Antonio Baños i Boncompain

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAntonio Baños i Boncompain
Antonio Baños 04.jpg
Antonio Baños a l'acte "Sí, per canviar-ho tot", organitzat per la CUP, al Barcelona Teatre Musical (2015)
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

26 octubre 2015 - 12 gener 2016 - Pilar Castillejo i Medina
Circumscripció: Barcelona

Dades biogràfiques
Naixement 1967 (50/51 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona . periodisme
Activitat professional
Ocupació Periodista, polític, escriptor i activista
Obra
Obres destacades La república possible

Twitter: antoniobanos_ IMDB: nm2433900
Modifica dades a Wikidata

Antonio Baños i Boncompain (Nou Barris, Barcelona, 1967) és un periodista i escriptor català.

Es va diplomar en ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona.[1] Ha treballat a diversos mitjans de comunicació. En ràdio ha col·laborat amb Ràdio Associació de Catalunya, COM Ràdio o Ràdio Nacional d'Espanya. Televisions com Televisió de Catalunya, Betevé i La Sexta i publicacions com El Periódico, ARA, Catalunya Plural, ADN, La Marea i Público.[2] i moltes més. Va ser subdirector de Ajoblanco i ha treballat en múltiples porjectes editorials i audiovisuals.

Ha fet periodisme de divulgació econòmica en diversos mitjans i ha publicat dos llibres sobre el tema: La economía no existe, publicat el 2009, i Posteconomía, del 2012, on critica els esquemes econòmics actuals i el capitalisme

El novembre de 2012 va publicar un article irònic titulat "Guia pràctica de l'expulsió catalana de l'euro"[3] i el 2013 va publicar La rebel·lió catalana amb l'editorial La Butxaca on defensa la constitució d'una república catalana.[4]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, fou cap de llista de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent després de ser escollit en primàries com a independent.[5] La seva coalició va obtenir uns resultats històrics, arribant als 10 escons de representació al Parlament de Catalunya. El 4 de gener de 2016 va renunciar a la seva acta de diputat en desacord amb la decisió del consell polític i el grup d'acció parlamentària de la CUP-Crida Constituent de no donar suport a la investidura d'Artur Mas.[6] El 12 de gener va formalitzar oficialment la renúncia a l'escó després de participar en la sessió d'investidura i votar al nou President de la Generalitat Carles Puigdemont. 

És secretari nacional de l'ANC i portaveu de Súmate.[2]

Com a músic ha estat membre del grup Los Carradine des de 1989 i ha publicat dos discos: Sospechoso tren de vida (2006) i Academia rocanrol (2016)

Obra publicada[modifica]

Referències[modifica]

  1. «200 artistas catalanes piden el voto para la CUP» (en castellà). Europa Press, 22-09-2015. [Consulta: 24 setembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Les cares de la CUP més enllà de David Fernàndez». Crític, 23-06-2015.
  3. Notícia a Vilaweb, el 10 de novembre de 2012
  4. Bosch, Marc; Nagel, Klaus-Jürgen «Independencia de Cataluña: ¿sí, sí/no, o no? Sobre la campaña que no podía ser (pero ha sido)». Iberoamericana, XV, n. 59, 2015, pàg. 206 [Consulta: 27 setembre 2015].
  5. «Antonio Baños: 'He acceptat d'entrar al bombo de candidats de la CUP per al 27-S'». Vilaweb. Vilaweb. [Consulta: 4 maig 2015].
  6. «Antonio Baños renuncia a l’acta de diputat de la CUP». Vilaweb. Vilaweb. [Consulta: 4 gener 2016].
  7. «La cara B: Una altra mirada al procés» (en ca). RacoCatalà.

Enllaços externs[modifica]