Antonino Votto

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntonino Votto
Antonino Votto.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 30 d'octubre de 1896
Piacenza
Mort 9 de setembre de 1985 (88 anys)
Milà
Activitat professional
Ocupació Pianista, director d'orquestra i catedràtic d'universitat
Deixebles Claudio Abbado
Instrument Piano
Modifica dades a Wikidata

Antonino Votto (Piacenza, Itàlia, 30 d'octubre de 1896Milà, 9 de setembre de 1985) fou un director d'orquestra italià.

En el Conservatori de Nàpols estudià amb A. Longo (piano) i C. de Nardis (composició). Debuta com a pianista a Trieste el 1919 i exerceix com a professor del conservatori. Seguidament es presenta a Roma, també com a concertista, a l'Acadèmia de Santa Cecília. Passa exercir la docència en el Conservatori de Milà (1919-1921), on entre altres alumnes tingué a Gianfranco Rivoli,[1] Giorgio Gaslini,[2] aquest ho fou anys més tard (anys 1950).

Després d'iniciar-se en les feines de la direcció com mestre substitut al Polietama Rossetti de Trieste, fou assistent d'Hèctor Panizza en el Colón de Buenos Aires i de Toscanini a La Scala. En aquest teatre, dirigiria Manon Lescaut el 1923. No obstant això, llurs primers èxits com a director, els assoliria en el Covent Garden de Londres amb Madama Butterfly i a Udine amb Nerone, de Boito.

La seva carrera internacional el portaria després a Barcelona (1930-1931), Praga (1932), Bèlgica i Holanda (1934-1935), Ginebra (1936) i El Caire (1939). Des de 1941 fins al 1967, fou titular de la càtedra de direcció d'orquestra en el Conservatori de Milà, on tindria com a alumnes, entre d'altres, Luciano Chailly,[3] Claudio Abbado, Alberto Zedda[4] i Riccardo Muti.

Des de 1948, la seva principal activitat com a director va restar lligada a La Scala, on dirigiria algunes de les més celebrades interpretacions de Maria Callas, com La Vestale, Norma, La sonnambula o Poliuto. Malgrat tot, no deixà de dirigir en altres centres lírics, com Maggio Musicale Fiorentino, l'Arena de Verona o l'Òpera de Chicago.

Discografia seleccionada[modifica]

  • Bellini: Norma, Callas, Simionato, del Monaco, Zaccaria; Orquestra del Teatro alla Scala, ARKADIA.
  • Bellini: La sonnambula, Callas, Monti, Zaccaria, Cossotto; Orquestra de la Scala, EMI.
  • Donizetti: Poliuto, Callas, Corelli, Bastianini,; Orquestra del teatre de la Scala, MELODRAM.
  • Ponchielli: La Gioconda, Callas, Poggi, Silveri, Barbieri; Orquestra de la RAI de Torí, FONIT CETRA.
  • Verdi: Un ballo in maschera, Callas, Di Stefano, Gobbi, Barbieri; Orquestra del Teatre alla Scala, EMI

Referències[modifica]

  • La discoteca Ideal de Interpretes d'Enciclopedias Planeta.
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1220. (IBSN 84-7291-226-4)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 489. (IBSN 84-7291-226-4)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, tom I, pàg. 294. (IBSN 84-7291-226-4)
  4. Enciclopèdies Planeta, La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàg. 547 (ISBN 84-08-02160-5)