Antoni Miró

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Miró
Biografia
Naixement 1 de setembre de 1944 (1944-09-01) (75 anys)
Alcoi
Activitat
Ocupació Pintor
Art pintura i escultura
Moviment realisme social
Modifica les dades a Wikidata

Antoni Miró (Alcoi, 1 de setembre de 1944[1]) és un pintor i escultor alcoià.

Obra[modifica]

Antoni Miró viu i treballa al Mas Sopalmo. En gener de 1965 realitza la seua primera exposició individual i funda el Grup Alcoiart (1965-72) i el 1972 el Gruppo Denunzia a Brescia (Itàlia).

La seua obra, situada dins del realisme social, s'inicia en l'expressionisme figuratiu com una denúncia del sofriment humà. A finals dels anys seixanta, el seu interès pel tema social el condueix a un neofiguratisme, amb un missatge de crítica i denúncia que, als setanta, s'identifica plenament amb el moviment artístic Crònica de la realitat, inserit dins dels corrents internacionals de l'art pop i del realisme, prenent com a punt de partida les imatges propagandístiques de la societat industrial i els codis lingüístics utilitzats pels mitjans de comunicació de masses.

Si la seua pintura és una pintura de conscienciació, no és menys cert que en el seu procés creatiu s'inclou un destacat grau de "conscienciació de la pintura", en què diverses experiències, tècniques, estratègies i recursos s'uneixen per a constituir el seu particular llenguatge plàstic, que no s'esgota en ser un "mitjà" per a la comunicació ideològica, sinó que de comú acord es constitueix en registre d'una evident comunicació estètica.

Les diferents èpoques o sèries de la seua obra com "Les nues" (1964), "La fam" (1966), "Els bojos" (1967), "Experimentacions i Vietnam"(1968), "L'home" (1970), "Amèrica negra" (1972), "L'home avui" (1973), "El dòlar" (1973-80), "Pinteu pintura" (1980-90) i "Vivace" des de 1991, rebutgen tota mena d'opressió i clamen per la llibertat i per la solidaritat humana.

El 2007, es va instal·lar a Gandia l'escultura 25 d'abril de 1707 en record de la Batalla d'Almansa.[2] El 2010-2011 al Museu de la Universitat d'Alacant es va realitzar una mostra antològica.[3] El 2012, l'IVAM li va dedicar una retrospectiva.[4] El 2013, es va inaugurar una escultura seva d'Ovidi Montllor, amb qui havia compartit amistat, al nou passeig d'Ovidi Montllor (Alcoi).[5]

Reconeixements[modifica]

El 1960, rep el primer premi de pintura de l'Ajuntament d'Alcoi. Són nombroses les exposicions dins i fora del país, així com els premis i mencions que se li han concedit. És membre de diverses acadèmies internacionals. L'any 2015 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats.

Bibliografia[modifica]

  • Antoni Miró històries (de la nostra història): Museu Universitat d'Alacant: 2010-2011: antologia, 50 anys i panys 1960-2010. ISBN 978-84-95990-77-8

Referències[modifica]

  1. «Antoni Miró». Mètode. [Consulta: 23 setembre 2013].
  2. «Un pacte entre Antoni Miró i el batlle de Gandia frena la retirada de l'escultura de la batalla d'Almansa». Vilaweb, 02-08-2013. [Consulta: 23 setembre 2013].
  3. Antoni Miró històries (de la nostra història) : Museu Universitat d'Alacant: 2010-2011: antologia, 50 anys i panys 1960-2010. ISBN 978-84-95990-77-8
  4. «Antoni Miró a l'IVAM, una cita amb disset anys de retard». Vilaweb, 13-11-2012. [Consulta: 23 setembre 2013].
  5. «Alcoi comença a fer justícia amb Ovidi Montllor». VilaWeb, 28-01-2013. [Consulta: 28 gener 2013].

Enllaços externs[modifica]


Pintors alcoians
Nascuts en el segle XIX Fernando Cabrera | Lorenzo Casanova | Adolfo Durá | Agustín Espí | Plácido Francés | Antonio Gisbert | | Edmundo Jordá | Francisco Laporta | José Mataix | Antonio Pascual | Emilio Sala | Rigoberto Soler
Nascuts en el segle XX: Ramón Castañer | Antoni Miró | Jesús Mullor | Solbes Arjona
No nascuts a Alcoi: Manuel Cara | José Pascual