Antoni Vila i Arrufat

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Antoni Vila Arrufat)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antoni Vila i Arrufat Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Naixement 20 d'octubre de 1894
Sabadell
Mort 18 de setembre de 1989 (als 94 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Es coneix per Pintor i gravador

Antoni Vila i Arrufat[1] (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989)[2] fou un pintor i gravador i muralista català, fill de Joan Vila i Cinca, cofundador de la Colla de Sabadell i de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell l'any 1876.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es va formar principalment amb el seu pare i a l'escola Llotja de Barcelona, per acabar els seus estudis a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando a Madrid, gràcies a una beca concedida per l'Ajuntament de Sabadell.[2]

Va rebre una pensió de l'Ajuntament de Sabadell i viatjà a París i a Itàlia, on va rebre la influència de Mela Muttermilch. El 1919 exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona, però va viure fins al 1920 a París, on dibuixà paisatges urbans. Tornà a Barcelona i exposà individualment a les galeries El Camarín (1922) i Syra (1932), alhora que participava en algunes exposicions col·lectives. Al seu retorn, es va dedicar sobretot a la pintura mural, especialment amb temes religiosos. com els primers plafons que va pintar representant sant Cosme i sant Damià, per a la farmàcia Benessat de Sabadell i per al Santuari de la Salut d'aquesta mateixa ciutat o l'altar del Santíssim a l'església de la Trinitat de Vilafranca del Penedès l'any 1935.[2]

Després de la guerra civil espanyola va participar en l'Exposición de Arte Sacro de Vitoria de 1940 i en la Biennal de Venècia (1940 i 1952). El 1942 va rebre la medalla d'honor de l'Exposició Nacional de Barcelona, i el 1948 la primera medalla de gravat a la de Madrid per El sopar. El 1954 exposà individualment a Buenos Aires i Rosario (Argentina), i més tard ho va fer a Barcelona (1971, 1979, 1980) i a Sabadell (1974, 1978, 1979). Ha fet murals a Sabadell, Vilafranca del Penedès, Terrassa, Sant Sebastià de Montmajor, El Escorial i Barcelona. La seva obra es caracteritza per la nitidesa i serenitat noucentista de l'ambient, centrada sovint en figures i maternitats. Uns dels seus murals més reconeguts són els que va executar per a la Sala de Comissions de la Casa de la Ciutat de Barcelona l'any 1950.

Del 1949 al 1958 fou catedràtic de gravat a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, i també fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Igualment, fou president honorari de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona, disposa de diverses obres de l'artista. També es conserven obres d'Antoni Vila Arrufat a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac,[3] al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)[4] i al Museu d'Art de Sabadell.[5][6]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Mural de l'altar de Sant Sebastià al Gremi de Fabricants de Sabadell (1925).
  • Mural de l'altar de la Mare de Déu de Montserrat, Parròquia de la Puríssima de Sabadell (1928).[7]
  • Plafons per al pavelló de Sabadell de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929).[7]
  • Murals de la capella de la pietat de Sant Vicenç de Jonqueres, Sabadell (1930).[7]
  • Murals de la capella del Santíssim de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Vilafranca del Penedès (1935).[7]
  • Murals de l'absis de la parròquia de l'Esperit Sant de Terrassa (1942).[7]
  • Primera fase dels murals del Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell (1944).[7]
  • Retrat de l'abat Marcet, al Museu de Montserrat (1944).
  • Murals de la parròquia de Sant Sebastià de Montmajor (1950).[7]
  • Murals de la capella del Santíssim de la parròquia de la Puríssima de Sabadell (1952).[7]
  • Murals de la capella particular d'A. Enrich Valls, a San Lorenzo del Escorial (1957).[7]
  • Segona fase dels murals del Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell (1959).[7]
  • Mural de la Sala de la Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona (1964).

