Antonia Mercè i Luque

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Argentina

Antonia Mercé i Luque (Buenos Aires, 1890 – Baiona, 1936) també coneguda com La Argentina, va ser una ballarina i coreògrafa argentina. Formà part de la generació artística en què també brillaren, en les primeres dècades del segle XX, altres ballarines com Amalia Molina, Carmen Tórtola Valencia, Pastora Imperio, Encarnación López (La Argentinita), i altres figures de la dansa i la cançó espanyola

Els seus pares eren professors i primers ballarins del Teatre Real de Madrid. Va ser deixeble dels seus pares, i també de l'escola barcelonina de Pauleta Pàmies i Sacha Goudine, però va abandonar la dansa clàssica per dedicar-se de forma autodidàctica a la dansa espanyola, estil en el qual va formar parella diverses vegades amb el ballarí Vicente Escudero.[1] El 1911 es va instal·lar a París i va fer diverses gires per Alemanya, Bèlgica, Rússia, Amèrica del Sud, entre d'altres. Va ser aclamada arreu especialment després d'actuar el 1929 a l'Opéra-comique de París amb la seva primera "Compañía de Baile Espanyol". Quatre anys després arribaria la seva consagració artística oferint el seu primer recital a l'Òpera de Paris.[2]

Se li va concedir la primera condecoració del Govern de la Segona República Espanyola i la medalla del Govern Francès de La Legió d'Honor.[2]

Fons[modifica | modifica el codi]

Part del fons d'Antonia Mercè i Luque, que inclou tant fotografies com indumentària, està conservat al Museu de les Arts Esèniques[3] de l'Institut del Teatre de Barcelona.

Coreografies[modifica | modifica el codi]

Algunes de les coreografies creades per Antonia Mercé foren:[4]

  • El Amor Brujo (Falla, 1925) al Trianon Lyrique de París.
  • El Fandango del Candil (Durán, 1927) estrenat a Stadtheater de Bielefelf.
  • El Contrabandista (Esplá, 1928).
  • Sonatina (E. Halffter, 1928) al Théâtre Fémina.
  • Triana (Albéniz, 1929).
  • La Procesión (Albéniz, 1929).
  • 'Juerga (Bautista, 1929). l'Opéra-Comique.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonia Mercè i Luque Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Suplement dels anys 1979-80, pàg. 70 (ISBN 84-239-6954-1)
  2. 2,0 2,1 «Antonia Mercé, primera víctima del 18 de julio». El País. [Consulta: 21 desembre 2015].
  3. «Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques».
  4. «Antonia Mercé y Luque» (en castellà). biografiasyvidas.com. [Consulta: 19 juny 2012].