Antonio Cesti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Antonio Cesti (5 d'agost de 1623 - 14 d'octubre de 1669), conegut avui principalment com a compositor d'òperes italià del Barroc, fou també tenor i organista, i un dels més cèlebres músics italians de la seva generació.

Naixia a Arezzo, on estudiava amb diversos músics locals. El 1637 es trasllada a Volterra per unir-se a l'orde dels franciscans i es decanta per la música secular, probablement a causa del potent patronatge de la família Medici. Coneix a Salvator Rosa, que escriuria llibrets per a un cert nombre de les cantates de Cesti. Als voltants de 1650 Cesti comença a adquirir prestigi com a cantant i compositor d'òperes, cosa que creava un conflicte amb el seu orde. El 1652 es convertia en un membre de la cort de l'arxiduc Ferran Carles a Innsbruck. Després acceptava el càrrec de mestre de capella a Florència el 1660, el de Viena el 1666, i moria a Venècia el 1669.

Cesti es coneix principalment com a compositor d'òperes. Les més celebrades van ser La Don (Venècia, 1663), Il Pomo d'oro (Viena, 1668), per al casament d l'emperador Leopold I, i L'Orontea (1656). Eren molt més elaborades que les òperes venecianes contemporànies, incloent-hi una gran orquestra gran, nombrosos cors, i diversos mecanismes mecànics utilitzats per provocar efectes per exemple de batalles navals i tempestes. Orontea es representava disset vegades durant els trenta propers anys, sent de les més freqüentment interpretades en el continent a mitjans del segle XVII.

Cesti era també un compositor de cantates de cambra- Les seves òperes són notables per l'estil pur i delicat de les seves àries, influïdes per la seva carrera com a cantant professional.