Antoni Peyrí i Rocamora

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Peyrí i Rocamora
Biografia
Naixement 1889
Tarragona
Mort 1973 (83/84 anys)
Cuernavaca
Educació Universitat de Barcelona
Universidad Central
Activitat
Ocupació Metge, dermatòleg, professor d'universitat i escriptor
Ocupador Universitat de Barcelona
Universidad Autónoma de Nuevo León Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Antoni Peyrí i Rocamora (Tarragona, 1889 - Cuernavaca, Morelos, 1973) fou un metge dermatòleg català. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1911 i es doctorà a la Universitat de Madrid el 1912. Fou professor a la Universitat de Barcelona i director de la lluita contra les malalties venèries a Catalunya. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Veneçuela, on fou director de la leproseria Isla de Providencia (Maracaibo), i d'ací el 1941 marxà a Mèxic amb la seva esposa, Maria Macià i Lamarca (filla de Francesc Macià), i el seu fill, Antoni Peyrí i Macià.

A Mèxic fou professor de la Universitat de Nuevo León (1941) i cap del servei dermatològic de l'Hospital Civil de Monterrey (1944). Va col·laborar a La Nova Revista (1955-1958) i fou un membre destacat de la Comunitat Catalana de Mèxic.

Obres[modifica]

  • "Qüestions actuals en el tractament de la sífilis" (1927)
  • "La lluita antivenèria a Catalunya el bienni 1935-1936" (1937)
  • Dermatología (1943)
  • Els metges catalans (1963)
  • El poder polític. EL problema Catalunya-Espanya (1972)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]