Antonio Raya González
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 23 juny 1942  Granada (Espanya) |
| Comissari polític 88a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | partisà |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Antonio Raya González (? - Granada, 23 de juny de 1942) va ser un guerriller espanyol del maquis antifranquista.[1]
Biografia[modifica]
Nascut a Granada, es va afiliar al Sindicat Metal·lúrgic de la CNT abans de complir 15 anys.[2]
Durant els anys de la Segona República va col·laborar amb els grups d'acció de les Joventuts Llibertàries (JJLL) i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), intervenint en diverses accions de guerrilla urbana, com l'intent d'assassinat de l'administrador del penal del Puerto de Santa María i la revolta de 1933.
Durant la Guerra Civil Espanyola va fundar la columna "La que siempre rayó", que va combatre en la zona de Antequera fins a la caiguda del front malagueny. Posteriorment va arribar a ser comissari de la 88a Brigada Mixta,[3] que va intervenir en els fronts de Pozoblanco i Extremadura.
Després de la guerra, va continuar lluitant en les serres malaguenyes, organitzant guerrilles rurals i urbanes que van actuar en Màlaga,[4] Còrdova, Granada i Madrid, on va dur a terme una intensa campanya d'assalts, sabotatges i represàlies cap a delators i falangistes. Va col·laborar en diverses ocasions amb el també cenetista Bernabé López Calle,[2] i amb altres grups de la denominada Agrupació guerrillera de Màlaga-Granada (AGMG), molt activa en aquests anys.
El 23 de juny de 1942 va caure mort en una emboscada en Granada, en un bar del carrer Marina.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Daniel Sueiro, Bernardo Díaz-Nosty (1985). Historia del franquismo: Un imperio en ruinas, Argos Vergara, pág. 276
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Dolors Marín Silvestre (2002). Clandestinos: el maquis contra el franquismo, 1934-1975, Plaza & Janés, pág. 266
- ↑ Carlos Engel (1999). Historia de Las Brigadas Mixtas Del Ejército Popular de la República, Almena Ediciones, pág. 84
- ↑ Cristian Matías Cerón Torreblanca (2007). "La paz de Franco", la posguerra en Málaga, Universidad de Málaga, pág. 239
Bibliografia[modifica]
- Romero Navas, José Aurelio: 1952: huida de los 6 últimos guerrilleros a Francia. Jábega nº 88, 2001.