Antoni Eximeno i Pujades

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Eximeno i Pujades
Bartolome maura-Retrato de Antonio Eximeno y Pujades.jpg
Biografia
Naixement 26 setembre 1729
València
Mort 9 juliol 1809 (79 anys)
Roma
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Musicòleg i filòsof
Orde religiós Companyia de Jesús
Modifica les dades a Wikidata

Antoni Eximeno i Pujades, (València, 26 de setembre del 1729Roma, 9 de juliol del 1808) va ser un jesuïta, matemàtic, filòsof i musicòleg valencià. Fou un dels autors principals de l’Escola Universalista Espanyola del segle XVIII.

Va nàixer a València l’any 1729.[1] Els seus pares van ser Vicent Eximeno i Maria Francesca Pujades. Estudià humanitats a la Universitat de València i fou deixeble del jesuïta Tomàs Serrano (1715-1784). Ingressà en la Companyia de Jesús el 15 d’octubre del 1745. Després va ser professor de retòrica al Seminari de Nobles de València i de matemàtiques al Col·legi de Sant Pau de la susdita ciutat.[2]A Saragossa estudià filosofia entre els anys 1747 i 1750, i posteriorment humanitats a Sogorb. El 2 de febrer del 1763 fou ordenat sacerdot a València. Va ser director d'estudis i docent de matemàtiques a l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia, inaugurada solemnement el 16 de maig del 1764.

Però la seua trajectòria s'alterà amb l'expulsió dels jesuïtes, decretada pel rei Carles III el 2 d'abril del 1767. Eximeno s'instal·là a Roma, on va escriure la major part de les seues obres. Entre 1798 i 1801 tornà a València, però de bell nou fou desterrat per Carles IV, per la qual cosa hagué de viure els seus darrers anys de vida a Roma, on va morir el 9 de juliol del 1809.[3]

Algunes obres[modifica]

  • Dell'origine e delle regole della musica colla storia del suo progresso, decadenza, e rinnovazione. Obra d'Antoni Eximeno dedicada a l'aurora Real Princesa Maria Antònia Valburca de Baviera, vídua de Saxònia. Avís als lectors i als amants de la música. Roma, Michel'Angelo Baribiellini, 1774.
  • Del Origen y reglas de la música, con la historia de su progreso, decadencia y restauración. Traduïda per Francisco Antonio Gutiérrez, Madrid, Impremta Reial, 1796, 3 volums.
  • Institutiones Philosophicae Et Mathematicae: Volumen I, Dialecticam Et Rerum Quas Vulgo Metaphysicas Vocant Libros Tres Priores Madrid: Impremta Reial, 1796.
  • Institutiones Philosophicae Et Mathematicae: Volumen II, Rerum Quas Vulgo Metaphysicas Vocant Libros Tres Posteriores Complectens.
  • Lo spirito del machiavelli. 1795.
  • Duda de D. Antonio Eximeno sobre el ensayo fundamental práctico de contrapunto del M. R. P. M. Fr. Juan Bautista Martini. Traduïda al castellà per Francisco Antonio Gutiérrez. Madrid: Imp. Reial, 1797.
  • Don Lazarillo Vizcardi. Sus investigaciones músicas con ocasión del concurso a un Magisterio de Capilla Vacante... Dalas a luz la Sociedad de Bibliófilos Españoles, Madrid, Impremta de Rivadeneyra, 1872 i 1873, 2 volums. (novel·la).
  • Apología De Miguel De Cervantes Sobre Los Yerros Que Se Han Notado En El Quijote..., Madrid, 1806.
  • Autobiografía inédita, edició de Daniel Devoto, Buenos Aires, 1949.

Referències[modifica]

  1. Picó Pascual, M.A. El padre Antonio Eximeno Pujades (en castellà). València: Alfons el Magnànim, 2003. 
  2. Bailey, Gauvin Alexander. The Jesuits II: Cultures, Sciences, and the Arts, 1540-1773 (en anglès). Toronto: University of Toronto Press, 2005, p. 403. ISBN 9780802038616. 
  3. Tesi doctoral d'A. Hernández Mateos, El pensamiento musical de Antonio Eximeno, Salamanca, 2012.

Bibliografia[modifica]

  • Aullón de Haro, Pedro. La Escuela Universalista Española del siglo XVIII (en castellà). Madrid: Sequitur, 2016. 

Enllaços externs[modifica]