Antoni Ribera i Maneja

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Antonio Ribera)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAntoni Ribera i Maneja
Ramon Casas - MNAC- Antoni Ribera- 027649-D 006641.jpg
Biografia
Naixement (ca) Antoni Ribera i Maneja
1873
Barcelona
Mort 4 març 1956 (82/83 anys)
Activitat
Ocupació Director d'orquestra
Modifica les dades a Wikidata

Antoni Ribera i Maneja (Barcelona, 1873 - Madrid, 4 de març de 1956[1]) fou un director d'orquestra català.

Per complaure al seu pare estudià comerç i fou empleat durant alguns anys sense deixar la música, a la que es dedicà per complet a partir del 1894. Aquest mateix any assistí als festivals wagnerians de Bayreuth, i en retornar a Barcelona es donà conèixer com a director d'orquestra. El 1899 féu un segon viatge a Alemanya, perfeccionant allà els seus estudis amb el cèlebre teòric Hugo Riemann, ensems que dirigia diversos concerts simfònics (Bayreuth, Nuremberg, etc..).

De 1901 a 1904 fou director de la llavors naixent Associació Wagneriana de Barcelona, en la que portà a fi una entusiasta i intel·ligent labor, doncs donà nombroses conferències i traduí al català totes les obres teatrals de Wagner (amb col·laboració amb d'altres), tasca aquesta molt important, doncs Ribera va introduir en aquesta la notació temàtica. També es dedicà a la crítica musical, sent molt interessant la col·laboració que aportà al Diario de Barcelona durant els anys que va romandre a Alemanya.

El 1904-05 fou director d'orquestra del Liceu de Barcelona, on va dirigir diverses produccions wagnerianes i estrenà Els mestres cantaires de Nuremberg. També fou durant quatre temporades (1905-08) director d'orquestra del teatre Municipal de Lemberg, i més tard dues més (1910-11), estrenant llavors L'anell del nibelung. El 1915 tornà a actuar al Liceu, havent, a més dirigit molts concerts en diversos punts d'Espanya, especialment a Barcelona, i de l'estranger. El 1905 i 1912 fou invitat per la família Wagner a cooperar en el Festival de Bayreuth fet que fins llavors no havia estat per a cap músic de raça llatina.[2]

Referències[modifica]

  1. «Necrológicas». La Vanguardia, 11-03-1956, pàg. 27.
  2. Mendoza, 1995, p. 179.

Bibliografia[modifica]