Antonio Bacci

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntonio Bacci
Biografia
Naixement4 setembre 1885 Modifica el valor a Wikidata
Itàlia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1971 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Ciutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe titular
5 abril 1962 –
Cardenal
28 març 1960 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1962–), sacerdot catòlic (1909–), llatinista, teòleg Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà9 d'agost de 1909
Consagració19 d'abril de 1962
per Joan XXIII
Proclamació cardenalícia28 de març de 1960
per Joan XXIII
Cardenal diaca de Sant'Eugenio
Participà en
19 juny 1963conclave de 1963 Modifica el valor a Wikidata

Non nomen sed virtus

Antonio Bacci (Giugnola, 4 de setembre de 1885-Vaticà, 20 de gener de 1971) cardenal italià, encarregat del secretariat de la correspondència a prínceps i les cartes en llatí de 1931 a 1960. Fou ordenat cardenal després per Joan XXIII a Sant'Eugenio.

Biografia[modifica]

Va néixer a prop de Florència i fou ordenat sacerdot el 9 d'agost de 1909. Del 1910 al 1922 va servir com a professor i director espiritual al seminari fiorentí i entrà a la Secretaria d'Estat de la Santa Seu com expert en llatí. Durant 31 anys es va encarregar de documents llatins durant els papats del Pius XI, Pius XII i Joan XXIII.[1]

Favorable al llatí a la missa[modifica]

És conegut sobretot pel seu paper a la Intervenció d'Ottaviani, on es va oposar a la introducció de les llengües pròpies de cada territori a la missa aportant un estudi de molts teòlegs encapçalat per Marcel Lefebvre,[2] on afirmava que l'abandonament del llatí anava en contra del que s'havia acordat a la sessió 22 del Concili de Trento i en contra de les veritats en les quals creien molts cristians.[3]

Obra seleccionada[modifica]

  • Lexicon Eorum Vocabulorum Quae Difficilius Latine Redduntur, diccionari amb termes moderns com gummis salivaria ("xiclet"), barbara saltatio ("twist"), o diurnarius scriptor ("reporter de diari").[2][4]

Referències[modifica]

  1. «Seven New Hats». TIME Magazine, 14-03-1960 [Consulta: 24 març 2014]. Arxivat 2012-11-03 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-11-03. [Consulta: 24 març 2014].
  2. 2,0 2,1 «Milestones». TIME Magazine, 01-02-1971 [Consulta: 24 març 2014]. Arxivat 2008-12-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-12-21. [Consulta: 24 març 2014].
  3. The Ottaviani Intervention, 1969 Arxivat 2009-01-16 a Wayback Machine., hosted on the Modern History Sourcebook Arxivat 2014-11-05 a Wayback Machine.
  4. «Ad Cultores Optimos». TIME Magazine, 16-02-1953 [Consulta: 24 març 2014]. Arxivat 2008-12-22 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-12-22. [Consulta: 24 març 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Bacci