Antoni Ferrer i Perales
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 novembre 1943 l'Alcúdia de Crespins (la Costera) |
| Mort | 3 octubre 2022 (78 anys) València |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
| Sepultura | Cementeri de Campanar |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Antoni Ferrer i Perales (Alcúdia de Crespins, la Costera, 14 de novembre de 1943) és un poeta valencià.
Vida i literatura
Va estudiar Teologia i Filosofia, és professor agregat de batxillerat, i des del 1978 membre del consell de redacció de la revista Saó, on publica regularment ressenyes de novetats literàries. Ha col·laborat també en les revistes Reduccions, Passadís i L’Aiguadolç. Diverses antologies recullen mostres de la seua poesia, entre les quals Bengales en la fosca (Alzira, 1997), Poemes d’un segle. Poesia occidental del segle XX (La Pobla Llarga, 1999) i Cants espirituals catalans (Barcelona, 2001). Al febrer de 2015, amb motiu de l'aparició del seu llibre Variacions Goldberg, fou homenatjat al Centre d'Estudis Locals de l'Eliana en una vetlada literària en què participaren més de setanta poetes d'arreu dels Països Catalans.[1]
Poètica
En opinió d'Enric Sòria, Ferrer és «el poeta amb més prodigiós domini de la tècnica de la nostra literatura», i del seu Cant espiritual diu que «més que d'un cant, es tracta d'una polifonia complexa, rotunda i potent, un itinerari de la pensa a Déu, de la nit al dia, de la vespra a la festa, una ascensió simbòlica a través de les estacions del dubte, la caiguda, l'esperança i la resurrecció (com a gloriosa integració d’opòsits) que enllaça, amb sorprenent destresa, una reflexió múltiple, personal i col·lectiva, sobre la renovació de l'ésser.»[2] Per la seua banda, Ferrer mateix afirma en la «Poètica» que inclou en Cançó de bressol: «la meua poesia potser no siga sinó una sola cosa: saber cada nit que un mantell benigne […] pot cobrir de sentit i de pietat els meus dies i els dies del meu món. I la Història sencera dels vius i dels morts».
Poesia i música
Ha escrit també textos poètics per als compositors Amand Blanquer (la cantata Quasi oliva speciosa, 2010), Vicent Sanz (l'oratori Charitas, 2007) i Vicent Roncero (Cantata Jubilar, 2008, per al cinquanté aniversari de la constitució com a municipi independent de l’Eliana, on viu). De fet, com fa notar Lluís Roda, «la musicalitat del vers de Ferrer (que excel·leix al “Cantus firmus”, part central –literalment– del Cant espiritual), és un vertader “Testament d'Orfeu” (darrera part de Partitura laberint, un títol d'evidents referències temàtiques). […] l'ideal d'equilibri, d'ordre, de bellesa, d'harmonia, d'unitat espiritual cercada, l'ideal de relacions i d'acords (una ordenació de notes a un fi fràgil), fa de la música una adient metàfora (i instrument) d'allò que és contínuament recercat per Ferrer, per això la música és omnipresent al llarg de la seua obra».[3]
Obres
Poesia
- Fragmentos con figuras para un vaso minoico, 1979
- Partitura laberint, 1984
- Cançó de bressol per a ajudar a ben morir Galàxies, 1986
- Bagatel·les, 1990
- Cant espiritual, 1992
- Pietà, 1993
- Cant temporal, 2000
- La dansa de les hores, 2006
- Poesia reunida (1979-2006), 2006
- Variacions Goldberg (ària amb variacions per a la recreació de l’esperit), seguit de Sis bachianes, 2015. Post sciptum de Vicent Roncero
Assaig
- L’Estellés amagat, 2015
Premis
- Ausiàs March, Gandia, 1978 i 1984
- Vila d’Alaquàs, 1986
- Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia, 2016 (Variacions Goldberg)
Referències
- ↑ AADD. Els déus no abandonen Antoni. Homenatge a Antoni Ferrer. Benicarló: Onada, 2015. ISBN 9788415896753.
- ↑ Sòria, Enric. L'Espill de Janus. Barcelona: Proa, 2000, p. 84 i 254. ISBN 9788484371007.
- ↑ Roda, Lluís «Eixida al laberint: fragments de clau mestra per a la poesia d'Antoni Ferrer» (PDF). L'Aiguadolç, núm. 27, 2002, p. 83-95.