Antoni Marí i Muñoz

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Marí i Muñoz
Dades biogràfiques
Naixement 1944 (72/73 anys)
Eivissa
Activitat professional
Ocupació Escriptor, poeta i crític d'art
Gènere Poesia
Modifica dades a Wikidata

Antoni Marí Muñoz (Eivissa, 1944) és un escriptor, crític d'art i professor universitari. És especialista en estètica i teoria de l'art.[1] Conrea diferents gèneres literaris entre els quals destaca sobretot l'assaig, la poesia i la novel·la. Ha estat guardonat en diversos premis.[1] La seva creació literària es mou entre la poesia, l'assaig i la novel·la. El 1979 va publicar el primer llibre de poemes, titulat El preludi (1979), i el 1988 el recull d'assajos La voluntat expressiva (1988), que porta a terme la seva idea de gènere, seguit de Formes de l'individualisme (1994). En la seva primera novel·la, El vas de plata (1991), parla de la seva adolescència, i a El camí de Vincennes (1995) ens ofereix la seva particular interpretació de l'amistat entre Rousseau i Diderot. A Entspringen (2000), reflexiona sobre la recerca en la identitat i la memòria. El 2003 va tornar a la poesia amb Tríptic des Jondal (2003) i el 2004, a l'assaig amb La vida dels sentits. Ha estat guardonat amb el Premi de la Crítica Serra d'Or (1988 i 1994), el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1988), i el Premi de la Crítica de poesia catalana per Un viatge d'hivern, entre altres.[2]

És llicenciat en filosofia i lletres. Entre els anys 1979 i 1989 va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, i és llavors quan es centrà en la que després serà la seva especialitat: l'estudi de les idees estètiques. És un escriptor prolífic, ja que s'ha dedicat a molts gèneres literaris; publicà el seu primer llibre l'any 1979, El preludi, un llibre de poemes.

En l'actualitat, Antoni Marí és Catedràtic de teoria de l'art a la Universitat Pompeu Fabra, continua creant històries i poemes a més de dur a terme una intens treball com a conferenciant i crític d'art. Les seves obres li han suposat premis tan prestigiosos com el de la Crítica Serra d'Or, el Ciutat de Barcelona o el Prudenci Bertrana de novel·la. A més és director d'una col·lecció de poesia anomenada "Textos sagrados", de Tusquets Editors.

Obres[3][modifica | modifica el codi]

Poesia
  • El preludi. Barcelona: Quaderns Crema, 1979; Barcelona: Edicions 62, 2000.
  • Un viatge d'hivern. Barcelona: Edicions 62, 1989.
  • El desert. Barcelona: Edicions 62, 1997.
  • Poemes. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2000.
  • Tríptic des Jondal. Barcelona: Angle, 2003.
  • Han vingut uns amics. Barcelona: Tusquets, 2010.
Novel·la
  • El camí de Vincennes. Barcelona: Edicions 62, 1995.
  • Entspringen. Barcelona: Edicions 62, 2000.
  • Llibre d'absències. Barcelona: Tusquets, 2012.
Narrativa breu
  • El vas de plata. Barcelona: Edicions 62, 1991.
Assaig o crítica literària
  • L'home del geni. Barcelona: Edicions 62, 1984
  • La voluntat expressiva. Barcelona: La Magrana, 1988.
  • Formes de l'individualisme. València: Tres i Quatre, 1994.
  • Tàpies, certeses sentides. València: Universitat de València, 2003.
  • La vida dels sentits. Barcelona: Angle, 2004.

Guardons i reconeixements[4][modifica | modifica el codi]

  • Crítica Serra d'Or d'assaig (1984): L'home de geni.
  • Crítica Serra d'Or d'assaig (1988): La voluntat expressiva.
  • Premi de la crítica (poesia catalana) (1989): Un viatge d'hivern.
  • Premi Nacional de Literatura Catalana (assaig) (1991): La voluntat expressiva.
  • Premi Ciutat de Barcelona (1992): El vas de plata.
  • Premi de la Crítica Serra d'Or (narrativa) (1992): El vas de plata.
  • Premi de la Crítica Serra d'Or (assaig) (1994): Formes de l'individualisme.
  • Premi de la Crítica Serra d'Or (novel·la) (1995): El camí de Vicennes.
  • Premi Prudenci Bertrana de novel·la (1995): El camí de Vicennes.
  • Premi Cavall Verd (1998): El desert.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Marí a escriptors.cat
  2. «Antoni Marí i Muñoz». Poetàrium. (Institut Ramon Llull). [Consulta: 20 novembre 2015].
  3. «Antoni Marí». escriptors.cat.
  4. «Antoni Marí- premis». escriptors.cat.