Antoni Maria Oriol i Tataret

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Maria Oriol i Tataret
Dades biogràfiques
Naixement 7 de novembre de 1928
Camagüey, Cuba
Mort 23 d'abril de 2014 (85 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació prevere, docent
Modifica dades a Wikidata

Antoni Maria Oriol i Tataret (Camagüey, Cuba, 7 de novembre de 1928 - Barcelona, 23 d'abril de 2014) fou un prevere i docent català d'origen cubà. Exercí de professor de teologia moral social a la Facultat de Teologia de Catalunya, especialista en la Doctrina Social de l'Església. Participà activament a la Federació de Cristians de Catalunya.

Biografia[modifica]

Obtingué les llicenciatures en filosofia (1949) i teologia (1953) a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma,[1] on va ser premi extraordinari de filosofia.[2] ordenat pel bisbe Ramon Masnou, el 13 d'abril de 1954 fou prevere de la Parròquia del Carme de la diòcesi de Vic.[1] Exercí de professor del Col·legi de sant Miquel de Vic i consiliari del Moviment d'Escoltisme (1954-56).[1][3] Participà activament en l'Acció Catòlica de Vic entre el 1956 i 1962, on fou conciliar diocesà i director de la revista Casal.[3] També assessorà l'Acció Catòlica al bisbat de Barquisimeto (Veneçuela) entre el 1963 i el 1966.[1] Participà en el Concili Vaticà II com a pèrit de diversos bisbes de Veneçuela.[1][4] Va ser relator del tercer tema del Concili Tarraconense: «La sol·licitud pels més pobres i marginats».[1]

Des del 1970 fins a la seva jubilació fou professor de teologia moral social a la Facultat de Teologia de Catalunya. També impartí classes d'aquesta matèria a la Facultat de teologia de Vitòria, al Seminari diocesà de la Laguna a Tenerife i a la Facultat de Ciències Polítiques i sociologia «León XIII» de la Universitat Pontifícia de Salamanca, en el Màster en Doctrina Social de l'Església. Promogué i dirigí el Seminari de Doctrina i Acció social de l'Església (SEDASE) de la Facultat de Teologia de Catalunya fins al 2003.[1][5]

Fou la màxima autoritat a Catalunya en la Doctrina Social de l'Església,[6] on s'especialitzà en el tema nacional, publicant diversos articles i llibres sobre aquesta matèria, com Fet nacional i magisteri social de l'Església (Proa 2003)[1] i Nació i Magisteri pontifici (Proa, 2007), els textos de tots els papes defensant els drets de les nacions.[6] Defensava que el pensament social catòlic ha tractat a bastament no només els drets de les persones en sentit individual, sinó també els drets dels pobles i les nacions.[6] Recordava sovint les paraules de Joan Pau II del 1997, on afirmava que "la dignitat de la persona o la garantia dels drets de les nacions[7] són principis morals abans que normes jurídiques".[6] Defensava que el Vaticà seria el primer estat a reconèixer una Catalunya independent.[8]

En els últims anys de la seva vida fou secretari del Patronat de la Fundació Dr. Albert Bonet, Consiliari dels Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació de la Federació de Cristians de Catalunya, i sacerdot de la Parròquia de Sant Eugeni Papa de Barcelona.[2][4] Al seu enterrament hi assistiren el Director General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Enric Vendrell, i el Conseller d'Interior, Ramon Espadaler.[9] Morí coincidint amb la Diada de Sant Jordi del 2014 després de la complicació d'una operació.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Redacció «Mn. Antoni M. Oriol, un sacerdot compromès amb l'Església i Catalunya». Flama.info, 26-04-2014 [Consulta: 27 juny 2014].
  2. 2,0 2,1 Casanova, Romà «Un sacerdot de Crist humil i bo». Agència de Notícies Flama, 07-05-2014 [Consulta: 27 juny 2014].
  3. 3,0 3,1 Redacció «Mor Antoni M. Oriol Tataret, el teòleg del magisteri sobre la nació». Catalunya Religió, 24-04-2014 [Consulta: 27 juny 2014].
  4. 4,0 4,1 EFE «Fallece Antoni M.Oriol Tataret, experto en la doctrina social de la Iglesia». La Vanguardia, 24-04-2014 [Consulta: 27 juny 2014].
  5. Huerta, Concepció «In memoriam. Mn. Antoni M. Oriol Tataret.». Federació de Cristians de Catalunya, 09-05-2014 [Consulta: 27 juny 2014].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Rourera, Mireia «Adéu a mossèn Oriol Tataret». El Punt Avui, 24-04-2014 [Consulta: 27 juny 2014].
  7. Diez Bosch, Miriam «Nació i magisteri pontifici». El Punt Avui, 23-12-2013.
  8. López Camps, Jordi «Mossèn Antoni M. Oriol Tataret opina sobre la diplomàcia vaticana». Catalunya Religió, 13-02-2014 [Consulta: 27 juny 2014].
  9. Costa, Joan «"Mossèn Oriol estimà Catalunya amb passió i deler i contribuí a fer-la estimar"». Flama.info, 30-04-2014 [Consulta: 27 juny 2014].

Enllaços externs[modifica]