Antropofàgia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Tigre

L'antropofàgia (del grec νθρωποφαγία;, i aquesta de νθρωπος;-ου;, anthropos, "humà", i φαγία;, phagia "acció de menjar") és l'acte d'incloure carn o altres teixits (excepte sang, que s'anomena hematofàgia) d'humans a la dieta. Pot ocórrer per depredació, quan l'humà ha estat mort per l'animal que se'l menja, o per carronya, si és menjat després de morir per qualsevol causa aliena a l'animal que se'l menja, es parla aleshores de necrofàgia. També pot ser menjat per un altre humà.

Diferencia amb el canibalisme[modifica | modifica el codi]

El canibalisme es diferencia de l'antropofàgia en el fet en què caníbal és aquell que devora un ésser viu de la seva pròpia espècie, i antropòfag és aquell que devora humans. Un tigre pot menjar un ésser humà, i així es converteix en antropòfag, però no en caníbal. En canvi, les vídues negres femelles devoren als seus mascles després de copular, el que és canibalisme. D'altra banda, l'ésser humà que devora un altre ésser humà, és canibalisme i antropofàgia.

Incidències[modifica | modifica el codi]

Diverses espècies a part de l'home, ja sigui de manera documentada o només per relats populars, estan en aquesta definició, encara que cap no s'alimenta ni exclusiva ni principalment de carn humana. De fet, l'home modern, no per la seva força sinó per la seva habilitat de crear armes, ha pogut escapar de la dieta de tot depredador; els casos d'antropofàgia no humana són escassos, sobretot considerant la població humana actual.

En l'antiguitat es recorria, en certes cultures, als grans depredadors com a càstig de criminals i enemics. Tal va ser el cas dels romans, que les van fer tota una institució d'entreteniment especialment durant la persecució dels cristians.

Tanmateix, en els últims anys, a causa de l'augment de la població, a la disminució subsegüent de l'espai de cacera per als depredadors, i a cert augment en el nombre d'aquests (a causa que es troben protegits en certes àrees), han augmentat els casos d'antropofàgia no humana en zones suburbanes. Tal és el cas de víctimes de pumes a les muntanyes properes a Los Angeles, i a l'Índia per part de lleopards i tigres, sobretot en els assentaments humans als voltants de l'àrees protegides a prop de Bombai.

Depredadors antropòfags[modifica | modifica el codi]

Algunes de les espècies conegudes:

Mamífers[modifica | modifica el codi]

  • Tigre (Panthera tigris) És el més famós dels antropòfags, encara que els atacs a humans han disminuït junt amb el nombre de tigres. L'antropòfaga amb més morts humanes en seu haver va ser una tigressa, coneguda com "La tigressa de Champawat" amb més de 450 víctimes.
  • Lleó (Panthera lleo) Els lleons famolencs no dubten en atacar l'home; són els tercers felins més propensos a atacar després del tigre i el lleopard.
  • Lleopard (Panthera pardus) Potser el mamífer antropòfag més antic, ja que el registre fòssil demostra que ja consumia als avantpassats de la raça humana fa milions d'anys.
  • Puma (Puma concolor) Els atacs de puma s'han multiplicat a Amèrica del Nord a causa de la reducció de l'hàbitat dels pumes, que es veuen forçats a viure a prop de l'home i a aprofitar qualsevol font d'aliment.
  • Llop (Canis lupus) Ataca empès per la gana, si bé en molts llocs ha estat tan perseguit que ha après a evitar els humans.
  • Ós, especialment l'ós bru i el kodiak, si bé l'ós morrut asiàtic, l'ós negre americà i l'ós polar també han matat i devorat humans. Fins i tot el panda gegant, un ós vegetarià, pot atacar en defensa pròpia o per altres motius però no veu l'home com aliment.
  • Hiena, tant la tacada com la ratllada han atacat l'home en certes ocasions.
  • Jaguar (Panthera onca). Els atacs de jaguar són rars a causa de l'hàbitat recòndit d'aquest animal i a la persecució de la qual ha sigut objecte, que els ha tornat cauts davant de la presència humana.
  • Ximpanzé. Els ximpanzés salvatges han matat i menjat nens, i també han atacat humans adults.

Esquals[modifica | modifica el codi]

Rèptils[modifica | modifica el codi]

Carronyaires antropòfags[modifica | modifica el codi]

En aquest grup podrien estar incloses moltes espècies, formigues i escarabatsinclosos, cosa comuna si el cos no és cremat, congelat o momificat. Altres exemples són:

Es pot destacar que va ser l'antropofàgia del xacal el que va donar origen al culte d'Anubis, en creure els antics egipcis que en devorar el cos s'emportava l'ànima al món dels déus.

Antropofàgia humana[modifica | modifica el codi]

Article principal: Canibalisme

Antropòfags extints[modifica | modifica el codi]

Ja sigui per evidència fòssil o per simple extrapolació, es creu que els següents animals van ser antropofagos ocasionals en temps prehistòrics:

Rumors i invencions[modifica | modifica el codi]

A l'Amazònia s'escolten relats de nens que han estat raptats, per ser menjats, per àguiles harpies. Alguns biòlegs creuen que això no és possible, però d'altres creuen que sí que podria aixecar un bebè nounat de 2,5 kg o menys. A més s'expliquen històries d'anacondes que s'han empassat a nens.

En la pel·lícula Hannibal, a part del canibalisme del doctor Lecter, una víctima supervivent d'aquest, mana entrenar uns senglars gegants africans Hylochoerus etiòpics perquè matin i devorin humans.

En la mitologia grega, un dels famosos treballs d'Hèracles va ser robar les eugues de Diomedes, les quals eren antropòfagues.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antropofàgia Modifica l'enllaç a Wikidata