Antonio Bacci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antonio Bacci
Dades biogràfiques
Naixement 4 de setembre de 1885
Giugnola
Mort 20 de gener de 1971 (als 85 anys)
Ciutat del Vaticà
Ordenació sacerdotal 9 d'agost de 1909
Consagració episcopal 19 d'abril de 1962
per Joan XXIII
Proclamació cardenalícia 28 de març de 1960
per Joan XXIII
Cardenal diaca de Sant'Eugenio

Escut d'armes de Antonio Bacci
Non nomen sed virtus

Antonio Bacci (Giugnola, 4 de setembre de 1885-Vaticà, 20 de gener de 1971) cardenal italià, encarregat del secretariat de la correspondència a prínceps i les cartes en llatí de 1931 a 1960. Fou ordenat cardenal després per Joan XXIII a Sant'Eugenio.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a prop de Florència i fou ordenat sacerdot el 9 d'agost de 1909. Del 1910 al 1922 va servir com a professor i director espiritual al seminari fiorentí i entrà a la Secretaria d'Estat de la Santa Seu com expert en llatí. Durant 31 anys es va encarregar de documents llatins durant els papats del Pius XI, Pius XII i Joan XXIII.[1]

Favorable al llatí a la missa[modifica | modifica el codi]

És conegut sobretot pel seu paper a la Intervenció d'Ottaviani, on es va oposar a la introducció de les llengües pròpies de cada territori a la missa aportant un estudi de molts teòlegs encapçalat per Marcel Lefebvre,[2] on afirmava que l'abandonament del llatí anava en contra del que s'havia acordat a la sessió 22 del Concili de Trento i en contra de les veritats en les que creien molts cristians.[3]

Obra seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Lexicon Eorum Vocabulorum Quae Difficilius Latine Redduntur, diccionario con terminus modernos como gummis salivaria ("chicle"), barbara saltatio ("twist"), o diurnarius scriptor ("reportero de periódico").[2][2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]