Antoni Ginebreda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Ginebreda
Biografia
Naixementsegle XIV Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1394 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTraductor Modifica el valor a Wikidata

Antoni Ginebreda (Barcelona, segle xiv - 1394) va ser un religiós de l'orde dels predicadors, mestre en teologia i escriptor. Estudià al Convent de Santa Caterina (Barcelona), on prengué els hàbits (1357), i del qual en fou prior temps després.[1] També estudià a Girona i a Lleida. El 1372 passà a l'estudi general de Tolosa, i el 1376, al de París. Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae, de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l'infant Jaume de Mallorca, de qui fou confessor, la qual serví de base a l'edició castellana del 1488 i del 1493. El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l'any següent el nomenà predicador de la capella reial. El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona. Ha estat confós, erròniament, amb el seu homònim bisbe d'Atenes, mort el 1390.[2]

Referències[modifica]

  1. Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 295 [Consulta: 26 setembre 2013]. 
  2. «Antoni Ginebreda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.