Antonio Bacci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antonio Bacci
Cardenal de l'Església Catòlica
Coat of arms of Antonio Bacci.svg
Non nomen sed virtus
Dades personals
Ordenació sacerdotal 9 d'agost de 1909
Consagració episcopal 19 d'abril de 1962
per Joan XXIII
Proclamació cardenalícia 28 de març de 1960
per Joan XXIII
Cardenal diaca de Sant'Eugenio
Professió Llatinista
Nascut 4 de setembre de 1885
Giugnola
Mort 20 de gener de 1971 (als 85 anys)
Ciutat del Vaticà

Antonio Bacci (Giugnola, 4 de setembre de 1885-Vaticà, 20 de gener de 1971) cardenal italià, encarregat del secretariat de la correspondència a prínceps i les cartes en llatí de 1931 a 1960. Fou ordenat cardenal després per Joan XXIII a Sant'Eugenio.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a prop de Florència i fou ordenat sacerdot el 9 d'agost de 1909. Del 1910 al 1922 va servir com a professor i director espiritual al seminari fiorentí i entrà a la Secretaria d'Estat de la Santa Seu com expert en llatí. Durant 31 anys es va encarregar de documents llatins durant els papats del Pius XI, Pius XII i Joan XXIII.[1]

Favorable al llatí a la missa[modifica | modifica el codi]

És conegut sobretot pel seu paper a la Intervenció d'Ottaviani, on es va oposar a la introducció de les llengües pròpies de cada territori a la missa aportant un estudi de molts teòlegs encapçalat per Marcel Lefebvre,[2] on afirmava que l'abandonament del llatí anava en contra del que s'havia acordat a la sessió 22 del Concili de Trento i en contra de les veritats en les que creien molts cristians.[3]

Obra seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Lexicon Eorum Vocabulorum Quae Difficilius Latine Redduntur, diccionario con terminus modernos como gummis salivaria ("chicle"), barbara saltatio ("twist"), o diurnarius scriptor ("reportero de periódico").[2][2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]