Antonio López Muñoz

Antonio López Muñoz

Nom original	(es) Antonio López Muñoz, I Conde de López Muñoz
Biografia
Naixement	1 d'abril de 1850 Saragossa
Mort	15 de març de 1929(1929-03-15) (als 78 anys) Madrid
Diputat al Congrés dels Diputats
10 de juliol de 1890 – 5 de gener de 1890
← Joaquim Ferratges de Mesa i Ballester
Circumscripció	Barcelona
Ministre d'Instrucció Pública
31 de desembre de 1912 – 13 de juny de 1913
← Santiago Alba Bonifaz Joaquín Ruiz Jiménez →
President	Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Ministre de Gràcia i Justícia
26 de maig de 1923 – 15 de setembre de 1923
← Álvaro Figueroa y Torres Mendieta Fernando Cadalso Manzano →
President	Manuel García Prieto
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, escriptor, polític
Partit	Partit Liberal
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Societat d'Amics de Portugal
Premis (1916)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII
Ministre de Gràcia i Justícia 26 maig 1923 – 15 setembre 1923 ← Álvaro Figueroa y Torres Mendieta – Fernando Cadalso Manzano → Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 31 desembre 1912 – 13 juny 1913 ← Santiago Alba Bonifaz – Joaquín Ruíz Giménez → Diputat al Congrés dels Diputats 10 juliol 1890 – 5 gener 1890 Circumscripció electoral: Barcelona Ministre d'Afers Exteriors Senador del Regne Ambaixador d'Espanya a Portugal

Antonio López Muñoz, comte de López Muñoz (Huelva, 1 d'abril de 1850 - Madrid, 15 de març de 1929) fou un escriptor i polític espanyol, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, ministre d'Estat i ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.

Vida

Va ser professor de la Universitat de Sevilla, catedràtic de Psicologia als instituts d'Osuna, Granada i Cardenal Cisneros de Madrid. Va iniciar la seva carrera política en el si del Partit Liberal amb el qual obtindria acta de diputat al Congrés dels Diputats per les circumscripcions de Granollers a les eleccions generals espanyoles de 1886, Órgiva i Granada a les eleccions generals espanyoles de 1893 i 1901, i Albacete a les eleccions generals espanyoles de 1898. El 1903 va passar a el Senat representat a Albacete, i en 1908 va ser nomenat senador vitalici. Va ser president d'ambdues Càmeres.

Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 31 de desembre de 1912 i el 13 de juny de 1913 en un gabinet Romanones amb el qual també seria ministre d'Estat entre el 13 de juny i el 27 d'octubre de 1913. Finalment seria ministre de Gràcia i Justícia entre el 26 de maig i el 15 de setembre de 1923 en un govern presidit per García Prieto. Entre 1915 i 1917 va ser ambaixador d'Espanya en la ciutat de Lisboa i finalment el rei Alfons XIII li va concedir el títol de Comte.

Quant a la seva obra literària aquesta se situa en el romanticisme (en el període final, sent coetani d'autors com Zorrilla), obra que va començar a ser reconeguda a partir de 1866, quan en el Teatre de San Fernando de Sevilla va estrenar un poema en octaves reials.

Obra

• Fundador d'"El Diario en Granada".
• Aliatar, leyenda oriental y en verso.
• La cruz azabache.
• Granada (1865)
• Errar la senda, Herencia forzosa.
• El amigo de la casa.
• El precio de un caballo.

Fonts

• Juan Drago. La literatura en Huelva. Huelva y su provincia. Ediciones Tartessos (1987)

Enllaços externs

• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)

Càrrecs públics
Precedit per: Santiago Alba Bonifaz	Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 1912 - 1913	Succeït per: Joaquín Ruiz Jiménez
Precedit per: Juan Navarro Reverter	Ministre d'Estat 1913	Succeït per: Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Precedit per: Álvaro de Figueroa y Torres	Ministre de Gràcia i Justícia 1923	Succeït per: Fernando Cadalso Manzano
Precedit per: Manuel García Prieto	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 15 1911-1929	Succeït per: Ángel Ossorio y Gallardo