Antoni Benaiges i Nogués

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Benaiges i Nogués
Biografia
Naixement 1903
Mont-roig del Camp
Mort 25 juliol 1936 (32/33 anys)
Activitat
Ocupació Mestre d'escola
Modifica les dades a Wikidata

Antoni Benaiges i Nogués (Mont-roig del Camp, 1903 - Muntanyes de la Pedraja, Província de Burgos, 25 de juliol de 1936). Va ser Maestro Nacional i propulsor de les tècniques Freinet. Fill de Jaume Benaiges Just i Teresa Nogués Sardà.[1] La seva mare era neboda d'Agustí Sardà Llaberia i cosina de la pedagoga Mercè Sardà Uribarri.

Es va treure el títol de magisteri al 1929 i els tres primers anys va treballar de mestre en diferents escoles de Madrid. Al 1931, mentre feia de mestre al Grup Escolar Carmen Rojo de Madrid es va afiliar a l'Agrupació Socialista.[2] El 1932 torna a Catalunya, Vilanova i la Geltrú, com mestre interí de l'Escola Graduada de Nens, on començà a provar les tècniques Freinet. Començà a militar de manera destacada a la Federació Estatal de Treballadors de l'Ensenyança de l'UGT a Barcelona.[2] Al 1934 li va ser assignada la plaça amb propietat a Bañuelos de Bureba, província de Burgos. Una escola abandonada, sense materials. El poble, petit i perdut, no tenia electricitat, ni agua corrent, ni telèfon, ni carretera. L'escola es trobava en un vell edifici de pedra de dues plantes. El mestre vivia en la mateixa escola, on anaven els nens i nenes del poble dels sis als dotze anys.

La metodologia de treball de Freinet consistia en editar en l'escola petites publicacions o 'quaderns' a partir dels dibuixos i textos que realitzaven els nens i nenes de l'escola, que reflectien la seva manera de veure el món que els rodejava : sobre la família, les amistats, la població, els paisatges, les festes, excursions, els jocs, el folklore ... La impremta, tenia un paper primordial a l'aula: era l'instrument que permetia materialitzar, captar, veure i tocar tot el que aprenia. A mes l’intercanvi de quaderns entre centres era un element clau per conèixer la vida d’escolars que vivien en altres poblacions.

Els quaderns escolars de Bañuelos de Bureba van rebre el nom "Gestos" i el "Recreo". El Recreo era destinat a les criatures més petites, amb redaccions més breus, el tipus de lletra més gros i els temes i les matèries més infantils. L’escola de Bañuelos de Bureba va publicar tretze quaderns: sis números de Gestos, tres de Recreo i quatre publicacions monogràfiques: El retratista, sobre l’arribada d’un fotògraf al poble; Sueños, que recollia els somnis de l’alumnat; Folklore burgalés, un recull de diferents manifestacions populars de Burgos com són cançons, dites... I el titulat El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca.

Els nens i nenes de Bañuelos mai havien vist el mar i, a l'hivern de 1936, el seu mestre els va animar perquè l'imaginessin i el descrivissin. El resultat va ser un quadern monogràfic sobre la immensitat blava, 'El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca'. «El mar serà molt gran, molt ample i molt profund». Així és com s'imaginava el mar un dels nens d'aquest poblet de Burgos. Les descripcions es repetien: «El mar serà...», «El mar serà…».

El mestre Antoni Benaiges els va prometre que anirien a Mont-roig de Camp, a casa de la seva família, per veure-ho per primera vegada i així poder dir: «El mar és… El mar és…». Però el somni d'aquelles criatures i la promesa del mestre van quedar truncats per sempre el 19 de juliol de 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil. Durant l'estiu de 1936 tenia previst viatjar amb el seu alumnat a visitar, per primera vegada, el mar. Benaiges va ser detingut a Briviesca al moment del triomf del cop d'estat que va iniciar la Guerra Civil Espanyola. El mestre va ser assassinat per falangistes el 25 de juliol de 1936 a les Muntanyes de la Pedraja (Burgos). Les seves restes van ser enterrades en la fossa comuna de les Muntanyes d'Oca (Burgos). A pesar de les exhumacions fetes en aquelles muntanyes, contínua desaparegut.

