Antoni Valls i Galí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1798  Barcelona |
| Mort | 1877 (78/79 anys) Barcelona |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (–1832) |
| Activitat | |
| Ocupació | mestre d'obres |
Antoni Valls i Galí (Barcelona, 1798 - Barcelona, 1877) va ser un mestre d'obres català.[1]
Biografia
[modifica]Fill del mestre de cases Joan Valls i Balansó (mort el 1845 a conseqüència de la caiguda des d'una bastida)[2] i de Rosa Galí, el 1832 va obtenir el títol de mestre d'obres a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.[3][1]
Al centre històric de Barcelona realitzà diverses obres, com les cases Jeroni Rabassa (1846) o la casa Pau Vilaregut (1853). També fou l'autor de les primeres cases construïdes a l'Eixample a la cruïlla dels carrers de Llúria i del Consell de Cent (1863), promogudes per Josep Cerdà i Soler.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Antoni Valls i Galí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diario de Barcelona, 07-08-1845, p. 3016.
- ↑ «Valls y Gali, Antonio». Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Enllaços externs
[modifica]- «Antoni Valls i Galí». El poder de la palabra.
- «Retrat d'Antoni Valls i Galí». Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Arxivat de l'original el 2022-06-29.