Antoni Pascual Vallverdú
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1834 la Selva del Camp (Baix Camp) |
| Mort | 1903 (68/69 anys) Reus (Baix Camp) |
 Regidor de l'Ajuntament de Reus | |
| Alcalde de Reus | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, industrial |
| Família | |
| Cònjuge | Josefa Cugat. |
| Fills | Teresa Pascual Cugat i Josefa Pascual Cugat |
| Pares | Fill de Manel Pascual i Eperança Vallverdú. |
Antoni Pascual Vallverdú (La Selva del Camp, 1834 - Reus, 27 d'abril de 1903) va ser un industrial i alcalde de Reus.
De jove entrà a treballar a la sedera que la "Viuda i net de Víctor Martí", una empresa reusenca, tenia a la a Selva del Camp, firma que més tard es convertí en "Josep Rosselló i Martí", amb la qual s'emparentà. L'empresa canvià el nom el 1864, quan incorporà accionistes, i es digué "La Sedera Reusense", de la que n'arribà a ser director. Va ser coneguda com La Sedera del Pascual, ja que n'era el principal accionista. La fabrica va existir fins a 1962 quan al seu lloc es va construir l'hotel Gaudí. Va ser regidor diverses vegades la primera el 1866, i retirat de la vida industrial, va tornar a entrar a l'ajuntament el 1869 i el 1874. El 1875 fou nomenat síndic i poc després alcalde, càrrec que va exercir fins al 1879. Va ser l'impulsor de la construcció del Teatre Fortuny durant l'últim any en què va ocupar l'alcaldia, ja que presidia una societat que va comprar a les monges carmelites la part de l'antic convent de les monges que no s'havia expropiat per fer-hi la plaça de Prim. El 1881 i 1885 va tornar a ser regidor.[1] Va ser elegit diputat per la circumscripció de Tarragona, president de la Cambra de Comerç del 1900 al 1903 i vicepresident de la societat "El Círcol".[1] D'ideologia conservadora, pertanyia al Partit Liberal Conservador, va col·laborar amb articles polèmics contra el diari republicà Las Circunstancias des de les columnes de Crónica de Reus, dirigida pel seu amic Marià Pons i Espinós.[2] La ciutat de Reus li dedicà un carrer[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 514.
- ↑ Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 89. ISBN 8460418499.
- ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 11. ISBN 9788497916929.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Marià Pons i Espinós |
Alcalde de Reus 1877-1879 |
Succeït per: Josep Oliver Aixalà |