Antoni Vilanova i March
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 novembre 1846  Barcelona |
| Mort | 5 gener 1912 (65 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de la Llotja |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Família | |
| Germans | Emili Vilanova i March |
Antoni Vilanova i March (Barcelona, 30 de novembre de 1846 - ibídem, 5 de gener de 1912)[1] va ser un escultor català. Germà de l'escriptor Emili Vilanova.
Biografia[modifica]
Fill de Marià Vilanova i Barrera, mestre de ball natural de Barcelona i de Antònia March i Font natural de Reus. Neix al carrer Basea, 17 de Barcelona el 30 de novembre de 1846.[2] Germà de Emili Vilanova i March i nebot de Ramon Vilanova i Barrera. Va estudiar a l'Escola de la Llotja, on fou deixeble de Joan Samsó.[3] Es va especialitzar en imatgeria religiosa. Va rebre diversos encàrrecs per a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, com els Escuts del Castell dels Tres Dragons, el restaurant de l'exposició projectat per Lluís Domènech i Montaner; l'estàtua de bronze de "Pere Albert" al Saló de Sant Joan (actual Passeig de Lluís Companys), que va ser fosa el 1950 per a la imatge de la Mare de Déu de la Mercè de la basílica homònima; o les seves al·legories de la Indústri a, l'Agricultura i el Comerç a l'Arc de Triomf. També va realitzar diversos baixos relleus en el Monument a Colom i el medalló de bronze d'Isabel i la Catòlica en el mateix monument.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Esquela de Don Antoni Vilanova y March». La Vanguardia, 06-01-1912, pàg. 1.
- ↑ Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Naixements. Any 1846. llibre 3. Registre 1054.
- ↑ Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle xix a Catalunya: del romanticisme al realisme. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994, p. 83. ISBN 8478265775.
- ↑ «Antoni Vilanova i March». Urbanisme. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 8 agost 2019].