El 19 de desembre de 1939, tres anys després del seu afusellament, la Comisión Depuradora del Magisterio Nacional de Primera Enseñanza de Burgos resol la «separació definitiva» d’Antoni Benaiges de la seva plaça de mestre. Aquesta mena d’expedients van ser una pràctica habitual durant la postguerra. Fos viva o morta, tota persona que no combregava amb els principis del Movimiento no tenia lloc a la «nueva España» i se l’havia de depurar.

Antoni Benaiges, pròleg del quadern sobre El mar

Y la fantasía de unos niños que suben y bajan

la loma sólo la loma, la ingrata loma, disparose

hacia Lejanía [sic] para hundirse en la vastitud

líquida, misteriosa, sublime... También ellos, los

niños, saben del mar sin haberlo visto nunca.


EL MAR SERÀ...

Els nens i nenes de Bañuelos mai no havien vist el mar i, el gener de 1936, el mestre els va animar a imaginar-lo i a descriure’l. El resultat va ser el quadern El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca.

“El mar será muy grande, muy ancho y muy hondo”. Així és com s’imaginava el mar un nen d’aquest poblet de Burgos, i així és com va quedar recollit en el quadernet escolar que va escriure juntament amb els seus companys de classe. Les descripcions es repetien: “El mar será... El mar será...”. Benaiges els va prometre que a l’estiu anirien a Mont-roig del Camp, a casa la seva família, per veure’l per primer cop i poder dir: “El mar es... El mar es...”.

Però el somni d’aquelles criatures va quedar truncat per sempre el 19 de juliol del 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil.


GESTOS I RECREO, ELS QUADERNS DE BAÑUELOS

Una de les primeres coses que va fer Benaiges en arribar a Bañuelos va ser encarregar la impremta per impulsar un quadern escolar, que democràticament van batejar amb el nom de Gestos. Més endavant n’adquiriren una altra destinada a les criatures més petites i al quadern l’anomenarien Recreo, amb redaccions més curtes, el tipus de lletra més gran i els temes i les matèries més infantils.

L’escola de Bañuelos de Bureba va publicar tretze quaderns: sis números de Gestos, tres de Recreo quatre publicacions monogràfiques. El retratista; sobre l’arribada d’un fotògraf al poble; Sueños, que recollia els somnis de l’alumnat; Folklore burgalés, un recull de diferents manifestacions del folklore de Burgos com són cançons, dites... I el quadern més poètic, màgic i simbòlic de la tasca que feia a Bañuelos, el titulat El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca.

Per poder sufragar les despeses de les impressions, Benaiges va impulsar una campanya de subscripcions entre el veïnat, professionals de l’educació i familiars seus. 

ELS QUADERNS PAS A PAS

En els quaderns hi participava tota la classe per fer de cronistes del seu món: una forta nevada, l’arribada d’uns gitanos, la descoberta del gramòfon que els havia portat el mestre o la visita d’un retratista. També parlaven de la seva vida, expressant les seves pors, desitjos, anhels…

Cada alumne escrivia un text relacionat amb un tema concret o de temàtica lliure. Després de llegir-los, l’assemblea escollia els escrits i aquests es preparaven per a ser impresos. Es copiaven un a un a la pissarra i de manera conjunta es corregia la sintaxi i l’ortografia. Després es componien sobre la premsa.

Per arrodonir la feina calia il·lustrar els textos. Si parlaven de la nevada, es feien dibuixos del poble nevat i de nou l’assemblea n’escollia un, que del paper acabava al linòleum. Gràcies a les gúbies es realitzava el gravat que s’unia al text compost i, quan s’imprimia, és creava una pàgina del quadern de vida que es distribuiria entre alumnes, persones subscriptores i, escoles d’altres poblacions a partir de l’intercanvi de quaderns.