Exposicions[8][modifica | modifica el codi]

Exposicions individuals[modifica | modifica el codi]

  • 1919. Galeries Laietanes de Barcelona.
  • 1922. El Camarín, Barcelona.
  • 1932. Galeries Syra, Barcelona.
  • 1934. Galeries Syra, Barcelona.
  • 1940. Faianç Català, Barcelona.[7]
  • 1954. Buenos Aires i Rosario de Santa Fe, Argentina.[7]
  • 1971. Sala Parés, Barcelona.[9]
  • 1974. A. Vila Arrufat. Exposició antològica, primera època. Sabadell, Acadèmia de Belles Arts.
  • 1995. A Vila Arrufat. Obra de 1912 a 1942. Barcelona, Palau Moja.
  • 2015. Antoni Vila Arrufat. Exposició de gravats. Sabadell, Acadèmia de Belles Arts.[10]

Exposicions col·lectives[modifica | modifica el codi]

  • 1915. Exposició 1915. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, antic teatre Lliga Regionalista de Sabadell.[11]
  • 1917. Exposició de pintura local. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.[12]
  • 1918. Exposició d'Art. Palau de Belles Arts, Barcelona.[12]
  • 1923. Exposició de pintura del concurs Plandiura, Barcelona.[7]
  • 1924. Exposición Nacional de Madrid.[7]
  • 1925. Primera Exposició Art Litúrgic. Sala Parés, Barcelona.[7][12]
  • 1926. Saló de Tardor. Sala Parés, Barcelona.[12]
  • 1928. II Exposició d'art litúrgic. Círcol Artístic, Barcelona.[12]
  • 1930. Exposició d'obres de la col·lecció d'en Ferran Benet. Galeries Laietanes, Barcelona.[12]
  • 1930. Exposició del paisatge del Vallès. Casino de Granollers.[12]
  • 1931-1932. Concurs de Pintura. Montserrat vist pels pintors catalans. Palau de les Arts Decoratives, Barcelona.[12]
  • 1931. Pinacoteca del Montestir de Montserrat.[7]
  • 1931. Fira d'Art. Sala Parés, Barcelona.[12]
  • 1932. Biennal de Venècia.[7]
  • 1932. Exposició de Primavera. Palau Nacional, Barcelona.[12]
  • 1932. Fira del dibuix. Galeria Syra, Barcelona.[12]
  • 1932. Exposició inaugural de la temporada 1932-33. Galeria Syra, Barcelona.[12]
  • 1933. Exposició de Primavera. Palau de Projeccions, Barcelona.[12]
  • 1933. Exposició del Nu organitzada pel Círcol Artístic. Vestíbuls dels soterranis dels Ferrocarrils Catalans, Barcelona.[12]
  • 1934. Exposición Nacional de Madrid.[7]
  • 1934. Amics del Gravat de Catalunya.[7]
  • 1934. VI Exhibició de l'Institut Català de les Arts del Llibre. Sala Busquets, Barcelona.[12]
  • 1934. Exposició de Primavera. Palau de Projeccions, Barcelona.[12]
  • 1935. Exposició de Primavera. Saló d'Art Modern (Montjuïc), Barcelona.[12]
  • Cap a 1935. El circ en les arts plàstiques. Galeria Syra, Barcelona.[12]
  • 1936. Exposició Curs III: 1936. Escola Superior del Paisatge d'Olot.[12]
  • 1937. Exposició d'Art pro-Ajut Permanent a Madrid. Ateneu Socialista de Catalunya (Quatre Gats), Barcelona.[12]
  • 1939. Exposición Arte Sacro, Vitoria.[7]
  • 1940. Biennal de Venècia.[7]
  • 1940. Exposición Nacional de Sevilla.[7]
  • 1940. Retrats de nens, Cercle Artístic de Barcelona.[7]
  • 1942. Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona.
  • 1947. Arte Español, Buenos Aires.[7]
  • 1948. Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid.[7]
  • 1952. Biennal de Venècia.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • 1924. Tercera medalla a l'Exposición Nacional de Madrid.[7]
  • 1926. Menció honorífica al concurs de cartells per homenatjar la vellesa de la Caixa de Pensions (Barcelona).[13]
  • 1934. Segona medalla de pintura i segona medalla d'art decoratiu a l'Exposición Nacional de Madrid.[7]
  • 1934. Premi únic dels Amics del Gravat de Catalunya.[7]
  • 1940. Primer premi de l'exposició Retrats de nens. Cercle Artístic de Barcelona.[7]
  • 1942. Medalla d'Honor a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona. Obra Reposo.[14]
  • 1948. Primera medalla de gravat a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid.[7]
  • 1954. Premi Valdés Leal, Sevilla.[7]
  • 1954. Medalla Joan Vila Cinca de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.[7]
  • 1957. Medalla Ciutat de Sabadell.[7]
