Antoni Llena i Font

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAntoni Llena i Font
Antoni Llena-R.jpg
L'artista l'any 2013, durant la celebració del 20è aniversari dels Castellers de Sants
Biografia
Naixement Antoni Llena
1943 (74/75 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat
Ocupació Escultor
Art art contemporani
Obres destacables
Monument als castellers (plaça sant Miquel - Barcelona).JPG
Homenatge als castellers
Modifica dades a Wikidata

Antoni Llena i Font (Barcelona, 1942) és un artista plàstic català.[1] És considerat un innovador dins del panorama artístic actual. La seva obra, subtil i elegant, és un constant desafiament a les formes convencionals i als límits de l'art. Ha publicat diversos llibres i col·labora habitualment amb la premsa escrita, actualment amb el Diari Ara.[2]

Biografia[modifica]

Des del començament de la seva carrera pren partit per la fragilitat. És conscient que el món contemporani és un món fràgil, que les grans proclames –polítiques i estètiques− han deixat de tenir consistència.

Va iniciar-se com a monjo caputxí fins que l'any 1966, arran de la caputxinada a Sarrià (Barcelona), coneix els pintors Antoni Tàpies i Albert Ràfols-Casamada, amb qui iniciarà una sòlida i llarga amistat. Alexandre Cirici Pellicer aposta públicament pel seu treball.[3]

Entra en contacte amb el grup de pintors integrat per Jordi Galí, Sílvia Gubern, Àngel Jové i Albert Porta (Zush i Evru, posteriorment). Hi comparteix interessos artístics, tot i que amb diferències estètiques, i el 1969 realitza amb ells Primera mort, el primer vídeo artístic de l'Estat espanyol.[3]

La seva primera exposició individual té lloc aquest mateix any a la Petite Galerie de Lleida, on exposa, dibuixades sobre la paret de la sala, les ombres de les seves escultures de paper. Aquest és també un any convuls en la seva trajectòria. Després de realitzar una gran quantitat d'obres –moltes de les quals han desaparegut– decideix renunciar, per radicalitat poètica, a la pràctica artística.

La tornarà a exercir deu anys més tard, el 1979, de manera ininterrompuda fins avui.

Ha estat professor de literatura artística a la Universitat de Girona i ha dirigit tallers d'art per a la School of Visual Arts de Nova York i també a l'escola Eina de Barcelona.[3]

Ha comissariat l'exposició Tàpies vist per Llena. L'ansietat de les influències per a la Fundació Tàpies (1991). El MACBA conserva diverses peces seves.[4]

Obra[modifica]

Antoni Llena treballa en diferents camps de l'activitat artística. El fil conductor de la seva trajectòria està dins de l'art contemporani expressat d'una manera particular, treballant des del món de les idees i els conceptes, buscant sempre un punt d'atemporalitat i equilibri. Expressa l'emoció "tractant de dir allò que no s'ha dit, el que està a l'aire i no s'ha trobat"

La seva obra és una reivindicació del fet de pintar, al que sempre s'ha enfrontar i mai ha treballat de forma convencional. Plàsticament formalitza l'obra mitjançant l'ús de diferents suports i diferents estris per substituir al cavallet i al pinzell, les tisores, el cúter, papers de diferents colors, entre altres elements, actuen com a suport i matèria per dur a terme obres que en determinades peces adquireix volum i tridimensionalitat obtinguda mitjançar fragments de fusta, retalls de cel·lofana, etc. Materials pobres per posar en relleu l'equilibri i la fragilitat.

D'aquest autor també cal ressaltar la seva manera d'entendre i afrontar l'existència. Dotat d'un tarannà molt català, centrat en l'afany per el treball ben fet, sense esperar reconeixements i amb la humilitat pròpia del que renuncia a tota ostentació.

En els seus inicis, als anys seixanta, se'l va considerar un dels pioners a Catalunya del art povera, degut a la realització d'una sèrie de treballs que la crítica ortodoxa va qualificar així, per la utilització de materials efímers com el paper, el talc o el guix.

Els anys setanta es caracteritzen per una etapa en blanc en la seva producció. Deixa d'exposar i marxa a Londres a on restarà durant un any i mig vivint de forma precària.

Retorna a l'activitat als inicis dels vuitanta e inicia la seva famosa obra sobre papers monocroms retallats, en els que progressivament anirà apareixent el color. Aquest treballs suposen un replantejament de l'espai constructiu i transmeten la fragilitat característica de l'estil de l'autor, aconseguida amb l'ús de materials dèbils i efímers.