LA MORT DEL MESTRE

Carta Demetrio Diez. octubre 1936..jpg

Antoni Benaiges va ser detingut el 19 de juliol a la Casa del Pueblo de Briviesca, prop de Bañuelos. Hi ha testimonis que asseguren que el van torturar, li van arrencar les dents i el van passejar mig despullat en un cotxe descapotat per Briviesca per humiliar-lo públicament. Després el van dur a La Pedraja, a ell i a molta altra gent, on va ser afusellat el 25 de juliol i enterrat en una fossa comuna.

Retrat Antoni Beniages.jpg

Però no n’hi havia prou amb matar-lo. També s’havia d’esborrar la seva memòria. El 19 de desembre de 1939, tres anys després del seu afusellament  la Comisión Depuradora del Magisterio Nacional de Primera Enseñanza de Burgos resol la «separació definitiva» d’Antoni Benaiges de la seva plaça de mestre. Aquesta mena d’expedients, en els quals s’humiliava encara més els vençuts varen ser una pràctica habitual a la postguerra. Fos viva o morta, tota persona que no combregava amb els principis del “Movimiento” no tenia lloc a la «nueva España» i se l’havia de depurar.


LA PERSECUCIÓ DELS LLIBRETS

El 20 de juliol de 1936 Bañuelos va rebre un visita que la gent del poble no oblidaria. A mitja tarda va córrer la veu que pel camí de Briviesca baixaven uns homes armats, deien que eren de Falange Española. Van anar directament a l’escola i  mentre uns feien preguntes relacionades amb les amistats del mestre, altres amuntegaven davant l’edifici tot allò que consideraven subversiu: llibres, materials escolars, impremtes, treballs d’alumnes i la col·lecció dels quaderns que quedava com a arxiu. Dos anys de treball intens, dos anys de somnis i perspectives il·lusionants eren reduïts a cendres en pocs minuts.

Algú va poder salvar del foc les redaccions manuscrites o va amagar un parell d’exemplars dels quaderns que ara es conserven com a veritables tresors, però la majoria de famílies se’n varen desfer ràpidament per por a les represàlies. El testimoni d’aquella col·lecció de quaderns editats a l’escola de Bañuelos de Bureba es conserva a Mont-roig del Camp, en mans de la família Benaiges, que s’havia subscrit a la publicació i els rebia regularment.


La fossa de La Pedraja

L’any 2010, l’Agrupación de Familiares de las Personas Asesinadas en los Montes de La Pedraja va localitzar casquets de bala i restes humanes en una muntanya prop del municipi burgalès de Villafranca Monte de Oca.  Mesos després, la Sociedad de Ciencias Aranzadi va exhumar aquella fossa, on hi va trobar les restes de 104 persones assassinades entre juliol i octubre de 1936 a mans dels feixistes.

A Montes de La Pedraja es calcula que hi ha més de 400 persones assassinades dels municipis dels voltants. Entre ells Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar als nens i nenes de Bañuelos de Bureba.


Referències[modifica]

  1. «LES ESCOLES A MONT-ROIG: EMILI SOLER I AGUSTÍ SARDÀ... FINS 1936» (en català). Ressò mont-rogenc. [Consulta: 18 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 «ANTONI BENAIGES, EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR DOSSIER DE PREMSA. Juliol 2018» (en català). Museu Marítim de Barcelona i Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Francesc Escribano, Sergi Bernal, Queralt Solé i Francisco Ferrandiz (2013). Desenterrant el silenci: Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar. Ed. Blume, Barcelona, 2013.
  • Alberto Bougleux i Sergi Bernal, El Retratista, Documental, Ed. Blume, Barcelona, 2014.
  • [CAT] Sebastián Gertrudix i Sergi Bernal, "Els vaig prometre el mar" Ed.Gregal, Barcelona, 2018.
  • [CAST] Sebastián Gertrudix i Sergi Bernal, "El mar serà..." Ed.Gregal, Barcelona, 2018.

Enllaços externs[modifica]