Antoni Garcia i Lamolla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Garcia i Lamolla
Naixement 24 de juny de 1910
Barcelona, Barcelonès
Mort 13 de gener de 1981(1981-01-13) (als 70 anys)
Dreux, Eure i Loir
Ocupació pintor i il·lustrador
Activitat professional
Art Pintura, escultura i dibuix
Moviment Surrealisme
Obres destacades L'espectre de les tres gràcies dins l'aura subtil
Diari d'un psicoanalista
Influí Leandre Cristòfol, Enric Crous-Vidal, Josep Viola
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Antoni Garcia i Lamolla, també conegut com a AG Lamolla (Barcelona, 24 de juny de 1910Dreux, 13 de gener de 1981) fou un pintor català logicofobista, membre del Grup ADLAN i influenciat pel surrealisme.[1] A més de pintor fou també escultor i dibuixant. Company inseparable d'en Leandre Cristòfol fins a les acaballes de la Guerra Civil, aquest pintor, traslladat des de molt petit a Lleida, coincideix per primera vegada amb el nostre escultor a l'Acadèmia de Justo Almela, i posteriorment l'any 1931 en el grup Studi d'Art. El naixement de la revista Art provocarà la conjunció de tots dos amb Enric Crous i Josep Viola, la connexió amb el moviment ADLAN i la participació (juntament amb els mateixos Leandre Cristòfol i Josep Viola) en l'Exposició Logicofobista de Barcelona, una mostra que li obrirà les portes per exposar a Tenerife i París. La Guerra Civil truncarà una trajectòria clarament ascendent i provocarà l'exili a França, on acabarà fixant la seva residència a la ciutat de Dreux per dedicar-se a impartir classes de dibuix i pintura. Els treballs d'aquesta època, immersors encara dins postulats surrealistes, s'impregnen inevitablement del pessimisme i la duresa que acompanya una experiència vital marcada per la Guerra Espanyola.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es va formar a Tarragona i Lleida, perquè el seu pare es dedicava al món ferroviari i canviaven sovint de ciutat. El 1924 es va establir a Lleida, es va apuntar a classes de dibuix i pintura l'acadèmia de Justo Almela i amb el temps va entrar en contacte amb artistes com Leandre Cristòfol, Enric Crous, Josep Benseny o Manuel Viola, entre d'altres.[3] Fou dels primers pintors a destacar d'entre aquest grup, relacionat amb la revista Art. Federico García Lorca o Paul Éluard van ser dels primers personatges que reconegueren els seus treballs.

Quan va esclatar la guerra civil espanyola, Lamolla es trobava en el moment d'eclosió de la seva carrera artística, que es va veure truncada. Va servir al bàndol republicà.[4] L'artista va col·laborar a diverses revistes i òrgans anarquistes de Catalunya com ara Acracia o Ruta y Esfuerzo. Una de les anècdotes durant la guerra civil és que va salvar, junt amb Enric Crous i Vidal, Salvador Roca i Lletjós i el mateix mossèn Josep Maria Llorenç i Venturels, els tapissos i altres tresors de la Seu Vella de Lleida. Per por d'actes vandàlics, una nit van traslladar diverses peces artístiques al museu local des de la catedral.[5]

Posteriorment va haver d'exiliar-se a Dreux (França) on fundà una escola gratuïta de dibuix[6] i més endavant a París, on continuà amb la pintura. Poc abans havia conegut a Fidela González Cepero, qui esdevindria la seva dona. Després de la guerra, va passar un període al camp de concentració del Barcarès. Al sortir del camp va establir-se a Dreux amb la seva dona. Junts van tenir 4 fills. En aquest període es va relacionar amb els pintors espanyols que pertanyien a l'escola de París.

