Antoni Jordana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Jordana, s.XVI
Dades biogràfiques
Naixement segle XVI
Mort segle XVI o segle XVII
Altres noms A. Jordana
Activitat professional
Ocupació Catedràtic d’arts, Catedràtic de filosofia, Catedràtic de teologia, Rector de parròquia
Modifica dades a Wikidata

Antoni Jordana (Barcelona?, segle XVIBarcelona?, segle XVI), fou un sacerdot i llatinista, i un catedràtic de prestigi, reconegut pels seus comentaris a Aristòtil.[1]

Biografia[modifica]

Antoni Jordana va néixer a Barcelona [?] al segle XVI.

Mestre i Catedràtic d’arts, sacerdot i llatinista. Doctor en arts i en medicina.

De la seva carrera eclesiàstica es coneix que fou rector de parròquia.

Alumne predilecte de Joan Lluís Vileta. Va obtenir la càtedra de filosofia que va exercir entre 1564 i 1573. Professor de prestigi, és reconegut també pels seus comentaris a Aristòtil. Va ser nomenat rector de la Universitat de l’Estudi General, càrrec que va exercir entre l’1 d’agost de 1562 i el 31 de juliol de 1564, i més endavant el període 1570-1572.

En el càrrec de rector va prohibir als estudiants portar daga, espasa o altra arma defensiva o ofensiva dins de l’edifici de la Universitat.

La seva obra Compendivm dialecticae F. Titelmanni ad libros logicorvm Aristotelis...[2] és qualificada de brillant, docte i molt ben exemplificada. Dedicà a Gastó de Montcada, deixeble seu, la nova versió llatina de la "Retòrica", d'Aristòtil, que Francesc Escobar deixà inacabada i que ell escolià i il·lustrà amb nombrosos exemples (1570).

Va morir al segle XVI o principis del segle XVII. Probablement a Barcelona.

Publicacions[modifica]

  • Jordana, Antoni (segle XVI). "Compendivm dialecticae F. Titelmanni ad libros logicorvm Aristotelis...". Barcinone: in aedibus Pauli Cortey & Petri Mali, 1570. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Referències[modifica]

  1. «Antoni Jordana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 març 2015].
  2. "Compendivm dialecticae F. Titelmanni ad libros logicorvm Aristotelis...". Barcinone: in aedibus Pauli Cortey & Petri Mali, 1570. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Bibliografia[modifica]

  • Fernández Luzón, Antonio. La Universidad de Barcelona en el siglo XV. Tesis doctoral, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2003. p.571. Disponible a: TDR Tesis doctorales en red
  • Fernández Luzón, Antonio. "La Universidad de Barcelona en el siglo XVI". Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, 2005. 342 p. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Llorenç Valentí
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat de l'Estudi General

15621564
Succeït per:
Joan Lluís Vileta
Precedit per:
Francesc Osset
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat de l'Estudi General

15701572
Succeït per:
Miquel Montserrat de Guardiola i de Terrades