Antonio Altarriba

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntonio Altarriba
Antonio Altarriba. Barcelona International Comic Fair 2017.jpg
Nom original (es) Antonio Altarriba Ordóñez
Biografia
Naixement 1952 (66/67 anys)
Saragossa
Activitat
Ocupació Periodista, escriptor, autor de còmics, crític de còmics i professor d'universitat
Ocupador Universitat del País Basc
Gènere artístic Novel·la, còmic i assaig
Premis

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Antonio Altarriba rep el Gran Premi del 37 Còmic Barcelona (2019).

Antonio Altarriba Ordóñez (Saragossa, 1952) és un assagista, novel·lista, crític de còmic i guionista de còmics i televisió aragonès. Va exercir, fins al 2013, com a catedràtic de literatura francesa a la Universitat del País Basc.[1] El 2019 fou recompensat amb el Gran Premi del 37 Còmic Barcelona.[2]

Biografia[modifica]

Infància i joventut[modifica]

Antonio Altarriba a Russafa en maig de 2015.

Antonio Altarriba va néixer en una família de classe mitjana formada per Antonio Altarriba Lope, combatent anarquista a la Guerra Civil Espanyola, exiliat a França i retornat a Espanya als anys cinquanta, i Petra, una mestressa de casa d'accentuada religiositat. Sol afirmar, per això, que és fill d'un anarquista i una monja.[3]

La seva infància i adolescència les va viure a Saragossa, però passava els estius a França, on el seu pare encara conservava algunes de les amistats que havia forjat en la seva lluita en el bàndol republicà durant la Guerra Civil. La família va conèixer aviat la penúria econòmica quan al seu pare li van embargar la fàbrica de la qual era copropietari i les seves propietats a causa d'un desfalc comès per un dels seus socis. Malgrat tot, el jove Altarriba va aconseguir llicenciar-se en Filologia Francesa i va arribar a ser catedràtic de Literatura francesa a la Universitat del País Basc.[3]

Carrera artística[modifica]

Als anys vuitanta es va iniciar al món del còmic, primer amb el Col·lectiu Z a la revista Bustrófedon[4] i col·laborant amb el dibuixant Luis Royo a De vuelta (Miguel Marcos, 1983) i Desfase (Ikusager, 1987). Va publicar també la revista teòrica Neuróptica l l'any 1987 el llibre Comicsarías junt a Antonio Remesar.[5] Va participar en la producció de la sèrie documental Cómic: Noveno arte l'any 1989 i a l'organització de l'exposició Made in Tintín(1993),.[5] Ja als anys noranta es va dedicar més a la literatura. Va participar en les antologies Relatos de Zaragoza (1990), Narrativa corta en Euskadi (1992) i Los que más cuentan (1995), quedant finalista al XVIII Premi La sonrisa vertical (1996) amb Los Cuerpos entretejidos.

L'any 2002 aconsegueix el Premi Euskadi de Literatura amb la novel·la La memoria de la nieve,[3] i després torna a dedicar-se a la historieta, produint assaigs i guions. Cal destacar entre els últims, sempre per Edicions de Ponent, El arte de volar (2009), una biografia del seu pare, que es va suïcidar als 90 anys en una residència per gent gran l'any 2001, amb la que ha obtingut molts premis, incloent el Nacional del Cómic.[6]

L'any 2015 rep al Festival del Còmic d'Angulema el Gran premi ACBD de la crítica pel còmic Moi, assassin, amb dibuixos de Keko.[7]

L'any 2019 va rebre el Gran Premi del 37è Comic Barcelona.[8]

Obres[cal citació][modifica]

Historietes[modifica]

Assaig[modifica]

  • Comicsarías. Ensayo sobre una década de historieta española (1977-1987) (Promociones y publicaciones universitarias, 1987) Amb Antoni Remesar.
  • Sobre literatura potencial (Universitat del País Basc, 1987)
  • Contra corriente (Zaragoza, 2000) Recopilació d'articles periodístics
  • La España del tebeo. La historieta española de 1940 a 2000 (Espasa Calpe, 2001)
  • Los tebeos de la transición (Fundació Antonio Pérez, 2008)
  • La paradoja del libertino (Edicions Liceus, 2008)

Novel·la[modifica]

  • El filo de la luna (Ikusager, 1993)
  • Cuerpos entretejidos Relats eròtics (Tusquets, 1996) Finalista del XVIII premi "Sonrisa vertical".
  • Contratiempo Relatos (Papeles de Zarabanda, 1996)
  • La memoria de la nieve (Espasa y Calpe, 2002) Premi Euskadi 2003 de literatura.

Referències[modifica]

  1. Darias, Manuel (13/06/2010). Diario de Avisos da a conocer los XXXIII Premios Historieta, Diario de Avisos.
  2. ACN. «El guionista Antonio Altarriba, Gran Premi del 37è Comic Barcelona» (en català). Vilaweb, 05-04-2019. [Consulta: 5 abril 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 Grau, Abel(16/11/2010). 'El arte de volar', crónica del choque de utopía y realidad en la España del siglo XX, El País.
  4. Martín, Antonio en "Prólogo" a "El arte de volar", Edicions de Ponent, 2009.
  5. 5,0 5,1 Cuadrado, Jesús en "Diccionario viñetero II: Crítica, critiquizar, críticos, ticos, criticones, tocones" de la sèrie Documentario núm. 2 per la publicació Urich (2ª época), vol. II, núm. 1, Madrid, 1993.
  6. González, Lucia (16/11/2010). La desgarrada 'El arte de volar', premio Nacional del Cómic, El Mundo.
  7. «Yo, Asesino reb el Gran Premi de la Crítica 2015» (en francès).
  8. [1]
  9. Vidal, Jaume «Una reflexió sobre la moralitat». Cultura (El Punt Avui), 15-01-2016, p. 18.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Altarriba Modifica l'enllaç a Wikidata