Antoni Rovira i Trias

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antoni Rovira i Trias
Escultura Rovira i Trias.jpg
Escultura de bronze de Rovira i Trias a la plaça homònima de Barcelona
Naixement 27? de maig de 1816
Barcelona
Mort 2 de maig de 1889(1889-05-02) (als 72 anys)
Barcelona
Ocupació arquitecte
Moviment Modernisme català
Obra
Principals edificis mercats de la Barceloneta (1873), la Concepció (1885), el Born (1876) o Sant Antoni (1879)
Principals projectes Pla d'Eixample de Barcelona
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Antoni Rovira i Trias (Barcelona, 27? de maig de 1816 - Barcelona, 2 de maig de 1889) fou un arquitecte català, guanyador del concurs que el 1859 l'Ajuntament de Barcelona va fer per urbanitzar l'Eixample de Barcelona, i que finalment va desenvolupar-se seguint el Pla Cerdà. Va ser regidor, diputat i arquitecte municipal de Barcelona i va crear el cos de bombers de la ciutat.

Biografia familiar[modifica | modifica el codi]

De família amb tradició en les arts de la construcció i el mestratge d'obres, els seus progenitors es van instal·lar a la ciutat el segle XVIII essent el seu cap visible en Antoni Rovira i Riera, fuster i mestre d'obres al qual se li atribueixen diverses obres però de les quals, realment documentades, només tenim constància d'un pont de fusta, segons projecte de Tomàs Soler i Ferrer, construït el 1802 entre la Duana i el Palau Reial, amb motiu d'una visita a Barcelona dels reis d'Espanya Carles IV i Maria Lluïsa[1] per rebre reis d'Etrúria que arribaven a la ciutat i uns treballs dins de la construcció del cementiri del Poblenou els quals, erròniament, se li atribueixen al seu fill Antoni Rovira i Trias.

Del matrimoni d'en Rovira amb Gertrudis Trias, filla del fabricant d'indianes Narcís Trias, naixeria a Gràcia, el mes de maig de 1816, l'Antoni Rovira i Trias. Per raó de la situació administrativa de la futura vila de Gràcia que aleshores encara era un barri fora muralles de la ciutat, el petit Antoni fou batejat a la catedral de Barcelona el vint-i-set d'aquell mes de maig i li foren posats, segons el costum, tres noms: Antoni de Pàdua, Josep i Ramon Nonat.

Influït segurament per l'antiga tradició familiar, Rovira i Trias es va inclinar cap a la branca de l'arquitectura i sembla, malgrat la mancança de dades al voltant seu, que ja als setze anys era mestre d'obres.[2]

Casat amb Magdalena Rabassa i Barenys, el matrimoni va tenir dos fills l'Antoni i el Ricard, que van seguir camins oposats, ja que, mentre que el gran, l'Antoni Rovira i Rabassa va seguir les passes del pare, l'altre va optar per fer estudis de Dret i es va convertir en advocat i jutge a la ciutat de Barcelona.

Va morir sobtadament el 2 de maig de 1889, als 73 anys, d'un vessament cerebral. La seva popularitat i la vocació municipalista àmpliament manifestada el va fer mereixedor d'un solemne enterrament honorat pels seu estimat cos de bombers.[3]

Estudis[modifica | modifica el codi]

Va fer els seus primers estudis a l'Escola de Llotja, en assignatures com química, geografia, geologia o matemàtiques. Aquesta preparació li permet optar el 1836 a la recent creada carrera d'Enginyers de Camins a l'acadèmia de San Fernando, si bé aquests estudis els abandonarà pels d'arquitectura, obtenint el títol el 30 de març de 1842 a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.[4] Durant el període del seu servei militar a la comandància de Sant Feliu de Codines va elaborar, conjuntament amb dos companys, el que és el seu primer treball conegut, encara com a estudiant d'arquitectura: el plànol de la Vila de Sant Feliu, dut a terme el 1836. També de la seva època d'estudiant constà que va publicar uns plànols dels desapareguts Banys Nous, avui perduts.[5]

Activitat intel·lectual i associativa[modifica | modifica el codi]

Retornat a la vida civil l'any 1839, va participar activament al naixement de nombroses societats que desenvolupaven diverses branques del saber.

