Antonio Lizárraga i Esquiroz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntonio Lizárraga i Esquiroz
Antonio Lizárraga.jpg
modifica
Biografia
Naixement22 gener 1817 modifica
Pamplona (Espanya) modifica
Mort7 desembre 1877 modifica (60 anys)
Roma modifica
Activitat
OcupacióOficial modifica
Carrera militar
Rang militarmariscal de camp modifica
ConflictePrimera Guerra Carlina i tercera guerra carlina modifica

Antonio Lizárraga i Esquiroz (Pamplona, Navarra, 22 de gener de 1817 - Roma, Itàlia, 7 de desembre de 1877) fou un general carlista.

Als disset anys ingressà com a voluntari en l'exèrcit carlista, servint primer en el batalló de guies de Zumalacárregui. El 1833 ascendí a oficial, assistí a les batalles de Barbastre i Osca i fou ferit a l'acció d'Oristà. Prengué part en successives accions fins a acabar la guerra, després del conveni de Vergara entrà en l'exèrcit nacional amb el grau de tinent que ja tenia en el carlista i sempre observà una conducta exemplar, distingint-se pel seu valor i disciplina i guanyant-se l’estima i confiança dels seus caps.

En esclatar la tercera guerra carlina, i ja sent tinent coronel, tornà a les files dels carlistes, sent anomenat comandant general de Guipúscoa, després de l'Exèrcit carlí del Centre, del que fou substituït per Antonio Dorregaray y Dominguera,[1] i, ja per últim, de Catalunya. Defensà la plaça de la Seu d'Urgell contra l'exèrcit assetjador del general Martínez-Campos, i només es rendí després d'una aferrisada defensa sent fet presoner i portat a Madrid (1875).

Fou un home actiu i emprenedor i prengué part en totes les operacions de la guerra, el mateix en les estratègiques que en les administratives i tècniques.

Referències[modifica]

  1. Fernández de Penedo Miraflores, Manuel Pando. Candidatura del Duque de Aosta para Rey de España, p. 314. 

Bibliografia[modifica]