Vés al contingut

Antonio Hernández Gil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonio Hernández Gil
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 març 1915 Modifica el valor a Wikidata
Puebla de Alcocer (Província de Badajoz) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 1994 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
President del Tribunal Suprem d'Espanya
29 octubre 1985 – 7 novembre 1990
← Federico Carlos Sainz de Robles y RodríguezPascual Sala Sánchez →
President del Consell General del Poder Judicial
29 octubre 1985 – 7 novembre 1990
← Federico Carlos Sainz de Robles y RodríguezPascual Sala Sánchez →
President del Consell d'Estat
7 desembre 1982 – 23 octubre 1985
← Antonio Jiménez BlancoTomás de la Quadra-Salcedo Fernández del Castillo →
President Consell del Regne
15 juny 1977 – 29 desembre 1978
← Torcuato Fernández Miranda HeviaSupressió del càrrec →
Senador al Senat espanyol
15 juny 1977 – 2 gener 1979
President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
1975 – 1994
← Luis Jordana de PozasJuan Vallet de Goytisolo →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca - llicenciatura en Dret
Universitat Central - Candidat en Dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jurista, magistrat, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Granada
Universitat Complutense de Madrid
Universitat d'Oviedo
Tribunal Suprem d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsAntonio Hernández-Gil Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antonio Hernández Gil (Puebla de Alcocer, Badajoz, 29 de març de 1915 - Madrid, 26 de maig de 1994) va ser un jurista i polític espanyol.

Biografia

[modifica]

Llicenciat en dret per la Universitat de Salamanca, es va doctorar en la de Madrid el 1934 amb premi extraordinari. El mateix any va aconseguir la càtedra de dret civil en la Universitat de Granada, on va exercir la docència fins a 1954 en què es va traslladar a la Universitat Complutense de Madrid.

En 1975 va ser president de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i després de les eleccions generals espanyoles de 1977 nomenat pel Rei senador[1] i President de les Corts i del Consell del Regne, càrrec que va ocupar fins al mateix moment en què el Rei va sancionar en acte solemne la Constitució (29 de desembre de 1978).

En 1982 és nomenat president del Consell d'Estat i el 1985 del Tribunal Suprem i del nou Consell General del Poder Judicial. En 1986 va sofrir un atemptat de l'organització terrorista ETA, del que va resultar il·lès, tot i que el cotxe en el qual viatjava fou perforat per tres granades.[2] Entre 1983 i 1991 va ser també director de la Reial Acadèmia d'Extremadura i va ser condecorat el 1986 amb la Medalla d'Extremadura, la seva terra natal.

Obres

[modifica]
  • Naturaleza jurídica de la obligación alternativa (1942)
  • La solidaridad en las obligaciones (1946)
  • El futuro del derecho civil (1958)
  • Metodología de la ciencia del derecho (1973)
  • El abogado y el razonamiento jurídico (1975)
  • La posesión (1980)
  • El cambio político español y la Constitución (1981)

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Torcuato Fernández Miranda Hevia
President del Consell del Regne

19771978
Succeït per:
Desaparegut
Precedit per:
Antonio Jiménez Blanco
President del Consell d'Estat

19821985
Succeït per:
Tomás de la Quadra-Salcedo
Precedit per:
Federico Sainz de Robles
President del Tribunal Suprem
Escut de l'estat espanyol

19851990
Succeït per:
Pascual Sala Sánchez
Precedit per:
Federico Sainz de Robles
President del Consell General del Poder Judicial

19851990
Succeït per:
Pascual Sala Sánchez
Precedit per:
Luis Jordana de Pozas
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1975-1994
Succeït per:
Juan Vallet de Goytisolo