Antoni Martí Monterde
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1968 (52/53 anys) Torís (Ribera Alta) |
| Activitat | |
| Ocupació | Catedràtic d'universitat i escriptor |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Membre de | |
| Gènere | Assaig |
Premis | |
 | |
Antoni Martí Monterde va néixer a Torís (Ribera Alta) el 1968. És un escriptor valencià radicat a Girona.
Va viure la seva joventut a València, on descobreix la literatura, principalment de la mà de la poesia, amb J. V. Foix com a gran referent. El 1993 participa com a coordinador d'una gran obra col·lectiva, un volum d'homenatge a l'escriptor valencià Joan Fuster. Des d'aleshores, els seus escrits són un punt de partida en Literatura Comparada i ha alternat aquesta tasca amb una obra creativa que passa per la poesia, la narrativa i l'assaig.
Després d'un quadern de poemes inicial, Sobre el desordre (1992), guanya el premi Guerau de Liost del 1994 amb Els Vianants (1995).
Per aquestes dates emprèn la redacció d'un dietari que el durà per una porta lateral a L'erosió (2001). Publicat per Edicions 62, és aquest un llibre de maduresa, un dietari que també participa del llibre de viatges i, fins i tot, es pot llegir com una novel·la. Visió de Buenos Aires, però també visió de Barcelona des de la distància, L'erosió remou el gènere en la seva forma tradicional i obre nous camins on la diversitat s'acull a una intensa meditació sobre l'estructura de l'obra oberta que acaba sent tot dietari. Antoni Martí recorre l'Argentina de finals dels anys noranta, immediatament anterior a la crisi del 2001, aprofundint en descripcions reflexives entorn de la decadència gradual (metàfora de la qual és l'erosió patent al llarg de tot el text) sofrida per la metròpoli sud-americana al llarg de tota la segona meitat del Segle XX.
En el camp de l'assaig ha publicat J. V. Foix o la solitud de l'escriptura, reelaboració de la seva tesi doctoral, publicada a Edicions 62, (1998), Premi Joaquim Xirau, a més de nombrosos articles i estudis a revistes i altres mitjans escrits, com ara la revista Literatures, de l'AELC, sovint al voltant de la relació entre crítica, ficció i autobiografia.
Després d'una estada de set anys a Barcelona, actualment viu a la ciutat de Girona. L'any 2002 va guanyar amb L'erosió el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.
És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Després de fer classes de Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona durant uns anys, actualment imparteix les assignatures d'Introducció a la Literatura Comparada i Teoria del Llenguatge Literari en la llicenciatura de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, i classes doctorals sobre El Debat Actual a la Literatura Comparada, a la Universitat de Barcelona.
L'any 2007 va ser finalista del XXXIV Premio Anagrama (Assaig) per la seva última obra, Poética del café, on reflexiona sobre el Cafè com a espai subversiu, tant literari com cultural.[1]
L'any 2019 va guanyar el Premi d'assaig Josep Vicent Marqués dins els Premis Ciutat de València amb L'home impacient. (Diaris 1996-1998)[2][3]
Obra[modifica]
- Sobre el desordre (València: Mislata, 1992)
- Els vianants (Barcelona: Columna, 1995)
- J.V. Foix o la solitud de l'escriptura (Edicions 62, 1998)
- La poética del café (Barcelona: Anagrama, 2007)
- Un somni europeu (València: Publicacions de la Universitat de València, 2012)
- El far de Londstrup (València: Publicacions de la Universitat de València, 2015)
- París, Madrid, Nova York: Les ciutats de lluny de Josep Pla (València: Tres i quatre, 2019)
- L'erosió (Barcelona: Minúscula, reedició 2019, original del 2001, Edicions 62)
- Joan Fuster: la paraula assaig (Catarroja: Afers, 2019)
- L'home impacient: diaris 1996-1998 (Picanya: Edicions del Bullent, 2020)
- Stefan Zweig i els suïcidis d'Europa (Palma: Lleonard Muntaner, 2020)
Referències[modifica]
- ↑ «Antoni Martí Monterde». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 abril 2016].
- ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Els premis literaris Ciutat de València ja tenen guanyadors» (en castellà). [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ «L'home impacient». Edicions del Bullent. [Consulta: 10 juny 2020].
Enllaços externs[modifica]
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ferran Archilés Dues o tres pintes més tard. Notes disperses (2012-2014) |
Premi d'assaig Josep Vicent Marqués 2019 |
Succeït per: ' |
| Precedit per: Margarida Castellano Sanz Les altres catalanes: Memòria, identitat i jo autobiogràfic en la literatura d'immigració |
Premi Joan Fuster d'assaig 2018 |
Succeït per: ' |