Antoni Francesc de Berenguer i de Novell

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAntoni Francesc de Berenguer i de Novell
Biografia
Naixement (es) Antonio de Berenguer y de Novell
segle XVII
Lleida
Mort segle XVIII
Activitat
Ocupació Militar i polític
Conflicte Guerra de Successió Espanyola i Guerra dels Catalans
Modifica les dades a Wikidata

Antoni Francesc Berenguer i de Novell (? Segle XVII - ? Segle XVIII) fou nomenat el mes de juliol de 1713 Diputat Militar de la Generalitat de Catalunya.[1]

Expedició del diputat militar[modifica]

Amb el Principat de Catalunya ocupat per les tropes borbòniques de Felip V, conduí conjuntament amb el General Nebot una expedició per connectar els nuclis de resistència austriacista que restaven al país, enmig d'una intensa repressió per part de les tropes castellanes i franceses. Mitjançant barques, aconseguiren trencar el setge naval de Barcelona el 9 d'agost de 1713 i desembarcaren a les platges del Maresme[2] amb el general de cavalleria Rafael Nebot, entre altres, amb uns quatre-cents cavalls i dos o tres-cents miquelets. El 16 d'agost la força catalana va arribar a Massanes on s'incorporaren els regiments de fusellers no dissolts d'Ermengol Amill i Manuel Moliner i Rau, però els borbònics van concentrar tropes a prop d'Hostalric, que foren derrotades a la batalla de Massanes.[3] Berenguer es dirigí a Vic, on va comprar sis-cents cavalls als regiments alemanys que marxaven,[4] per fomentar la revolta, i Nebot al Maresme, lluitant contra els francesos el 20 d'agost a Vilassar i Teià[5] provocant nombroses baixes als francesos i posteriorment, amb la immediatesa de la presa de Vic per part de Feliciano de Bracamonte, que Berenguer hagué d'abandonar juntament amb els cavalls adquirits, sent finalment presa el 30 d'agost,[6] Nebot atacà Manresa.[7]

L'expedició continuà per la Garrotxa, l'Alt Urgell i el Pallars, i en una insòlita decisió, Berenguer abandonà als quatre mil homes que l'havien seguit per reforçar Barcelona a les platges d'Arenys.[8]

Fou jutjat per les autoritats austriacistes i detingut sota l'acusació de no comportar-se amb la responsabilitat que exigia el seu càrrec.

Referències[modifica]

  1. Cònsul, Arnau «Resistència i caiguda de Barcelona». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.38-44. ISSN: 1695-2014.
  2. Agustí Espriu i Malagelada, Aproximació històrica al mite de Sinera, p.157
  3. Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona
  4. de Sotto Clonard, Serafín María. Historia orgánica de las armas de infantería y caballería españolas (en castellà). D. B. Gonzalez, 1815, p. 154. 
  5. Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.3 (D-L). Albertí, 1969, p. 369. 
  6. Passola, Josep M. Els orígens de la banca pública: les taules de canvi municipals. AUSA, 1999, p. 111. 
  7. Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.3 (D-L). Albertí, 1969, p. 337. 
  8. Antonio Espino López, La mobilització militar catalana durant la Guerra de Successió