Antoni Bonamusa Homs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Bonamusa Homs
Naixement 1929
Mort 2007(2007-00-00) (als 77–78 anys)
Ocupació dissenyador industrial i interiorista
Modifica dades a Wikidata

Antoni Bonamusa Homs (Barcelona, 1929-2007) fou un interiorista i dissenyador industrial català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1943 comença a treballar a l'estudi Alarma realitzant feines d'escenografia i interiorisme. Entre el 1946 i el 1951 forma part de l'equip tècnic d'una companyia hidroelèctrica, treball que compagina amb altres feines d'il·lustració, interiorisme i pintura. El 1951, amb l'aparellador Ramon Tomàs, creen l'estudi Bonamusa-Tomàs d'arquitectura, interiorisme i disseny industrial. A partir d'una primera col·laboració amb el Grup Balahà (Cine-Teatre Novedades) a la dècada dels seixanta, va realitzar l'interiorisme de gran part dels cinemes de la ciutat de Barcelona creant un estil propi.

També durant aquests anys l'oficina de turisme espanyol (Expotur) li va encarregar la realització dels seus pavellons per a les fires de tot el món. Participa habitualment en els salons Hogarotel tant presentant productes propis com realitzant pavellons per a diferents empreses.

En el camp del disseny industrial assessora i dissenya per a diverses empreses com El Ciervo Industrial. Entre el 1966 i el 1968 també realitza el projecte d'urbanisme per a Boca Raton (Florida, EUA). El 1970 funda el Grup Bonamusa amb Joan Pinell i Ramon Castells.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Els seus dissenys han rebut nombrosos premis Delta de l'ADI/FAD, institució a la qual ha estat molt vinculat. La seva tasca de promoció del disseny, la realitza des de la junta del FAD de la qual va ser vocal (1962-63), comptador (1963-68), vicesecretari (1966-67) i vicepresident (1968-69) sota la presidència d'Alfons Serrahima. Va rebre la medalla d'aquesta institució el 1967. Entre les seves peces cal citar la cadira Amèlia (1967), el cendrer de peu Delta (1966) o el tamboret Cúbica (1965).[1]

Referències[modifica | modifica el codi]