Amb els noranta arriben les grans sèries, on continua treballant la idea de la creació per mitjançar de materials humils -pedres, cintes adhesives, cartrons, filferros, fusta i altres materials, alguns de rebuig. Segueix amb la seva poètica del que és fràgil, vulnerable, efímer. És a partir d'aquestes sèries que comença a titular les exposicions, la qual cosa ens permet analitzar la seva obra lligada al títol del procés creatiu, que reflecteix una recerca incessant.

Aquesta trajectòria discreta i fràgil contrasta amb les dimensions monumentals dels seus projectes escultòrics d'obra pública en diferents espais de la ciutat de Barcelona. Obres que contenen un estrany equilibri de forces i estan realitzades contrastant, amb la seva obra plàstica, amb materials forts, difícils de modelar com és l'acer inoxidable.

També s'ha d'esmentar la seva faceta com a professor i com a escriptor d'assaigs sobre art, a més d'articulista. En aquests escrits recull les seves reflexions sobre contemporaneïtat i els límits de l'art, que segons ell, "a vegades s'han de transgredir, però no sempre".

David i Goliat. Parc de les Cascades davant la pl. dels Voluntaris (Barcelona). Escultor: Antoni Llena. Material: acer inoxidable, acer pintat i resina. 1992.

Obres públiques[modifica]

Exposicions individuals rellevants[modifica]

  • 2012 - Antoni Llena. Obres 1967-2012, Galeria A/34, Barcelona
  • 2011 - SOS: Senyals de fum des d'un subsòl, Centre d'art Tecla Sala, l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
  • 2010 - Nadala, Abans no canti el gall, Fundació Miró, Barcelona
  • 2008 - Antoni Llena. Espai Guinovart, Agramunt
  • 2007 - Món, Galeria ABA Art Contemporani
  • 2006 - Viatge d'hivern, Galeria Toni Tàpies, Barcelona
  • 2005 - La pintura como experiència, Muso Patio Herreriano, Valladolid i Museu d'Art Jaume Morera, Lleida
  • 2003 - Sense penediment, Galeria Toni Tàpies, Barcelona
  • 2002 - Preveure, anticipar, investigar, Galeria Palma XII, Vilafranca del Penedès (Barcelona)
  • 2001 - Velletque videre, Galeria Toni Tàpies, Barcelona
  • 2001 - Antoni Llena, Obra recent, Fundació Espai Guinovart, Agramunt
  • 1999 - Fantasmes Públics i Privats, Galeria Toni Tàpies, Barcelona
  • 1994 - Antoni Llena, Espais d'Art Contemporani, Girona
  • 1993 - Antoni Llena, Galeria Joan Prats, Barcelona
  • 1991 - L'ansietat de les influències. Tàpies vist per Llena, Fundació Antoni Tàpies, Barcelona
  • 1991 - Antoni Llena, Artgràfic, Barcelona
  • 1989 - Antoni Llena, Fundació Joan Miró, Barcelona
  • 1969 - Escultures de paper, Petite Galeria, Lleida

Exposicions col·lectives rellevants[modifica]

  • 2013 - Tàpies. Lo sguardo dell'artista, Palazzo Fortuny, Venècia
  • 2010 - Re-Dressing, Bartolami Gallery, New York
  • 2008 - Fràgil, Museo de Arte Contemporáneo Esteban Vicente, Segovia
  • 2007 - La vida privada. Colección de Josep Maria Civit. Centro de Arte y Naturaleza. Fundación Beulas, Huesca
  • 2007 - The MACBA at the Franfurter Kunstverein, Frankfurt am Main Barcelona 1947-2007, Fondation Marguerite et Aimé Maeght, Saint-Paul-de-Vence
  • 2005 - El arte sucede. Origen de las pràcticas conceptuales en España (1965-1980), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Madrid
  • 2004 - Cuatro dimensiones. Escultura en España 1978-2003, Patio Herreriano, Valladolid

Col·leccions[modifica]

  • Artium, Centro Museo Vasco de Arte Contempóraneo, Vitòria
  • Col·lecció de la Generalitat de Catalunya
  • Fundació Antoni Tàpies, Barcelona
  • Fundació La Caixa, Barcelona
  • Fundació Privada Vila Casas, Barcelona
  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
  • Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia (MNCARS), Madrid
  • Museo Municipal de l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona
  • Patio Herreriano, Museo de Arte Contemporáneo Español, Valladolid

Publicacions[modifica]

  • 2008 - Per l'ull de l'art[5]
  • 1999 - La gana de l'artista
  • 1991 - Tàpies vist per Llena. L'ansietat de les influències (catàleg)

Premis i reconeixements[modifica]

  • 1989 - Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Plàstiques
  • 1997 - Premi Espais a la Crítica d'Art.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Llena i Font Modifica l'enllaç a Wikidata