Antoni Gómez i Giménez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Gómez i Giménez
Antoni Gómez 3.jpg
Antoni Gómez
Naixement 1960 (1960-00-00) (56–57 anys)
Sagunt
Nacionalitat País Valencià País Valencià
Ocupació periodista, poeta i crític literari
Modifica dades a Wikidata

Antoni Gómez i Giménez (Sagunt, 1960) és poeta, periodista i crític literari valencià. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Polítiques de Benestar Social per la Universitat de València. Va ser director de la revista de creació literària Abalorio, publicada a Sagunt, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la Difusió Cultural del 2002. Entre els monogràfics que va coordinar, cal destacar els dedicats a César Simón (1996), Ausiàs March (1997) Jaume Bru i Vidal (1999, en col·laboració amb l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana de la Universitat de València), La creació mediatitzada (2001, en col·laboració amb el Departament de Teoria dels Llenguatges de la Universitat de València) i Francisco Salinas (2005). Amb el també poeta Rafael Català i Moros, tingué cura de l'antologia poètica Elogi de la constància. Divuit anys de poesia a Sagunt (1982-2000), publicada dins de la col·lecció Ardeas de Fundació Bancaixa Sagunt.

Ha treballat en diversos mitjans d'informació valencians, com el periòdic Información d'Alacant, el setmanari d'informació econòmica València-Fruits, Ràdio Nou i el periòdic Levante-EMV de València, entre altres. També va dirigir la revista Papers d'Educació, publicada per la conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana, i va ser el director tècnic de la monografia Fuster entre Nosaltres, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians del 1994. Al llarg de vint anys ha sigut redactor en els informatius de RTVV i ha col·laborat en el llibre col·lectiu Adéu, RTVV. Crònica del penúltim fracàs de la societat valenciana, publicat pel Servei de Publicacions de la Universitat de València. Ha sigut professor associat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Jaume I de Castelló i professor extern del màster de Benestar Social de la Universitat de València.

Ha publicat cinc poemaris entre 1992 i 2002 i ha guanyat tres premis literaris, entre ells el Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó, amb l'obra Laura. Ha exercit la crítica literària en el suplement cultural Posdata del periòdic Levante-EMV i més esporàdicament en la revista Caràcters, publicada per la Universitat de València. En prosa ha publicat les obres El camí de les merles (2009) i Maleïts entrepans (2015).

Obra[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • 1992 Laura (Edicions Tres i Quatre)
  • 1994 La rebel·lió de l'heroi (Fundació Bancaixa Sagunt)
  • 1996 Sarajevo (Columna Edicions)
  • 2000 Èpica per a infants (Edicions Tres i Quatre)
  • 2002 El cant de l'heretge (Brosquil)

Biografies[modifica | modifica el codi]

  • 2003 Santiago Bru i Vidal: converses amb un intel·lectual dels anys cinquanta (Tàndem)
  • 2005 Testimonis que han fet un país (Uned-Alzira)

Narrativa[modifica | modifica el codi]

Crítica literària[modifica | modifica el codi]

  • 2011 Eros és l'escriptura. La literatura com a estimulant vital (Editorial Afers)

Premis[modifica | modifica el codi]

  • 1991 Senyoriu d'Ausiàs March per Laura
  • 1995 Marià Manent per Sarajevo
  • 1998 Ciutat d'Elx per Èpica per a infants

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]