Antoni Maria Sbert i Massanet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Maria Sbert i Massanet
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931 – 9 d'octubre de 1933
← -
- →
Circumscripció Barcelona ciutat
 Conseller de Cultura
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
16 d'abril de 1937 – 29 de juny de 1937
Dades biogràfiques
Naixement 29 de setembre de 1901
Palma
Mort 29 de gener de 1980(1980-01-29) (als 78 anys)
Ciutat de Mèxic
Ocupació polític
Partit polític ERC
Modifica dades a Wikidata

Antoni Maria Sbert i Massanet (Palma, 29 de setembre 1901Ciutat de Mèxic, 29 de gener de 1980) fou un polític mallorquí establert a Catalunya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1918 es traslladà a Madrid per a estudiar, participà en els programes de reforma educativa i esdevingué líder estudiantil. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera participà en l'oposició al dictador, raó per la qual el 1925 fou expulsat de l'Escola d'Enginyers Agrònoms de Madrid i confinat a Conca. El 1928 fou president de la Federación Universitaria Escolar de Madrid (FUE), i el 1929 del Comitè Pro Unió Federal d'Estudiants Hispans. El març del 1929 fou detingut i expulsat de la Universitat, cosa que provocà greus aldarulls i la seva confinació a Mallorca. Per aquest motiu es va guanyar l'apel·latiu de l'etern estudiant.

En proclamar-se la Segona República Espanyola s'havia traslladat a Barcelona, on esdevingué membre fundador d'Esquerra Republicana de Catalunya amb la que fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931. Allí fou vicepresident de la Comissió d'Instrucció Pública i Belles Arts i intervingué en la discussió de l'estatut projectat per a les Illes Balears de caràcter pancatalanista. El 1932 representà a ERC en la Federación de Izquierdas Republicanas Parlamentarias, creada per Manuel Azaña.

El 1933 fou nomenat vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals, on defensà la constitucionalitat de la Llei de Contractes de Conreu i el 1935 va votar el contra de la condemna del president Lluís Companys pels fets del sis d'octubre, i director de l'Institut d'Acció Universitària i Escolar de Catalunya.

El juny del 1936 signà la resposta als catalans que els intel·lectuals mallorquins adreçaren al missatge als mallorquins, i al novembre del 1936 signà el manifest dels intel·lectuals catalans a favor de la República. Fou un dels que va promoure l'expedició de Bayo el 16 d'agost del 1936 a Mallorca, i fou conseller de cultura en substitució de Ventura Gassol (desembre del 1936-abril del 1937) i de governació i assistència social (juny del 1937) de la Generalitat de Catalunya.

En acabar la guerra civil espanyola marxà a Perpinyà. El 1939 creà la Fundació Ramon Llull a París i la Residència d'Intel·lectuals Catalans a Montpeller, però la invasió nazi l'obligà a traslladar-se a Mèxic en el vaixell Nyassa el 1942. Allí va donar suport la Junta de Liberación Española, treballà al Banc de la Propietat i fou professor a la Facultat de Ciències Polítiques de la UNAM. També fou un dels impulsor la Revista de Catalunya i representà la Generalitat de Catalunya a l'exili, fent costat sempre Josep Tarradellas.

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Antoni Maria Sbert; destaca, especialment, la documentació produïda en relació a la seva activitat associativa (Federación de Universitarios Españoles (FUE), de Mèxic) i la documentació produïda en funció de la seva activitat política relacionada amb la Segona República, amb la Generalitat de Catalunya i amb l'exili. El fons també reuneix un petit volum d'obra original d'Antoni Maria Sbert de caràcter cultural.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Antoni Maria Sbert». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]