Antoni Martí Bages

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Martí Bages
Antoni Martí Bages.jpg
Biografia
Naixement 1896
Reus
Mort 1947 (50/51 anys)
Peiriac de Menerbés
Escut heràldic de Reus.svg  Regidor de l'Ajuntament de Reus 


Escut heràldic de Reus.svg  Alcalde de Reus 

Activitat
Ocupació Periodista i polític
Partit Acció Catalana
Modifica les dades a Wikidata

Antoni Martí Bages (Mont-roig del Camp 1896 - Peiriac de Menerbés (França) 1944[1] o 1947)[2] va ser un polític i periodista català.

De molt jove va treballar en una sastreria a Reus i després va ser soci d'una empresa dedicada al mobiliari. Col·laborà al diari Foment, portaveu del Foment Nacionalista Republicà a partir de 1909. El 1910 escrivia a la revista Foc Nou, del Grup Modernista de Reus. El 1913 publicà a La Justicia Social, portaveu socialista i hi seguí fins al 1916. Va publicar també poemes i narracions a El Rossinyol, última revista modernista reusenca. Col·laborà assíduament a Les Circumstàncies i a petició de Joaquim Santasusagna va escriure articles de crítica teatral a la Revista del Centre de Lectura, on formà part de la minoria renovadora que rellançà la Revista a partir de 1920. Col·laborà també al diari Reus i a Ciutat, diari de la tarda. El 1922 va ser un dels fundadors de l'Associació de la Premsa de Reus.[3]

Va ser president del Reus Deportiu del 1929 al 1933 i n'inicià el seu butlletí.[4] Afiliat a Acció Catalana, va ser regidor a l'Ajuntament de Reus en diverses ocasions, i alcalde de la ciutat durant uns mesos del 1931 i 1932, quan va substituir a Evarist Fàbregas. Regidor d'hisenda durant la guerra civil, s'exilià a França a l'entrada dels franquistes a Reus. Explica el poeta i memorialista Xavier Amorós que la biblioteca de l'antic alcalde, confiscada per la Falange en la postguerra, va fer cap a la biblioteca de la societat El Círcol, i ell llegia el 1940 els llibres de la biblioteca de Martí que eren escrits en català, en aquell lloc rodejat de falangistes.[5] Va morir a l'exili el 1944 segons Canyameres, o el 1947 segons Josep Olesti, autor d'un Diccionari biogràfic de reusencs. La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer.[6]

Referències[modifica]

  1. Canyameres, Montserrat (recop.). Ferran Canyameres Obra Completa VI: epistolari. Barcelona: Columna, 1996, p. 116. ISBN 8483000865. 
  2. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 424. 
  3. Ferré Trill, Xavier. "Joaquim Santasusagna: periodisme i nació". A: Mitologia, simbologia i literatura 1890-1939. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2012. Pàg. 89. ISBN 9788498835038
  4. «El Club: els Presidents del Reus Deportiu». Reus Deportiu. [Consulta: 26-XI-2014].
  5. Amorós, Xavier. "El camí dels morts" A: Obra completa III. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 300. ISBN 9788489688353
  6. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 17. ISBN 9788497916929. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Evarist Fàbregas i Pàmies
Alcalde de Reus
Escut de Reus

1931 - 1932
Succeït per:
Enric Cavallé Muixí