Antonio Mije García

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntonio Mije García
Biografia
Naixement24 setembre 1905 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Andalusia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 1976 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
24 febrer 1936 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: Sevilla (capital)
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i sindicalista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Antonio Mije García (Sevilla, ?? - París, 1976) va ser un polític comunista espanyol.

Mije provenia del sindicalisme anarquista (era dirigent del Sindicat Únic d'Alimentació), però va ingressar, juntament amb el grup dirigent de la CNT sevillana, en el PCE eL 1926, constituint el nucli comunista a la ciutat andalusa (i permetent així al PCE expandir-se des del seu nucli biscaí). A la caiguda de Bullejos al IV Congrés del PCE (1932), promoguda per la Unió Soviètica, i la seva substitució, al capdavant del PCE, per part de José Díaz, provinent també de Sevilla, Mije es va fer càrrec de la responsabilitat sindical del Partit, sent encarregat de la creació de la central sindical comunista Confederació General del Treball Unitària (CGTU), el comitè provisional del qual va presidir fins a la convocatòria del congrés de constitució celebrat en 1934, en el qual va ser triat secretari general. Va ser també director de «Mundo Obrero»

A les eleccions generals espanyoles de 1936 va ser elegit diputat per la circumscripció de Sevilla en les llistes del Front Popular. En esclatar la guerra es trobava a Madrid i, després de la fugida del govern de la capital, va ser nomenat conseller (més tard delegat) de Guerra en la Junta de Defensa de Madrid, ja que va exercir fins a la dissolució de la junta l'abril de 1937. Posteriorment va formar part del comissariat polític de l'exèrcit republicà, com a cap del subcomissariat d'organització.

Després de la caiguda de Catalunya, va fugir a França, on va romandre fins a finals de 1939, quan es va traslladar a Mèxic, a França de nou (1946) i finalment a Txecoslovàquia (1950). En les lluites internes del PCE, en un primer lloc es va alinear amb Vicente Uribe Galdeano i Dolores Ibárruri en contra de Jesús Hernández. Quan Uribe cau en desgràcia en el Ple del Buró Polític del PCE que es va celebrar en Bucarest entre abril i maig de 1956, després d'un pacte entre Carrillo i Pasionaria, Mije abandona Uribe, mantenint-se en la direcció del PCE. Ho faria fins a la seva mort a París el 1976. Fou enterrat a Sevilla poc després.[1]

Referències[modifica]