Antoni Peyrí i Rocamora

Antoni Peyrí i Rocamora

Biografia
Naixement	1889 Tarragona
Mort	1973 (83/84 anys) Cuernavaca (Mèxic)
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona Universitat Central
Activitat
Ocupació	metge, professor d'universitat, dermatòleg, escriptor
Ocupador	Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Nuevo León
Membre de	Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Família
Cònjuge	Josefina Macià i Lamarca

Antoni Peyrí i Rocamora (Tarragona, 1889 - Cuernavaca, estat de Morelos, 1973) fou un metge dermatòleg català. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1911 i es doctorà a la Universitat de Madrid el 1912. Fou professor a la Universitat de Barcelona i director de la lluita contra les malalties venèries a Catalunya. En acabar la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a Veneçuela, on fou director de la leproseria Isla de Providencia (Maracaibo), i d'ací el 1941 marxà a Mèxic amb la seva esposa, Josefina Macià i Lamarca (filla de Francesc Macià), i el seu fill, Antoni Peyrí i Macià.

A Mèxic fou professor de la Universitat de Nuevo León (1941) i cap del servei dermatològic de l'Hospital Civil de Monterrey (1944). Va col·laborar a La Nova Revista (1955-1958) i fou un membre destacat de la Comunitat Catalana de Mèxic.

Obres

• "Qüestions actuals en el tractament de la sífilis" (1927)
• "La lluita antivenèria a Catalunya el bienni 1935-1936" (1937)
• Dermatología (1943)
• Els metges catalans (1963)
• El poder polític. EL problema Catalunya-Espanya (1972)

Referències

• Vicenç Riera i Llorca Els exiliats catalans a Mèxic Editorial Curial, Barcelona, 1994

Enllaços externs

• Antoni Peyrí i Rocamora | Galeria de Metges Catalans