Vés al contingut

Antoni Caralps i Riera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntoni Caralps i Riera
Biografia
Naixement1934 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juny 2025 Modifica el valor a Wikidata (90/91 anys)
Alcalde d'Alella
1995 – 1999 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, nefròleg, cirurgià, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHospital Clínic de Barcelona
Hospital Universitari de la Vall d'Hebron
Hospital Germans Trias i Pujol Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareAntoni Caralps i Massó Modifica el valor a Wikidata
GermansJosep Maria Caralps i Riera Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antoni Caralps i Riera (Barcelona, 1934 - 2 de juny de 2025) fou un metge cirurgià, nefròleg i polític català.

Fill d'Antoni Caralps i Massó i germà de Josep Maria Caralps i Riera, es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona l'any 1957 i s'especialitzà en nefrologia a l'Hospital Necker de París. El 1962 juntament amb Agustí Pedro i Pons organitzà a l'Hospital Clínic de Barcelona el primer dispensari de nefrologia de l'Estat espanyol. I amb Josep M. Gil-Vernet l'any 1964 creà a l'Hospital Clínic la primera unitat de trasplantament renal. El 1968 es traslladà a l'Hospital de la Vall d'Hebron. El 1974 es convertí en el cap del servei de nefrologia d'aquest hospital, i posteriorment, el 1983, de l'Hospital Germans Trias i Pujol. L'any 1966 va presidir el XVI Congrés Mundial de Trasplantaments i entre els ants 1984 i 1989 va ocupar la presidència de la Societat Catalana de Trasplantaments. Pel que fa a reconeixements a la seva tasca professional, cal destacar la Gran Creu de l'Ordre Civil de Sanitat.[1][2] Caralps, que va liderar l'equip que dugué a terme el primer trasplantament renal exitós de l'Estat amb un òrgan d'un donant mort, el 1984 fou nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.[3]

Paral·lelament a la seva carrera professional com a metge, Caralps va ser també el batlle d'Alella, al Maresme, entre els anys 1995 i 1999.[1][3]

Referències

[modifica]