 anys)
Castelló de la Plana
Activitat professional
Ocupació Poeta

Lloc web https://www.flickr.com/photos/wuniatuph/
Modifica dades a Wikidata

Antoni Albalat Salanova (Castelló de la Plana, 2 de desembre de 1961) és un poeta i periodista valencià.[1] Es graduà a l'Escola Universitària de Formació del Professorat d'EGB de Castelló, especialitat de Ciències Humanes. Ha treballat com a guionista de programes culturals a Ràdio Castelló de la Cadena Ser (1984 –1990) i Canal 9 Ràdio (1990 –1993). És col·laborador del diari Levante, i ha estat corresponsal a Castelló d'El País, El Temps i El Observador de la Actualidad. També col·laborà amb el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura.[2] Actualment és tècnic d'informació i assessorament lingüístic de la Universitat Jaume I i membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). El 1999 va guanyar el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia.

Obres[modifica]

Narrativa[modifica]

  • Aviram espars. Vila-real: Ajuntament, 1989
  • La ploma de vidre. Alzira: 7 i mig, 1998[3]

Poesia[modifica]

  • Cinerari de tardor. Nul·les: Ajuntament, 1993
  • L'herència dels hidroavions. Alzira: Germania, 1995
  • Llibre dels grills. Vila-real: Ajuntament, 1998
  • Quines bèsties!. Alzira: Bromera, 1998 [infantil]
  • Llibre de voliaines. València: Tres i Quatre, 1999
  • Tardor a Llareggubb (amb Lluís Bartomeu Meseguer Pallarés). Alacant: Aguaclara, 1999
  • Mar Jaspi. Castelló de la Plana: Ajuntament, 2000
  • Els peus de la boira. Lleida: Pagès, 2001
  • Gàbia de poesia. Castelló de la Plana: Ajuntament, 2001
  • Tords. L'Alcora: Ajuntament, 2003
  • Tractat del caos. València: Tres i Quatre, 2004
  • Baelo Clavdia. Pomemes de la factoria de graum, dins Claudia de Vilafamés. La poesía del bodegó. Castelló de la Plana: Diputació Provincial de Castelló, 2011
  • Love is. Benicarló: Onada, 2014.
  • Cosmos d'aram. (poemes de Balma Albalat Oliver, fractals d'Antoni Albalat). El petit editor. Carcaixent. 2015.

Premis literaris[modifica]

  • Ciutat de Vila-real de narrativa, 1988: Aviram espars[4]
  • Vila de Nules de poesia, 1992: Cinerari de tardor
  • Ciutat de Vila-real de poesia, 1997: Llibre dels grills
  • Les Nits Màgiques del Django's de poesia, 1998: La ploma de vidre
  • Samaruc de l'Associació de Bibliotecaris Valencians, 1998: Quines bèsties!
  • Tardor de Poesia, 1998: Tardor a Llareggubb
  • Vicent Andrés Estellés de poesia, 1999: Llibre de voliaines
  • Miquel Peris i Segarra de poesia de Castelló de la Plana, 2000: Mar Jaspi
  • Maria Mercè Marçal de poesia, 2001: Els peus de la boira
  • Ciutat d'Elx de poesia, 2003: Tractat del caos
  • Jaume Bru i Vidal de poesia, 2013: Love is

Referències[modifica]