Antoni Parera i Saurina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntoni Parera i Saurina

Girona grup escultòric a la Plaça de Catalunya (Barcelona) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAntoni Parera i Saurina
1868 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1946 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formació professionalAcademia de San Fernando
FormacióReial Acadèmia d'Espanya a Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscultura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Artescultura

Antoni Parera i Saurina (Barcelona, 1868- 1946) va ser escultor, medallista i professor de l'Escola de la Llotja de Barcelona. Va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona, de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, de la Hispanoamericana de Cadis.[1]

Biografia[modifica]

Era descendent d'una família artística, el seu avi va ser el compositor Bru Parera i Matas i el seu pare el decorador Joan Parera i Santacana, qui veient la seva inclinació cap a l'art, el va enviar a estudiar a Madrid amb l'escultor Jeroni Suñol i més tard, el 1884, va prosseguir els seus estudis a l'Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, la qual li va concedir una beca el 1888 per anar pensionat a Roma on va romandre durant quatre anys. Al seu retorn a Barcelona va entrar a formar part del professorat de l'escola de la Llotja l'any 1897.[2]

Obra[modifica]

La seva obra primerenca estava inscrita en el realisme clàssic grec, però el seu estil va anar decantant-se cap al modernisme, on es mostra més a la producció medallística i al disseny de flascons de perfum que feia amb el gust de la clientela burgesa. A les seves obres monumentals així com a la imatgeria religiosa es va mantenir amb un caràcter més classicista. Entre les seves obres religioses es troba un Sant Joan Baptista conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, pel que va rebre un premi a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888. A més a més d'imatges per a esglésies de Barcelona, també en va realitzar moltes d'altres per a diferents ciutats d'Espanya i de l'estranger, ja que va treballar com a director artístic al taller Reixach-Campanyà que es va ocupar de l'elaboració de gran quantitat d'imatgeria després de les pèrdues sofertes per la guerra civil espanyola. A Herencia, tenen una imatge del Cristo del Consuelo en talla de fusta policromada realitzada segons model de Parera, també una escultura molt similar en una mida més petita va en processó a Crevillent en la confraria de l'Ecce Homo. A Tarragona es conserva un pas processional per a la seva Setmana Santa de la Segona Caiguda, realitzat el 1930.[3]

Entre els seus monuments es troben la col·laboració al Monument a Alfons XII a Madrid, el grup en homenatge als Assetjats de 1808-1809 a Girona i el grup Girona i Dona amb àngel per a la Plaça de Catalunya (Barcelona).[4]

Referències[modifica]

  1. «Antoni Parera i Saurina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Biografia: Parera i Saurina, Antoni». Ajuntament de Girona. Arxivat de l'original el 2014-03-22. [Consulta: 29 gener 2013].
  3. Alonso Aguado, Mario. «Los Talleres Reixach-Campanyà y el escultor Antonio Parera en Herencia» (en castellà). Diario Herencia, 29-03-2009. [Consulta: 29 gener 2013].
  4. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 160. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Parera i Saurina