Una d'aquestes associacions, la Societat Filomàtica de Barcelona que va néixer el 15 de novembre de 1839 de la mà d'en Rovira i d'un reduït grup d'intel·lectuals i polítics que es reunia a casa seva, entre els que es comptava Francesc Pi i Margall. La seva finalitat era l'evolució intel·lectual dels seus associats. El primer article dels seus estatuts aprovats el 1858 propugnava: «... La societat, sota el lema de mihi coeterisque laboro, es proposa el progrés mutu dels seus individus en els coneixements humans, fent servir tots els mitjans que siguin menester per aconseguir el seu objectiu». A partir de 1860 es va fusionar amb l'Ateneu Català i el 1872 amb el Casino Mercantil Barcelonès, passant a crear l'Ateneu Barcelonès.

Juntament amb en Josep Oriol Bernadet i Miquel Garriga i Roca va tirar endavant el Boletin Enciclopédico de Nobles Artes que va aparèixer des de l'1 d'abril del 1846 fins al 15 de març de 1847, i en el qual s'hi van anar reflectint les idees i els pensaments dels comentats personatges entre altres arquitectes.

Va participar en la fundació de la Sociedad de Seguros Mutuos contra Incendios, creada el 30 de maig de 1835, col·laborant com a pèrit i arquitecte. Intensament implicat en l'evolució d'aquesta societat privada però amb suport municipal, va escriure manuals i tractats sobre extinció d'incendis. Posteriorment municipalitzaria l'activitat del cos de bombers.[6]

Activitat professional[modifica | modifica el codi]

Des de 1867 fou arquitecte municipal de Barcelona,[7] de Gràcia i de Sant Martí de Provençals, Cap d'Edificació i Ornat del mateix ajuntament el 1872, assessor de l'ajuntament de Manresa, Regidor, Diputat, Cap Honorari del Cos de Bombers de Barcelona, ciutadà honrat de la ciutat.


Obres d'Antoni Rovira i Trias[modifica | modifica el codi]

