Antonio Raya González

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antonio Raya)
Infotaula de personaAntonio Raya González
Biografia
Mort23 juny 1942 Modifica el valor a Wikidata
Granada (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Comissari polític 88a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópartisà Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

Antonio Raya González (? - Granada, 23 de juny de 1942) va ser un guerriller espanyol del maquis antifranquista.[1]

Biografia[modifica]

Nascut a Granada, es va afiliar al Sindicat Metal·lúrgic de la CNT abans de complir 15 anys.[2]

Durant els anys de la Segona República va col·laborar amb els grups d'acció de les Joventuts Llibertàries (JJLL) i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), intervenint en diverses accions de guerrilla urbana, com l'intent d'assassinat de l'administrador del penal del Puerto de Santa María i la revolta de 1933.

Durant la Guerra Civil Espanyola va fundar la columna "La que siempre rayó", que va combatre en la zona de Antequera fins a la caiguda del front malagueny. Posteriorment va arribar a ser comissari de la 88a Brigada Mixta,[3] que va intervenir en els fronts de Pozoblanco i Extremadura.

Després de la guerra, va continuar lluitant en les serres malaguenyes, organitzant guerrilles rurals i urbanes que van actuar en Màlaga,[4] Còrdova, Granada i Madrid, on va dur a terme una intensa campanya d'assalts, sabotatges i represàlies cap a delators i falangistes. Va col·laborar en diverses ocasions amb el també cenetista Bernabé López Calle,[2] i amb altres grups de la denominada Agrupació guerrillera de Màlaga-Granada (AGMG), molt activa en aquests anys.

El 23 de juny de 1942 va caure mort en una emboscada en Granada, en un bar del carrer Marina.[2]

Referències[modifica]

  1. Daniel Sueiro, Bernardo Díaz-Nosty (1985). Historia del franquismo: Un imperio en ruinas, Argos Vergara, pág. 276
  2. 2,0 2,1 2,2 Dolors Marín Silvestre (2002). Clandestinos: el maquis contra el franquismo, 1934-1975, Plaza & Janés, pág. 266
  3. Carlos Engel (1999). Historia de Las Brigadas Mixtas Del Ejército Popular de la República, Almena Ediciones, pág. 84
  4. Cristian Matías Cerón Torreblanca (2007). "La paz de Franco", la posguerra en Málaga, Universidad de Málaga, pág. 239

Bibliografia[modifica]

  • Romero Navas, José Aurelio: 1952: huida de los 6 últimos guerrilleros a Francia. Jábega nº 88, 2001.