Antonio Cesti

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntonio Cesti
Biografia
Naixement 5 agost 1623
Arezzo
Mort 14 octubre 1669 (46 anys)
Florència
Activitat
Ocupació Compositor, cantant, orgue i director d'orquestra
Gènere artístic Òpera
Moviment Música barroca
Professors Antonio Maria Abbatini
Alumnes Bernardo Pasquini
Orde religiós Orde de Frares Menors
Veu Tenor
Instrument Orgue i veu

Musicbrainz: 0b6ba06d-69fc-4dde-aa04-145787e91c43
Modifica les dades a Wikidata

Antonio Cesti (5 d'agost de 1623 - 14 d'octubre de 1669), conegut avui principalment com a compositor italià d'òperes del Barroc, fou també tenor i organista, i un dels més cèlebres músics italians de la seva generació.

Naixia a Arezzo, on estudiava amb diversos músics locals. El 1637 es trasllada a Volterra per unir-se a l'orde dels franciscans i es decanta per la música secular, probablement a causa del potent patronatge de la família Medici. Coneix a Salvator Rosa, que escriuria llibrets per a un cert nombre de les cantates de Cesti. Als voltants de 1650 Cesti comença a adquirir prestigi com a cantant i compositor d'òperes, cosa que creava un conflicte amb el seu orde. El 1652 es convertia en un membre de la cort de l'arxiduc Ferran Carles d'Habsburg. Després acceptava el càrrec de mestre de capella a Florència el 1660, el de Viena el 1666, i moria a Venècia el 1669.

Cesti es coneix principalment com a compositor d'òperes. Les més celebrades van ser La Dori (Innsbruck, 1657), Il Pomo d'oro (Viena, 1668), per al casament de l'emperador Leopold I, i L'Orontea (1656). Eren molt més elaborades que les òperes venecianes contemporànies, incloent-hi una orquestra gran, nombrosos cors, i diversos mecanismes mecànics utilitzats per provocar efectes per exemple de batalles navals i tempestes. Orontea es representava disset vegades durant els trenta pròxims anys, i va ser de les més freqüentment interpretades en el continent a mitjans del segle XVII.

Cesti era també un compositor de cantates de cambra. Les seves òperes són notables per l'estil pur i delicat de les seves àries, influïdes per la seva carrera com a cantant professional.

Obres[modifica]

Títol Llibret Data d'estrena Lloc, teatre Notes
Alessandro vincitor di se stesso Francesco Sbarra 1651 Venècia, Teatro Santi Giovanni e Paolo  
Il Cesare amante Dario Varotari 1651 Venècia, Teatro Grimano  
Cleopatra Dario Varotari 1654 Innsbruck versió revisada de Il Cesare amante
L'Argia Giovanni Filippo Apolloni 1655 Innsbruck  
Marte placata Giovanni Filippo Apolloni 1655 Innsbruck  
L'Orontea Giacinto Andrea Cicognini, revisada per Giovanni Filippo Apolloni 19 febrer 1656 Innsbruck reviscuda a Innsbruck el 1982 (René Jacobs) i enregistrada per HM; reviscuda a Frankfurt el 2015 (Ivor Bolton)
La Dori Giovanni Filippo Apolloni 1657 Innsbruck  
Venere cacciatrice Francesco Sbarra 1659 Innsbruck lost
La magnanimità d’Alessandro Francesco Sbarra 1662 Innsbruck  
Il Tito Nicolò Beregan 13 febrer 1666 Venècia, Teatro Grimano  
Nettuno e Flora festeggianti Francesco Sbarra 12 juliol 1666 Vienna  
Le disgrazie d'Amore Francesco Sbarra 19 febrer 1667 Vienna  
La Semirami Giovanni Andrea Moniglia 9 juliol 1667 Viena revisada el 1674 a Modena com a La schiava fortunata
La Germania esultante Francesco Sbarra 1667 Viena  
Il pomo d'oro Francesco Sbarra 12–14 juliol 1668 Viena  
Genserico Nicolò Beregan 1669 Venècia