Antonio Valentín Angelillo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAntonio Valentín Angelillo
Sivori angelillo.JPG
Biografia
Naixement 5 de setembre de 1937
Buenos Aires, Argentina
Mort 5 gener 2018 (80 anys)
Siena
Causa de mort Càncer de pulmó
Alçària 176 centímetres (1,76 m)
Pes 72 kg
Activitat
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport Futbol
Posició a l'equip Interior
Clubs juvenils
Anys Equip
1952-1955 Arsenal de Lavallol
Clubs professionals
Anys Equip PJ (gols)
1955
1956-1957
1957-1961
1961-1965
1965-1966
1966-1967
1967-1968
1968-1969
Racing
Boca Juniors
Internazionale FC
Roma
AC Milan
Lecco
AC Milan
Genoa
9 (3)
34 (16)
113 (68)
106 (27)
11 (1)
12 (1)
3 (1)
22 (5)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (gols)
1955-1957
1961-1962
Argentina Argentina
Itàlia Itàlia
11 (11)
2 (1)
Modifica les dades a Wikidata

Antonio Valentín Angelillo (Buenos Aires, 5 de setembre de 1937 - Siena, 5 de gener de 2018) fou un futbolista i entrenador de futbol argentí, nacionalitzat italià.

Trajectòria esportiva[modifica]

Després de jugar a l'Argentina a Arsenal de Lavallol el 1952, i a Racing Club de Avellaneda el 1955, ingressà a Boca Juniors el 1956. Juntament amb els seus companys Omar Sivori i Humberto Maschio marxaren a Itàlia a les darreries de la dècada de 1950. En aquest país van rebre el sobrenom de "trio de la mort" i "àngels de cara bruta".[1] Entre 1957 i 1961, Angelillo disputà 127 partits a l'Inter de Milà, marcant 77 gols. A la Sèrie A disputà 113 partits i marcà 68 gols pel club. Fou el màxim golejador de la lliga italiana de futbol la temporada 1958-59 amb 33 gols en 33 partits. Malgrat els seus gols, Angelillo no guanyà cap títol important amb els nerazurri. El seu següent club fou l'AS Roma, on disputà 106 partits i marcà 27 gols entre 1961 i 1965. Els seus darrers clubs foren l'AC Milan (11 partits, 1 gol), Lecco (12 partits, 1 gol) i Genoa.

Disputà 11 partits i marcà 11 gols amb la selecció argentina. Al Campionat Sud-americà de futbol de 1957 que guanyà Argentina fou el segon màxim golejador empatat, amb 8 gols en 6 partits.[2] Fou després d'aquesta competició, que ell, Omar Sivori i Humberto Maschio marxaren a Itàlia a jugar. Un cop a Itàlia adquirí la nacionalitat italiana i fou internacional amb aquesta selecció en dos partits, en els quals marcà un gol.

Un cop acabada la seva carrera de jugador es convertí en entrenador. Dirigí diversos principalment clubs de categories inferiors a Itàlia. El seu major èxit arribà a l'Arezzo, amb el qual guanyà la Coppa Italia Sèrie C, una lliga de la Serie C1 i perdé una promoció a la Serie A.


Referències[modifica]

  1. Malta Today
  2. «Southamerican Championship 1957». rsssf.com. [Consulta: 2 gener 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Valentín Angelillo Modifica l'enllaç a Wikidata