Antonio Baños i Boncompain

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAntonio Baños Boncompain
Antonio Baños a l'acte "Sí, per canviar-ho tot", organitzat per la CUP, al Barcelona Teatre Musical el 2015
Antonio Baños a l'acte "Sí, per canviar-ho tot", organitzat per la CUP, al Barcelona Teatre Musical el 2015
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
26 d'octubre de 2015 – 12 de gener de 2016
Circumscripció Barcelona
Dades biogràfiques
Naixement Antonio Baños
1967
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Educació Ciències de la informació
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona
Es coneix per Cap de llista de la candidatura de la CUP-CC, per Barcelona, a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Ocupació Periodista
Obres notables La economía no existe (2009)
Posteconomía (2012)
La rebel·lió catalana (2013)
Partit polític Candidatura d'Unitat Popular*

Twitter @antoniobanos_
IMDB Fitxa personal a IMDb
Notes
*Independent
Modifica dades a Wikidata

Antonio Baños i Boncompain (Nou Barris, Barcelona, 1967) és un periodista, activista social, escriptor i músic català.

Es va diplomar en ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va tocar amb el grup de punk-pop Los Carradine, format el 1989.[1] Mitjançant els seus llibres La economía no existe, publicat el 2009, i Posteconomía, del 2012, critica els esquemes econòmics actuals i el capitalisme.[2] Ha treballat a Ràdio Nacional d’Espanya i a COM Ràdio i ha col·laborat amb televisions com TV3, La Sexta i Cuatro i publicacions com eldiario.es, La Marea i Público.[3] Membre de Súmate,[3] el novembre de 2012 va publicar un article irònic titulat "Guia pràctica de l'expulsió catalana de l'euro"[4] i el 2013 va publicar La rebel·lió catalana amb l'editorial La Butxaca on defensa la constitució d'una república catalana.[2]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, fou cap de llista de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent després de ser escollit en primàries com a independent.[5] La seva coalició va obtenir uns resultats històrics, arribant als 10 escons de representació al Parlament de Catalunya. El 4 de gener de 2016 va renunciar a la seva acta de diputat en desacord amb la decisió del consell polític i el grup d'acció parlamentària de la CUP-Crida Constituent de no donar suport a la investidura d'Artur Mas.[6] El 12 de gener va formalitzar oficialment la renúncia a l'escó després de participar en la sessió d'investidura i votar al nou President de la Generalitat Carles Puigdemont. Anuncià que continuaria implicat fent política al carrer a la plataforma Súmate.[7] Des de llavors col·labora amb diversos mitjans de comunicació hi ha publicat un parell de llibres.

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «200 artistas catalanes piden el voto para la CUP» (en castellà). Europa Press, 22-09-2015. [Consulta: 24 setembre 2015].
  2. 2,0 2,1 Bosch, Marc; Nagel, Klaus-Jürgen «Independencia de Cataluña: ¿sí, sí/no, o no? Sobre la campaña que no podía ser (pero ha sido)». Iberoamericana, XV, n. 59, 2015, pàg. 206 [Consulta: 27 setembre 2015].
  3. 3,0 3,1 «Les cares de la CUP més enllà de David Fernàndez». Crític, 23-06-2015.
  4. Notícia a Vilaweb, el 10 de novembre de 2012
  5. «Antonio Baños: 'He acceptat d'entrar al bombo de candidats de la CUP per al 27-S'». Vilaweb. Vilaweb. [Consulta: 4 maig 2015].
  6. «Antonio Baños renuncia a l’acta de diputat de la CUP». Vilaweb. Vilaweb. [Consulta: 4 gener 2016].
  7. «Baños formaliza su renuncia al acta de diputado». La Vanguardia, 12-01-2016. [Consulta: 13 gener 2016].
  8. «La cara B: Una altra mirada al procés» (en ca). RacoCatalà.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]