Antzevatsi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Els Antzevatsi foren una família feudal armènia de grans senyors (nakharars) que va governar el districte d'Antzevatsiq amb residència al castell de Kangvar. El territori es trobava al sud-est de Van i al nord-oest d'Ake. Eren una branca dels antic prínceps medo-carducs de Mahkert

El primer nakharar esmentat és Gnel o Gunel vers el 374. Shmavon, Zuaren i Aravan apareixen junts vers el 445. Vers principis del 482 el nakharar Ohan Antzevatsi, que dubtava entre el partit persa i el partit nacional, va entrar en la rebel·lió (el que s'anomenava la Santa Lliga) junt amb Nerseh Erundhuni, però quan les seves forces anaven a unir-se a les dels altres rebels foren atacats per les dels nakharars que restaven fidels als perses: Sehuk o Sevuk Antzevatsi i Ohan de Mokq (24 d'abril del 482) prop d'Arest al districte de Bznuniq; aquest atac va fracassar i Ohan es va poder reunir amb la resta de rebels. Sehuk representava la tendència pro persa de la família.

Tadjat (o Tačat) Antzevatsi fou el membre més destacat de la família. Primer al servei de Bizanci, va passar després al servei dels musulmans sent el primer príncep d'Armènia en l'obediència del Califa (vers 780/782) i va rebre el títol de patrici d'Armènia i la possessió plena del districte d'Antzevatsiq el 780. Va morir al cap de poc temps, vers el 785, però el territori va romandre en poder dels seus descendents. Un descendent, Atom Antzevatsi va morir màrtir el 853. El seu successor Mushel, va morir el 863 i va deixar el país al príncep d'Armènia Ashot I el gran, però la vídua Helena es va casar amb Gurgen de Mardastan que va adquirir així l'Antzevatsiq i el va conservar fins a la seva mort vers el 897 en què el va succeir el seu fill Atom, que governava abans del 930, retornant després als Ardzruni del Vaspurakan

El príncep Grigor Antzevatsi, fill de Mushel, últim membre rellevant de la família, fou lleial al seu padrastre en la lluita per la possessió del país contra el Vaspurakan.

Bibliografia[modifica]

  • Eranshahr nach der Geographie des Ps. Moses Xoranac'i, per Joseph Marquart/Markwart, Berlin, 1901, (alemany), accessible a [1]
  • CYRIL TOUMANOFF, INTRODUCTION TO CHRISTIAN CAUCASIAN HISTORY: II: States and Dynasties of the Formative Period, Traditio, Vol. 17 (1961), Published by: Fordham University [2].