Barcelona[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1850-1852 Edificis d'habitatges[8] C. del Pi, 8-10 Dos edificis de planta baixa, entresòl i quatre pisos; el del número 10 data de poc després de 1850 i el del 8, de 1852. Arcs de mig punt amb doelles a les plantes baixes, que recullen l'accés i els comerços dels baixos. Balcons amb baranes de ferro forjat Al del núm. 10, plafons rebaixats entre els paraments, amb medallos de terra cuita decoratius. Bo. Carrer del Pi 10.jpg
Carrer Pi 8-10.JPG
1851, 1860, 1880 Urbanització de la Plaça del Nord [9] Pl. del Nord
Plaça rectangular on hi conflueixen sis carrers; zona central enjardinada i via perimetral. Està voltada d'habitatges de planta baixa i tres o quatre plantes. Bo Tipuana de la plaça del Nord P1510459.jpg
1856 Lògia del jardí del Palau Moja[10] C. de la Portaferrissa, 1
41° 22′ 59″ N, 2° 10′ 19″ E / 41.38306°N,2.17194°E / 41.38306; 2.17194
Lògia de vuit grans columnes corínties, per a tancar el jardí del palau; a l'entaulament hi ha medallons de terra cuïta. Bo; avui s'hi accedeix des de la terrassa del restaurant que hi ha en el recinte de l'antic jardí. Reformada en 2003, hi ha el bar del restaurant. Fotografia de la lògia
1859 Projecte per al nou eixample Projecte guanyador del concurs convocat per l'Ajuntament. No es dugué a terme, en imposar-se el projecte d'Ildefons Cerdà.
1861-1862 Edifici d'habitatges[11] C. de Tantarantana, 6-10
C. de l'Allada Vermell, 3-7
Edifici d'habitatges entre mitgeres, de planta baixa i quatre pisos. Al cos central les obertures es distribueixen en cinc eixos verticals, amb un balcó corregut en el principal i balcons individuals en les altres plantes. Bo, rehabilitat en 1990; només el cos central conserva la disposició original. Fotografia de l'edifici
1861-1870 Urbanització de la Plaça de Rovira i Trias [12] Pl. de Rovira i Trias
Plaça rectangular a la qual conflueixen sis carrers. Una via creua pel centre, amb dos espais pavimentats i enjardinats a cada costat. Bo Barcelona Grâcia 12 (8277978268).jpg
1862-1864 Campanar de Gràcia[13] Pl. de Rius i Taulet
41° 24′ 0.5″ N, 2° 9′ 27.5″ E / 41.400139°N,2.157639°E / 41.400139; 2.157639
Torre de rellotge, amb campana a la part superior, al mig de la plaça on hi havia l'ajuntament de Gràcia. El rellotge és d'Albert Billeter i la campana d'Isidre Pallarès. La campana es féu famosa arran de l'aixecament popular de 1870. Bo. PlaçaRiusiTaulet-ViladeGracia-Barcelona-Catalunya.jpg
1864 Casa Joaquim Gurri[14] C. de la Junta de Comerç, 16 Edifici d'habitatges entre mitgeres, de planta baixa, quatre pisos i terrat amb coberta a la catalana. Façana amb balcons de pedra sobre mènsules, corregut a la planta primera, agrupats dos a dos a la segona i individuals a la tercera i quarta, tots amb barana de ferro. Planta baixa amb quatre portals d'arc de mig punt i encoixinat; les altres plantes tenen un esgrafiat amb motius geomètrics. Bo. Fotografia de l'edifici
1865-1866 Projecte urbanístic del Passatge de la Banca[15] Passatge de la Banca, 1-8
Rambla, 4-6
C. de Josep Anselm Clavé, 3
41° 22′ 38.6″ N, 2° 10′ 38″ E / 41.377389°N,2.17722°E / 41.377389; 2.17722
Projecte per a un passatge en forma d'L per a unir la Rambla i J. A. Clavé, formant una placeta octogonal a l'angle; els edificis són d'Elies Rogent i es construïren en 1869-1882. Bo. Entradaalmuseu.jpg
1867 Pla urbanístic del Poblenou
1870 Teatre Espanyol Pg. de Gràcia, entre Diputació i Gran Via
41° 23′ 24.39″ N, 2° 10′ 3.79″ E / 41.3901083°N,2.1677194°E / 41.3901083; 2.1677194
Teatre amb platea i un pis, per a 2.000 espectadors, amb decoració arabitzant. Cremat en 1898 i desaparegut en 1900. TEspañolGracia.jpg
