Vés al contingut

Antonine Maillet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonine Maillet
Imatge
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1929 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Grand-Bouctouche (Canadà) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Laval
Universitat de Montreal Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónovel·lista, professora d'universitat, Rondallaire, escriptora, dramaturga, traductora, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorUniversitat de Moncton
Universitat de Montreal
Universitat d'Albany
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat Laval Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis


Discogs: 2612650 Goodreads author: 150380 Modifica el valor a Wikidata

Antonine Maillet (Bouctouche, 10 de maig de 1929) és una escriptora, traductora i dramaturga canadenca, Premi Goncourt de l'any 1979 per Pélagie-la-Charrette.

Biografia

[modifica]

Antonine Maillet va néixer el 10 de maig de 1929 a Bouctouche, Nova Brunswick, al cor d'Acàdia, al Canadà.[1]

Antonine Maillet va fer el batxillerat (1950) al col·legi de Notre-Dame d'Acadie i un màster (1959) a la Universitat de Moncton. El 1970 va cursar el doctorat en literatura a la Universitat de Laval. Ha fet de professora de literatura a diverses universitats, com la Universitat de Mont-real, la Universitat de Califòrnia a Berkeley, la Universitat d'Albany, i la Universitat de Moncton. També ha treballat a la Canadian Broadcasting Corporation (CBC) a Moncton.[2]

Escriptora prolífica, té, entre les seves publicacions, més de dotze obres diverses i una vintena de novel·les. La seva obra vol ser un veritable homenatge a la llengua i el patrimoni de l'Acàdia. Ha estat sovint anomenada "l'ànima de la literatura acadiana contemporània".

La seva villa natal, Bouctouche ha dissenyat un parc temàtic amb el nom de l'obra Le pays de La Sagouine, una reproducció d'un poble de pescadors durant el temps de la prohibició i que vol ser un homenatge a la llengua, al patrimoni i la cultura acadiana.[2]

Honors

[modifica]

La seva carrera i les seves obres li han valgut molts premis i distincions. Antonine Maillet és, entre d'altres, membre del Consell privat de la Reina per a Canadà, acompanyant de l'Orde del Canadà, comandant de l'Orde Nacional del Mèrit de França, comandant de l'Orde de les Arts i les Lletres de França, Oficial de l'Orde de les Palmes Acadèmiques de França, Canceller emèrit de la Universitat de Moncton, oficial de l'Orde de la Legió d'Honor de França. Ha rebut vint-i-nou doctorats honoris causa en literatura i dret.[1]

Obres destacades i premis rebuts

[modifica]

El 1958 va publicar la seva primera novel·la, Pointe-aux-Coques.

La fama de Maillet coincideix amb la reactivació de la cultura acadiana i la seva obra La Sagouine, publicada el 1971 i traduïda a l'anglès el 1979, a més de ser un gran èxit literari, es publicà en un moment crucial pels acadians, en un procés de recuperació de la seva llengua i cultura.[2]

La novel·la Pélagie-la-Charrette ha rebut quinze premis, incloent-hi el premi Goncourt, que per primera vegada es va concedir el 1979 a un escriptor de fora de França.

Altres obres a destacar:

  • 1960: Les Jeux d'enfants sont faits
  • 1972: Don Original, Premi del Governador General
  • 1973: Mariaagélas, Premi Québec-Paris i Premi Literari de Mont-real
  • 1977: Les Cordes-de-bois
  • 1981: Cent ans dans le bois, publicada a França com La Gribouille
  • 1986: Le Huitième jour
  • 1990: L'oursiade
  • 1996: Le Chemin Saint-Jacques, Premi de la Crítica
  • 1999: Chronique d'une sorcière de vent
  • 2002: Madame perfecta
  • 2006: Pierre Bleu
  • 2009: Le Mystérieux voyage de Rien

Com a traductora ha traduït obres de Ben Jonson, William Shakespeare i George Bernard Shaw.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Portail des auteurs du Nuveau-Brunswick: Antonine Maillet» (en francès). [Consulta: juliol 2019].[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 2,2 Yves, Bolduc; Baird, Daniel. «Antonine Maillet» (en francès), 13-04-2015. [Consulta: juliol 2019].