Antoni Lacavalleria
 Marca d'impressor dels Lacavalleria  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVII Barcelona |
| Mort | segle XVII |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Català |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | impressor, tipògraf |
| Activitat | (Floruit: segle XVII ) |
| Família | |
| Família | La Cavalleria |
| Germans | Pere Lacavalleria |
| Parents | Joan Lacavalleria i Dulach (nebot) |
Antoni Lacavalleria (Barcelona (?) - segle xvii) fou un tipògraf i impressor barceloní.[1]
Germà del tipògraf Pere Lacavalleria, continuà el negoci familiar entre el 1648 i el 1700, i el va traslladar des del carrer d'Arlet al de la Llibreteria, de Barcelona. Va produir una quantitat considerable de llibres per la seva època. Malgrat que els de tema religiós, com era propi del temps, en representen més de la meitat, cal destacar la important producció de plecs poètics solts, que constituïen la literatura anomenada de canya i cordill, generalment de poca qualitat literària però d'una gran difusió. Al costat d'això, Antoni Lacavalleria edità nombroses obres destacables, com les Obras de fra Bartolomé de las Casas (1646), El criticón de Baltasar Gracián (1664), El diablo cojuelo de Luis Vélez de Guevara (1680), les Faules d'Isop (1682), el Gazophylacium catalano-latinum (1696) del seu nebot Joan Lacavalleria o una segona edició (1647) del Dictionario castellano... Dictionaire françois... Dictionari catala del seu germà Pere Lacavalleria.[2]
La Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona conserva més de 150 obres publicades per Lacavalleria, així com diversos exemples de les seves marques d'impressor[3] que el que van identificar al llarg de la seva trajectòria professional.
Referències[modifica]
- ↑ Delgado Casado, Juan. Diccionario de impresores españoles, siglos XV-XVII. vol. 1. Madrid: Arco-Libros, 1996, p. 364-365. ISBN 84-7635-198-4.
- ↑ «Lacavalleria, Pere». Marques d'impressors (Universitat de Barcelona. CRAI Biblioteca de Reserva)». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Lacavalleria, Antoni». Marques d'impressors (Universitat de Barcelona. CRAI Biblioteca de Reserva)». [Consulta: 14 abril 2020].
Bibliografia[modifica]
- Baró Queralt, Xavier «La historiografia catalana en el segle del barroc (1585-1709)». Universitat de Barcelona (tesi doctoral) [Barcelona], 2006, pàg. llengua = [Consulta: 2 abril 2015].
- Camprubí i Pla, Xevi. L'impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2014.
- Colón i Domènech, Germà; Soberanas, Amadeu J. Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra. 2a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991.
- Comas, Mercè «Un apunt sobre la literatura impresa a Perpinyà al primer terç del segle XVII». Randa [Barcelona], 57, 2006, pàg. 55-74 [Consulta: 2 abril 2015].
- Ferrando Francès, Antoni; Nicolás Amorós, Miquel. Història de la llengua catalana. Barcelona: UOC, 2005.
- Llanas i Pont, Manuel. L'edició a Catalunya: segles XV a XVII. Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2002.
- Rico, Albert; Solà, Joan. Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica. València: Universitat de València, 2005.
- Sáez Rivera, Daniel Moisés «El "Diccionario castellano, francés y catalán" (1642) de Pere Lacavalleria; indicios de una política lingüística en el siglo XVII». Revista de Filología Románica, 22, 2005, pàg. 7-27 [Consulta: 2 abril 2015].
- Sáez Rivera, Daniel Moisés «La lengua de las gramáticas y métodos de español como lengua extranjera en Europa (1640-1726)» (en castellà). (tesi doctoral) [Madrid], 2007, pàg. 207 i ss. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2014 [Consulta: 2 abril 2015].