Antoni Oller i Biosca

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Oller i Biosca
Dades biogràfiques
Naixement 13 de juny de 1805
Terrassa
Mort 25 de març de 1877(1877-03-25) (als 71 anys)
Sabadell
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Compositor i mestre de capella
Modifica dades a Wikidata

Antoni Oller i Biosca (Terrassa, 13 de juny de 1805 - Sabadell, 25 de març de 1877)[1] fou un compositor i mestre de capella català. El seu germà, Josep Oller i Biosca, fou alcalde de Terrassa (1827) i avi de l'empresari Josep Oller i Roca.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Antoni Oller va ser deixeble de Jacint Boada a l'Escolania de Montserrat (1818-1822) i condeixeble de Baltasar Saldoni. Fou mestre de capella de l'església parroquial d'Igualada (1823) i primer fagot del Teatre Principal de Barcelona (1828-1829). Fins al 1832 actuà a la capella de la catedral de Toledo com a baix i a la capella reial de Madrid com a fagot. El 1836 fou nomenat organista de la catedral de Barcelona.

En l'època inicial de recuperació dels traumes soferts en la primera part del segle XIX, fou el primer mestre no monjo de l'Escolania de Montserrat (1854-57).[2] Fou mestre de capella i organista de l'església parroquial de Terrassa i, el 1859, de l'església de Sant Feliu de Sabadell, on fou nomenat director de l'Escola de Música d'aquesta ciutat. Tot seguit, el 1860, hi va fundar l'escolania, sota l'advocació de la Mare de Déu de la Salut. Durant aquests anys es va dedicar intensament a la composició i la majoria de peces que interpretava l'escolania sabadellenca eren originals seves. En traspassar, va deixar moltes obres a l'arxiu de la parròquia de Sant Feliu, entre les quals una missa dedicada a la patrona de Sabadell.[1]

Va ser l'autor de l'oratori El manto de la Virgen, de tres misses de rèquiem, de tres seqüències, d'una Salve i d'una Regina Coeli. El 1860 compongué un Himne a Isabel II amb motiu de la visita de la reina al Principat.[3]

Dels seus fills, dues filles foren cantants [4] i dos fills, Joaquim i Antoni Oller i Fontanet, van també ser mestres de capella, instrumentistes i compositors.

Obra[modifica | modifica el codi]

Es conserven obres seves al fons musical TerC (Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa).[5]

  • Motet per a 8 veus i acompto.
  • Himne per a 3 veus i orgue.
  • Goigs per a 2 veus i orgue.
  • Goigs per a 3 veus i instruments.
  • Goigs per a 3 veus i instruments.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Nomenclàtor. «Carrer d'Antoni Oller». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 16 juny 2014].
  2. Cortada, Maria Lluïsa. Anselm Viola: compositor, pedagog, monjo de Montserrat (1738-1798). L'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN 8478269967. 
  3. «Antoni Oller i Biosca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Crónica local [necrològica d'Antoni Oller i Biosca]». La Imprenta, n. 94, 04-04-1877, pàg. 2361-2362.
  5. «Obra d'Antoni Oller i Biosca a l'IFMuC».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]