Antonio Tabucchi
| ||
| Biografia | ||
|---|---|---|
| Naixement | 24 de setembre de 1943 Vecchiano, Pisa, Itàlia | |
| Mort | 25 de març de 2012 (als 68 anys) Lisboa, Portugal | |
| Causa de mort | càncer  | |
| Nacionalitat | Itàlia | |
| Formació | Universitat de París Universitat de Pisa Scuola Normale Superiore de Pisa | |
| Activitat | ||
| Camp de treball | Literatura portuguesa | |
| Lloc de treball | Siena Bolonya Gènova | |
| Ocupació | Escriptor i professor | |
| Activitat | 1975 - 25 març 2012 | |
| Ocupador | Universitat de Siena Universitat de Bolonya Universitat de Gènova | |
| Membre de | ||
| Professors | Silvio Guarnieri | |
| Obra | ||
Obres destacables
| ||
| Premis | ||
| ||
      | ||
Antonio Tabucchi (Vecchiano, província de Pisa, 24 de setembre de 1943 - Lisboa, 25 de març del 2012) fou un escriptor italià, professor de Llengua i Literatura portugueses en la Universitat de Siena.[1]
Visceralment enamorat de Portugal, era el millor coneixedor, crític i traductor italià de l'escriptor portuguès Fernando Pessoa. Tabucchi conegué l'obra de Pessoa en els anys seixanta, en La Sorbona, li fascinà de tal forma que al seu retorn a Itàlia acudeix a classes de portuguès per a comprendre millor el poeta. Els seus llibres han estat traduïts en divuit països. Amb Maria José de Lancastre, la seva esposa, va traduir a l'italià moltes de les obres de Pessoa.
Va escriure, a més, un llibre d'assajos i una comèdia teatral sobre Pessoa. Va obtenir el premi francès "Médicis étranger" per la seva novel·la Notturno Indiano, i el premi Campiello per Sostiene Pereira. Alguns dels seus llibres més coneguts són Notturno Indiano, Piccoli equivoci senza importanza, Un baule pieno di gente, Gli ultimi tre giorni di Fernando Pessoa, Sostiene Pereira, La testa perduta di Damasceno Monteiro i Si sta facendo sempre più tardi. Diversos dels seus llibres han estat duts al cinema, entre els quals destaca Sostiene Pereira, on Marcello Mastroianni destaca en una de les seves últimes interpretacions, en 1995, només un any abans de la defunció del gran actor italià. En 2004 Tabucchi va rebre en Espanya el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo.
Va morir el 2012 a Lisboa als 68 anys.[2] Pòstumament, va publicar-se a Feltrinelli, Milà, la novel·la Per Isabel. Un mandala (2013), traduïda al català per Teresa Muñoz Lloret (Ed. 62, 2014) i al castellà per Carlos Gumpert (Anagrama, 2014).
Bibliografia
- Piazza d'Italia - 1975
- Il Gioco del Rovescio - 1981
- Donna di Porto Pim e Altre Storie - 1983
- Notturno Indiano - 1984
- Piccoli Equivoci Senza Importanza - 1985
- Requiem: un'Allucinazione - 1992
- Sostiene Pereira - 1994 (Premi Aristeion, 1997)
- La Testa Perduta di Damasceno Monteiro - 1997
- La gastrite di Platone - 1998
- Relato: Teatro
- Per Isabel. Un mandala - 2013
Bibliografia publicada en català
- Nocturn a l'Índia
- Piazza d'Itàlia - 1998
- El cap perdut de Damasceno Monteiro - 2001
- Afirma Pereira - 2001
- Rèquiem. Una al·lucinació - 2001
- Es va fent més i més tard - 2002
- Dona de Porto Pim - 2003
- Tristano es mor - 2004
- Somnis de somnis. Els tres últims dies de Fernando Pessoa
- La gastritis de Plató
- Per a Isabel. Un mandala - 2014
Premis i reconeixements
Referències
- ↑ «Antonio Tabucchi». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 abril 2016].
- ↑ Mor a Lisboa l'escriptor italià Antonio Tabucchi als 68 anys