  • 1958. Medalla Ciutat de Terrassa.[7]
  • 1983. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Antoni Vila i Arrufat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Nomenclàtor». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 28 febrer 2014].
  3. «Museus en línia» (en català). [Consulta: 1 gener 2015].
  4. «Llista d'artistes amb obra al MACBA» (en català). [Consulta: 2 novembre 2015].
  5. «Museu d'Art de Sabadell» (en català). Museus Municipals de Sabadell. [Consulta: 1 gener 2015].
  6. «Llista d'artistes amb obra al Museu d'Art de Sabadell» (en català). [Consulta: 1 gener 2015].
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 7,17 7,18 7,19 7,20 7,21 7,22 7,23 7,24 7,25 7,26 7,27 7,28 7,29 7,30 7,31 7,32 7,33 Antoni Vila Arrufat. Madrid: Artigrafia, 1971. 
  8. Fontbona, Francesc (dir.). Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938) (en català). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 117, 128, 365, 384, 386, 400 i 403. ISBN 84-7283-444-1. 
  9. «Vila Arrufat, según la prensa». Diari de Sabadell, 2 de juny de 1976.
  10. «Acadèmia de Belles Arts de Sabadell». Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. [Consulta: 20 de març de 2015].
  11. Costa i Deu, Joan. «L'Exposició de l'Acadèmia de Belles Arts». La Veu de Catalunya, 4 d'agost de 1915.
  12. 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 12,12 12,13 12,14 12,15 12,16 12,17 12,18 12,19 Fontbona, Francesc (dir.). Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LIX, 2002, p. 107, 114, 131, 144,151, 161, 189, 202, 206, 214, 222, 223, 230, 238, 239, 243, 256, 258, 260 i 266. ISBN 84-7283-661-4. 
  13. Diari de Sabadell, 22 de gener de 1926, p. 3.
  14. ABC, diumenge 19 de juliol de 1942, pàg. 17.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Antoni Vila Arrufat [catàleg d'exposició]. Madrid: Artigrafia, 1971.
  • Antoni Vila Arrufat. Gravats [catàleg d'exposició]. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1991.
  • A. Vila Arrufat. Pintures 1918-1976 [catàleg d'exposició]. Sabadell: Pinacoteca Sabadell, 1977.
  • Cartells de Festa Major. Impresos, originals, programes i fotografies [catàleg d'exposició]. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell, Muse d'Art de Sabadell, 1983.
  • CASAMARTINA PARASSOLS, Josep: Marian Burguès. Un terrisser que va fer història. Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell, Patronat dels Museus Municipals de Sabadell, 1993.
  • CASAMARTINA PARASSOLS, Josep: Vila Arrufat a Sabadell. Sabadell: Comissió pro-centenari del pintor Antoni Vila Arrufat, 1994.
  • CASTELLS PEIG, Eduard: L'art sabadellenc. Sabadell: Ed. Riutort, 1961.
  • Centenari Antoni Vila Arrufat (1894-1994) [catàleg d'exposició]. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1994.
  • El Noucentisme. Un projecte de modernitat [catàleg d'exposició]. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Enciclopèdia Catalana, 1994.
  • Gent de mar. Pintura costumista catalana ss. XIX i XX [catàleg d'exposició]. Vilassar de Mar: Museu de la Marina, 1993.
  • Volum 20 (2004), Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5448-2
  • La col·lecció 1875-1936. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, Ajuntament de Sabadell, 2002, p. 154-161.
  • Llegat Enric Palà Girvent [catàleg d'exposició]. Sabadell: Centenari Sabadell Ciutat, Museu d'Art de Sabadell, 1977.
  • Llegat Joan Figueras Crehueras [catàleg d'exposició]. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 1978.
  • MATES, Joan: La jove pintura local. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, núm. 15, 1927, p. 83-129.
  • MERLI, Joan: 33 Pintors catalans. Barcelona: Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, 1937, p. 207-212.
  • RÀFOLS, J.F.: Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, vol. III. Barcelona: Millà, 1954, p. 235.
  • Vila Arrufat [catàleg d'exposició]. Barcelona: Palau de la Virreina, Ajuntament de Barcelona, 1984.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]