No va tornar a Espanya fins als anys 60. Durant els anys 70 va realitzar diverses exposicions a ciutats com Saragossa, Madrid, Lleida o Osca.[7]

Durant el 2010, amb motiu del centenari del seu naixement, el Museu d'Art Jaume Morera de Lleida li dedicà una exposició retrospectiva, coorganitzada pel museu, l'Ajuntament de Lleida i la Sociedad Estatal de Conmemoraciones culturales. A la mostra es podien veure també obres d'altres artistes com Leandre Cristòfol, Joan Miró, Maurice Vlaminck, Emili Grau Sala, Joan Rebull.[8] La televisió local Lleida TV va realitzar separadors de programes basats en la seva obra com a homenatge durant el 2010.[9]

Obra[modifica | modifica el codi]

Pintor amb clares influències surrealistes, fou un dels introductors del gènere a Catalunya, juntament amb Dalí i Miró, tot i que no ha tingut el mateix reconeixement popular. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven 3 obres seves des de l'any 2008, una donada per Yolanda García-Lamolla i les altres dues adquirides pel museu.[10] També es pot veure obra seva al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida, gràcies a la cessió que la família va realitzar a l'Ajuntament de Lleida el 2005.[11]

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

Exposicions destacades[modifica | modifica el codi]

  • 1934 - Primera exposició individual a la Galeria Syra de Barcelona
  • 1935 - Primera exposició individual al Centro Permanente de la Construcción de Madrid
  • 1936 - Exposició Logicofobista a la Galeria Catalonia, a Barcelona
  • 1936 - Exposición de Artistas Ibéricos, al Jeu de Paume, a París
  • 1974 - El Surrealisme a Catalunya (1925-1975) a la Galeria Dau al Set a Barcelona.
  • 1988 - Surrealisme a Catalunya: 1924/1936 : De "L'Amic de les Arts" al Logicofobisme al Centre d'Art Santa Mònia de Barcelona
  • 2010 - Lamolla. Mirall d'una època, Museu d'Art Jaume Morera de Lleida[12]
  • 2010 - Forma, signo y realidad. Escultura española 1900-1935, Museu Oteiza

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Antoni Garcia i Lamolla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Navarro, Jesús; Gabarrell, Francesc. «Índex d'artistes amb obra al Museu d'Art Jaume Morera». Web. Museu d'Art Jaume Morera. [Consulta: 5 agost 2013].
  3. La Vanguardia.11/01/2010. Un libro rescata al pintor Garcia Lamolla en el centenario de su nacimiento Consulta 30/09/2010
  4. William H. Robinson; Jordi Falgàs. Barcelona and modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí. Yale University Press, 2006, p. 493–. ISBN 9780300121063 [Consulta: 30 setembre 2010]. 
  5. «Vicissituds de la col·lecció al llarg de la història». La col·lecció de tapissos de la Seu Vella de Lleida. [Consulta: 5 gener 2016].
  6. http://mislatacontrainfos.blogspot.com/2010/03/los-dibujantes-anarquistas-en-la-guerra.html
  7. «Biblioteca Caterina Figueras: Centenari del naixment del pintor Antoni Garcia Lamolla». [Consulta: 12 octubre 2012].
  8. Catàleg d'exposicions del museu J Morera de Lleida Centenari del Pintor Antoni Garcia Lamolla
  9. Segre.com
  10. Obres de AG Lamolla al catàleg online del Mnac.
  11. Ajuntament de Lleida, L'obra més representativa del pintor Antoni García Lamolla, al Museu d'Art Jaume Morera. 30/11/2005. Consulta 30/09/2010
  12. Muñoz, Sílvia «Centenari Lamolla». Bonart [Girona], núm. 132, octubre 2010, p.30-32. ISSN: 1885-4389.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • GARCIA, Josep Miquel, Antoni Garcia Lamolla. L'espectre de les tres gràcies (Lleida: Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida, 1993)
  • GARCÍA DE CARPI, Lucía (ed.), El pintor Lamolla (Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 1998) ISBN 8492210346
  • GARCIA, Josep Miquel i RATÉS BRUFAU, Esther, Vida del pintor Lamolla (Barcelona: Mediterrània, 2009)
  • GARCÍA DE CARPI, Lucía i NAVARRO, Jesús (ed.), Lamolla, mirall d'una època (Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 2010) ISBN 9788492827961
  • NAVARRO, Jesús, Antoni Garcia Lamolla. Biografia d'un pintor (Lleida: Alfazeta, 2011) ISBN 978-84-937715-9-1