Antonio Salazar Chapela

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntonio Salazar Chapela
Biografia
Naixement 24 juny 1898
Màlaga (Andalusia)
Mort 8 juliol 1980 (82 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Metge
Modifica les dades a Wikidata

Antonio Salazar Chapela (Màlaga, 24 de juny, 1898Barcelona, 8 de juliol, 1980), fou un metge.[1]

Era fill de Francisco Salazar López (1850-1916), propietari d'un "Almacén de Coloniales", natural d'Almargen (Màlaga), i de María Chapela Fernández (c. 1856-1926). Vaser el vuitè de nou germans: José Rafael (Pepe), Francisco, Dolores, M. del Carmen, M. del Carmen (ambdues trapassades infants), Francisco de Asís (Paco), Trinidad, Antonio i Esteban. D'entre els quals cal destacar el primogènit, Pepe, intel·lectural, historiador i escriptor, amic d'Ortega y Gasset, i el benjamí, Esteban, que va freqüentar el grup de la Generació del 27 i va ser secretari de Manuel Azaña, va residir a Londres on va dedicar-se a la tasca periodística i d'escriptor, i fundà i dirigí l'Institut Espanyol de Londres. El biografiat va estudiar el batxillerat a Màlaga, la carrera de Medicina i Cirurgia a Barcelona (1920?), i per costejar-se els estudis va treballar com a ajudant de farmàcia, a la ciutat comtal.

Una vegada llicenciat va realitzar suplències a Almatret (Lleida) i Castellar de N'Hug (Berguedà), després a l'Aldea de San Nicolás a Gran Canària, des d'on es va casar per poders amb Emília Palau, professora de piano, amb qui va tenir un fill, August (1928). L'any 1927 decidiren emigrar al Perú, s'instal·laren a Lima i va obrir consulta mèdica privada, després va optar per la plaça de metge titular a la ciutat de Huancané, capital del districte peruà del Llac Titicaca, i posteriorment va ser metge de companyies mineres, va treballar per a l'empresa nordamericana "American Smelting and Refining Company", amb seu a Nova York, de la qual n'era propietària la família Guggenheim.

La companyia tenia explotacions mineres a diferents llocs del món, després d'haver rebut formació en cirurgia, traumatologia, ginecologia i medicina tropical als Estats Units, al Perú va treballar per la filial Northern Peru "Mining and Smelting Company", a l'Hospital de Quiruvilca, ocupant-se també d'altres hospitals de la zona dels Andes com Pataz, Shorey i Samne. Era habitual passar uns anys sense fer vacances, i després la companyia premiava l'especialista amb un llarg viatge per Nord-amèrica i Europa, així va ser com l'any 1931 la família Salazar va realitzar un parèntesi. L'any 1934 retornen a Espanya, el biografiat contacta de nou amb l'"American Smelting and Refining Company" i tria la plaça de metge de l'Hospital de Tarkwa, a la Costa d'Or, actualment Ghana, on treballa per la filial anomenada "Tarkwa Gold Areas Ltd". (1934-1935).

A partir de 1936 viu a l'Empordà, primer exerceix de metge a Roses, en substitució de Josep Coma Moragas, lloc on passa la guerra civil; durant aquest període s'encarrega de l'organització d'un Hospital, habilitat en un xalet de la família Rahola, per fer front a les urgències i els ferits de guerra. Després de la guerra el biografiat, un dia a la setmana, va a Barcelona per assistir a sessions operatòries a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i establir contacte amb col·legues; allà coincideix amb els doctors Joan Puig-Sureda, Jaume Pi i Figueras, Antoni Llauradó, Vicenç Artigas o Josep Masferrer Oliveras, amb els quals va mantenir amistat. L'any 1942 va acceptar l'oferta dels doctors Xavier de Requesens Torres i Antonio Raventós Moragas, propietaris de l'entitat asseguradora "Previsora Española de Especialidades S.A.", entitat que havia posat en marxa la Clínica Ampurdán, d'ocupar-se de les urgències de la clínica. Circumstància que el portà a traslladar-se a Figueres, l'any 1943. L'any 1948 es tancà la Clínica Ampurdán, i traslladaren els serveis a la Clínica Cataluña. L'any 1946, per oposició, va esdevenir tocòleg titular de Figueres, i atomàticament metge de la Seguretat Social amb plaça a l'Hospital de Figueres, on va esdevenir peça clau.

Des del punt de vista de la pràctica mèdica, el Dr. Salazar va ser un dels pioners en la introducció de les tècniques del part sense dolor. Va prosseguir amb l'activitat professional fins a la jubilació, l'any 1968, moment en què es trasllada a viure a Barcelona. Al llarg dels anys d’exercici cal destacar l’entrega total a les seves responsabilitats, la disponibilitat envers els malalts i la relació d’amistat establerta amb el cercle familiar del pacient, així com l'habilitat reconeguda en les diferents especialitats de cirurgia, traumatologia i tocologia, i el respecte i la consideració entre els companys de professió. A Figueres, juntament amb un grup d'amics melòmans (Concepció Brusés, M. Josefa Carbonell, Rosa Climent de Puig, Alfons Cusí, Joaquim Fort de Ribot, Emília Palau, Alfons Puig, Ramon Reig, Tomasita Riera de Vidal, M. Dolors Ros de Cusí, Narcís Sala i Miquel Vidal), va constituir l'Associació de Música de Figueres (1952-1965), que, anys a venir, tindria continuïtat en l'associació Joventuts Musicals.

Referències[modifica]

  1. Padrosa Gorgot, Inés. «Salazar Chapela, Antonio». A: Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, p. 753-754. ISBN 978-84-96747-54-8 [Consulta: 31 octubre 2019].