1872-1882 Mercat de Sant Antoni[16] C. del Comte Borrell, 56
C. del Comte d'Urgell, 1
C. de Manso, 55-57
41° 22′ 43″ N, 2° 09′ 43.5″ E / 41.37861°N,2.162083°E / 41.37861; 2.162083
Ocupa tota una illa de l'Eixample, amb quatre naus en diagonal i un cimbori octogonal en la cruïlla, per sobre de les teulades. Tota l'estructura és de ferro, amb decoració eclèctica als pilars, els frontons dels testers i el cupulí. Bo, en restauració i reforma integral (2016). Mercat de San Antoni Barcelona levels reviwed.JPG
1876 Projecte urbanístic per a la Font de les Tres Gràcies Pl. Reial
41° 22′ 48″ N, 2° 10′ 31″ E / 41.38000°N,2.17528°E / 41.38000; 2.17528
Projecte per a la instal·lació, al mig de la plaça, de la font d'Antoine Durenne. Bo; restaurada en 1983. Barcelona Plaça Real 2 (8251520715).jpg
1876 Monument a la Pau[17] Porta de la Pau
41° 22′ 32.89″ N, 2° 10′ 39.94″ E / 41.3758028°N,2.1777611°E / 41.3758028; 2.1777611
Erigit per a commemorar el final de les guerres carlines. De 18 m, era composta de quatre volums, amb relleus i escultures al·legòrics. Els materials eren fusta i guix i no se'n va fer una versió definitiva amb materials duradors. Desaparegut. Única foto coneguda
1878-1882 Museu Martorell[18] Pg. de Pujades, 12
41° 23′ 14″ N, 2° 11′ 04″ E / 41.38722°N,2.18444°E / 41.38722; 2.18444
Primer edifici de Barcelona construït expressament per a museu. Pla simètric amb un cos central per a vestíbul, oficines i biblioteca i, a les dues bandes, naus longitudinals amb pas elevat perimetral per a les col·leccions de geologia i paleontologia. La decoració és neohel·lenística, amb un pòrtic de columnes coronat per un frontó. Bo. Avui, seu històrica del Museu de Ciències Naturals. Museu Martorell de Geologia, parc de la Ciutadella.jpg
Museu Martorell - exterior.JPG
1883 Balustrada del Passeig de Colom[19] Pg. de Colom
41° 22′ 36″ N, 2° 10′ 43″ E / 41.37667°N,2.17861°E / 41.37667; 2.17861
Balustrada de pedra al voltant del passeig, amb dracs esculpits i gerros de ferro de foneria, similars als del Saló de Sant Joan. Desapareguda. Fotografia antiga
1887 Balustrada del Saló de Sant Joan[20] Pg. de Lluís Companys
41° 23′ 24″ N, 2° 10′ 55″ E / 41.39000°N,2.18194°E / 41.39000; 2.18194
Balustrada de pedra, a les dues bandes del passeig, amb gerros de ferro de foneria. Bo. Passeig de Lluís Companys.JPG
1887-1888 Mercat de la Concepció[21] C. d'Aragó, 311
C. de València, 332
41° 23′ 42″ N, 2° 10′ 07″ E / 41.39500°N,2.16861°E / 41.39500; 2.16861
Estructura de ferro de tres naus paral·leles (la central, més ampla i alta que les laterals), amb pilars i teulades a dues vessants, amb teules de colors. Les façanes tenen sòcols de perdra de Montjuïc amb reixes de ferro forjat. Reforma i en 1996-1998, per Albert de Pineda i Álvarez. Estat excel·lent. Mercat Concepció (1).jpg
1888 Mercat d'Hostafrancs[22] C. de la Creu Coberta, 93
C. d'Hostafrancs de Sió, 23
C. de Vilardell, 25
41° 22′ 31″ N, 2° 08′ 37″ E / 41.37528°N,2.14361°E / 41.37528; 2.14361
Estructura de ferro de tres naus paral·leles (la central, més ampla i alta que les laterals, que permet l'entrada de llum pels laterals alts), amb pilars i encavallades de ferro fos i teulades a dues vessants. Bo, amb un forjat interior que amaga part de l'estructura i la desfigura. Catalonia Barcelona Mercat DHostrafranchs Angle.jpg
1888-1891 Escorxador General[23] C. d'Aragó, / Tarragona / Vilamarí / Diputació
41° 22′ 41″ N, 2° 08′ 54″ E / 41.37806°N,2.14833°E / 41.37806; 2.14833
Rovira projectà la primera edificació del conjunt, després ampliada amb naus de Pere Falqués i Urpí Desaparegut, enderrocat en 1980. El lloc és ocupat pel Parc de Joan Miró. Fotografia

