Antoni Maria Badia i Margarit

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Antoni Badia i Margarit)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Maria Badia i Margarit Creu de Sant Jordi 1984
Decret pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al senyor Antoni Maria Badia i Margarit.pdf
Decret de concessó de la medalla
 Rector Universitat de Barcelona

Dades biogràfiques
Naixement 30 de maig de 1920
Barcelona
Mort 16 de novembre de 2014(2014-11-16) (als 94 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri de Montjuïc (Barcelona), agrup. 2, nínxol hipogeu trapezoïdal 697
Ciutadania Espanya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola i de Gramàtica Històrica Catalana així com Rector de la Universitat de Barcelona
Ocupador Universitat de Barcelona
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 30 de maig de 1920[1] - 16 de novembre de 2014)[2] fou un filòleg i lingüista català especialista en història de la llengua i gramàtica catalana.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va cursar els seus estudis d'ensenyament primari i batxillerat a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida pel pedagog Alexandre Galí i Coll, que li va infondre la preocupació pel llenguatge. Estudià als Estudis Universitaris Catalans,[3] i es llicencià en filologia romànica per la Universitat de Barcelona el juny de 1943. Encetà els seus treballs d'investigador amb un estudi de morfologia històrica que constituí la seva tesi doctoral (1947). Posteriorment esdevingué catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola i, el 1987, de Llengua Catalana,[4] i rector de la Universitat de Barcelona del 1978 al 1986, data des de la qual n'és honorari.

Com a catedràtic cal destacar la seva intensa activitat com a docent, fet que va comportar la formació d'una escola d'investigadors. Badia, d'altra banda, va prosseguir amb la seva recerca en el camp de la lingüística històrica, sobretot catalana, dins la gran tradició de Ramón Menéndez Pidal. Aviat s'inclinà també cap als estudis de dialectologia: primer, de l'aragonès, després, del català. S'especialitzà en geografia lingüística, i en aquest terreny desenvolupà una intensa activitat en les tasques inicials de la confecció d'un Atles Lingüístic del Domini Català. L'onomàstica també va ser cultivada per Badia i, en aquest terreny, cal remarcar la seva atenció especial als elements botànics de la toponímia.

Cal destacar que va ser professor visitant a Munic, Heidelberg, Georgetown, Wisconsin i la Sorbona a París. Era doctor honoris causa per diverses universitats, entre les quals Salzburg, Tolosa, Rovira i Virgili, la Sorbona, Universitat de Perpinyà Via Domícia, Illes Balears, Alacant, València i el Knox College de Galesburg.[4]

També va ser president de la Société de Linguistique Romane (després fou anomenat president d'honor), president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, primer president de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, primer president del Grup Català de Sociolingüística, president d'honor del II Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Amsterdam (1970), de la North American Catalan Society i de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, i president del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986).

Fou responsable de l'àrea de lingüística de la Gran Enciclopèdia Catalana,[5] president de la Fundació Artur Martorell, director de la revista Estudis Romànics i va pertànyer a diversos consells editorials de revistes de filologia catalana (Caplletra, Catalan Review, Llengua & Literatura i Treballs de Sociolingüística Catalana).

Així mateix, era membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de diverses acadèmies entre les quals la Real Academia Española. També va ser membre honorari de l'American Association of Teachers of Spanish and Portuguese. Cal destacar que va ser president de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973-1976) i president del Grup Català de Sociolingüística des del 1974.

Defunció[modifica | modifica el codi]

La matinada del 16 de novembre de 2014 va morir Badia i Margarit als 94 anys. El seu funeral es féu a l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona l'endemà.[4] El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell i Canalda, va lamentar la seva mort perquè "Ens ha permès d'entendre que el català era una llengua amb molta força i la potència de qualsevol altra llengua romànica, i li devem molta de la convicció que avui tenim sobre el futur del català."; a banda que ha destacat la seva gran labor en la docència.[4]

Biblioteca Badia-Cardús[modifica | modifica el codi]

L'any 1975, mentre s'iniciaven les activitats del Congrés de Cultura Catalana, el Dr. Badia i la seva esposa, Maria Cardús, van fer públic el donatiu de la seva biblioteca i de l'arxiu documental a la Biblioteca de Catalunya. Es tracta d'un fons especialitzat en lingüística, filologia i gramàtica de les llengües romàniques, sobretot del català i castellà, que conté llibres, revistes i nombrosos fullets, molts dels quals són exemplars únics o molt rars.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Badia Margarit, Antoni M. La llengua dels barcelonins: resultats d'una enquesta sociològico-lingüística. Barcelona: Edicions 32, 1969. Estudis i documents, 10. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

La seva obra científica inclou més de sis-cents títols, amb més de cinquanta llibres, entre els quals:

  • Gramática histórica catalana (1951, trad. al català el 1981)
  • Gramática catalana (1962)
  • Llengua i cultura als Països Catalans (1964)
  • La llengua dels barcelonins (1969)
  • La formació de la llengua catalana (1981)
  • Gramàtica de la llengua catalana (1994)
  • Regles d'esquivar vocables" i "la Qüestió de la llengua"

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Antoni Maria Badia i Margarit». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Mor el filòleg Antoni Maria Badia i Margarit als 94 anys» (en català). Ara (diari), 16-11-2014. [Consulta: 16 novembre 2014].
  3. Aramon i Stein, Núria «Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Estudis Romànics. Institut d'Estudis Catalans, 29, 2007, pp. 653-654.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «S'ha mort Antoni M. Badia i Margarit, referent de la lingüística catalana». vilaweb, 16-11-2014 [Consulta: 16 novembre 2014].
  5. Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  6. «Badia i Margarit rep l'homenatge del Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques». Vilaweb.cat, 06-09-2011 [Consulta: 6 setembre 2011].
  7. El Govern concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Josep Maria Ainaud de Lasarte i a Antoni Maria Badia i Margarit

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Obiols i Vié
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat de Barcelona

19781986
Succeït per:
Josep Maria Bricall i Masip
Precedit per:
Jaume Barrera i Escudero
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXXVI

1955-2014
Succeït per:
no designat