Antoni Xirau i Palau

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAntoni Xirau i Palau
Biografia
Naixement 1898
Figueres
Mort 1976
Bagneux
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts Republicanes
9 de juliol de 1931 – 7 d'octubre de 1933
Circumscripció Barcelona ciutat
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Conseller de Sanitat i Beneficència
24 de gener de 1931 – 20 de novembre de 1932
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Conseller d'Agricultura i Economia
19 de desembre de 1932 – 24 de gener de 1933
← Nou càrrec
Activitat
Ocupació Advocat
Partit polític ERC
Modifica les dades a Wikidata

Antoni Xirau i Palau (Figueres, Alt Empordà 1898 - Bagneux, Illa de França 1976) fou un polític i advocat català, germà del filòsof Joaquim Xirau i Palau i del jurista i polític Josep Xirau i Palau.

Biografia[modifica]

Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, on va ser un dels impulsors del Grup Lliure d'Ensenyament, que organitzava conferències als centres obrers. Va fer el servei militar al Marroc amb Josep Tarradellas i des del 1923 exercí d'advocat

Fou el primer director del diari L'Opinió (1928). El 1930 va formar part de la comissió que redactà el Manifest d'Intel·ligència Republicana, i el març de 1931 participà en la Conferència d'Esquerres, essent un dels membres fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Participà en la redacció de l'Estatut de Núria i a les eleccions generals espanyoles de 1931 fou elegit diputat a les Corts de la Segona República Espanyola, on va defensar l'aprovació de l'estatut. El 1932 fou elegit diputat per la província de Girona al Parlament de Catalunya. Més tard fou conseller de sanitat i assistència social (octubre-desembre de 1932) i agricultura i economia (desembre de 1932-gener de 1933).

El setembre de 1933 fou expulsat d'ERC i esdevingué un dels dirigents que va fundar el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. Tot i així, defensà la Llei de Contractes de Conreu i participà en els fets del sis d'octubre de 1934, raó per la qual fou empresonat un temps al vaixell Uruguay. A les eleccions generals espanyoles del 1936 va formar part del Front d'Esquerres i es reintegrà a ERC amb la resta del partit. Durant la guerra civil espanyola no va ocupar càrrecs públics, només va mantenir l'acta de diputat. En acabar el conflicte es va exiliar a Mèxic i després a França, on fou membre de comitè executiu d'ERC a l'exili i exercí de professor universitari.

Obres[modifica]

  • Safreu (1934)
  • El meu poble i altres poemes (1953)
  • Almogàvers (1954)

Enllaços externs[modifica]