Antoni Xirau i Palau

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Xirau i Palau
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931 – 7 d'octubre de 1933
Circumscripció Barcelona ciutat
 Conseller de Sanitat i Beneficència
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
24 de gener de 1931 – 20 de novembre de 1932
 Conseller d'Agricultura i Economia
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
19 de desembre de 1932 – 24 de gener de 1933
← Nou càrrec
Dades biogràfiques
Naixement 1898
Figueres
Mort 1976
Bagneux
Activitat professional
Ocupació Advocat
Altres dades
Partit polític ERC
Modifica dades a Wikidata

Antoni Xirau i Palau (Figueres, Alt Empordà 1898 - Bagneux, Illa de França 1976) fou un polític i advocat català, germà del filòsof Joaquim Xirau i Palau i del jurista i polític Josep Xirau i Palau.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, on va ser un dels impulsors del Grup Lliure d'Ensenyament, que organitzava conferències als centres obrers. Va fer el servei militar al Marroc amb Josep Tarradellas i des del 1923 exercí d'advocat

Fou el primer director del diari L'Opinió (1928). El 1930 va formar part de la comissió que redactà el Manifest d'Intel·ligència Republicana, i el març de 1931 participà en la Conferència d'Esquerres, essent un dels membres fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Participà en la redacció de l'Estatut de Núria i a les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat a les Corts de la Segona República Espanyola, on va defensar l'aprovació de l'estatut. El 1932 fou escollit diputat per la província de Girona al Parlament de Catalunya. Més tard fou conseller de sanitat i assistència social (octubre-desembre de 1932) i agricultura i economia (desembre de 1932-gener de 1933).

El setembre de 1933 fou expulsat d'ERC i esdevingué un dels dirigents que va fundar el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. Tot i així, defensà la Llei de Contractes de Conreu i participà en els fets del sis d'octubre de 1934, raó per la qual fou empresonat un temps al vaixell Uruguay. A les eleccions generals espanyoles del 1936 va formar part del Front d'Esquerres i es reintegrà a ERC amb la resta del partit. Durant la guerra civil espanyola no va ocupar càrrecs públics, només va mantenir l'acta de diputat. En acabar el conflicte es va exiliar a Mèxic i després a França, on fou membre de comitè executiu d'ERC a l'exili i exercí de professor universitari.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Safreu (1934)
  • El meu poble i altres poemes (1953)
  • Almogàvers (1954)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]