Igualada[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1880-1883 Ajuntament[24] Pl. de l'Ajuntament, 1
41° 34′ 44″ N, 1° 37′ 02″ E / 41.57889°N,1.61722°E / 41.57889; 1.61722
Projectat conjuntament amb Pau Riera i Galtés. Edifici de planta baixa i dos pisos, amb un gran balcó al primer pis, i pilastres corínties a la façana. Bo. Ajuntament Igualada.jpg

Manresa[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1857-1881 Casa de la Caritat[25] Pl. de Cots
41° 43′ 37″ N, 1° 49′ 45″ E / 41.72694°N,1.82917°E / 41.72694; 1.82917
Ampliat i reformat per Alexandre Soler i March, que en modificà la façana. Bo, en restauració. Casa Caritat.JPG

Montcada i Reixac[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1878-1881 Casa de les Aigües[26] Av. de la Ribera, s/n
41° 34′ 44″ N, 1° 37′ 02″ E / 41.57889°N,1.61722°E / 41.57889; 1.61722
Edifici industrial, al voltant dels pous de la mina de Montcada, que alimentaven el Rec Comtal. Bo. Interior de la nau

Entre les obres desaparegudes hi ha les Escoles de Súria (1853).

Projecte d'eixample per a Barcelona[modifica | modifica el codi]

Article principal: Pla Cerdà
Projecte d'eixample per a Barcelona d'Antoni Rovira
Placa amb la proposta urbanística de Rovira i Trias per a l'Eixample, situada als peus de la seva figura

L'any 1859 l'Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per a triar un projecte d'eixample per a la ciutat. Es varen presentar tretze projectes, resultant guanyador per unanimitat el d'Antoni Rovira i Trias el 10 d'octubre de 1859. Però des del ministeri s'ordenà l'execució del Pla Cerdà.[27]

El projecte guanyador, segons el consistori municipal, fou una proposta d'Antoni Rovira basada en una malla circular que envoltant la ciutat emmurallada creixia radialment, integrant de forma harmònica els pobles del voltant a través d'avingudes. Es va presentar amb el lema: «Le tracé d'une ville est oeuvre du temps, plutôt que d'architecte».[28] La frase és original de Léonce Reynaud un referent arquitectònic de Rovira. La trama de Rovira respon a un model d'eixample contemporani i residencial com el Ring de Viena o el projecte Haussmann a París. Aquest model estava més alineat amb la futura Großstadt capitalista que reivindicaria la Renaixença i la Lliga[29] i es basava en la connectivitat de les diferents zones a través del transport públic i grans carrers radials.

Reconeixement[modifica | modifica el codi]

Des del 29 de març de 1922 la plaça que abans (des de 1861) només es deia Rovira, va passar a denominar-se Rovira i Trias. En un dels bancs de pedra de la plaça hi ha una figura de bronze d'Antoni Rovira i Trias i, just als peus, hi té una placa que representa la proposta urbanística que l'arquitecte va presentar per a l'Eixample barceloní.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Montaner, Josep Maria. La Modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714/1859). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990, p. 418 (Arxius de la Secció de Ciències ; 96). ISBN 8472831582. 
  2. Babiano i Sànchez, 2007, p. 21.
  3. Babiano i Sànchez, 2007, p. 26.
  4. Cirici, Alexandre. «Significación del Plan Cerdà» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Cuadernos de arquitectura, Núm. 35, 1959, pàg. 45-47 [Consulta: 2 maig 2016].
  5. Babiano i Sànchez, 2007, p. 22.
  6. Babiano i Sànchez, 2007, p. 25.
  7. epdlp.com, Antoni Rovira i Trias
  8. Fitxa del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  9. Fitxa del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  10. Fitxa del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  11. Fitxa del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  12. Fitxa del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  13. Fitxa del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  14. Fitxa del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  15. Fitxa del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  16. Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  17. Barcelofília
  18. Fitxa del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  19. Article a Història de Barcelona
  20. Fitxa a Patrimoni arquitectònic de Barcelona
  21. Fitxa del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  22. Fitxa del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  23. Article a Barcelofília
  24. Igualada: Patrimoni Arquitectònic
  25. Fitxa a Pat.cat
  26. Casa de les Aigües
  27. Babiano i Sànchez, 2007, p. 72-73.
  28. La traça d'una ciutat és obra del temps més que de l'arquitecte
  29. Solà-Morales, Manuel de. Los Ensanches (I) : El Ensanche de Barcelona. Barcelona: Escuela Técnica Superior de Arquitectura. Departamento de Urbanismo. Laboratorio de Urbanismo, 1978. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Rovira i Trias Modifica l'enllaç a Wikidata