Antón Tovar Bobillo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntón Tovar Bobillo
Biografia
Naixement23 octubre 1921 Modifica el valor a Wikidata
A Pereira (Ourense) (gl) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 2004 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Ourense (Galícia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Sant Francesc Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Antón Tovar Bobillo (Rairiz de Veiga, 1921-Ourense, 2004) va ser un poeta gallec.

Va estudiar filosofia i lletres i fou funcionari del Ministeri d'Hisenda fins al 1967, quan en va ser expulsat per la seva militància clandestina en el Partido Comunista de España. Després va exercir de llibreter.

Considerat com un dels més grans poetes gallecs contemporanis, la seva obra comprèn títols com Arredores (1962), Non (1967), Calados esconxuros (1980), Berros en voz baixa (1990), A nada destemida (1991). En espanyol és autor de llibres com El tren y las cosas i La Lanzada (Versos hacia el mar). El 1989 va publicar el llibre de relats A grande ilusión e outros contos. Aqueix mateix any va aparèixer Diario sin datas, del qual el Diario íntimo dun vello revoltado (2001) es pot considerar una continuació.

Bibliografia[modifica]

  • Caseiro, Delfín. «Retrato do que vivín». A: Crítica e autores I, p. 181-182 (BG120). 
  • Ramos, Baldo. «Arredor da soidade». A: Crítica e autores I, p. 182-183 (BG120). 
  • Rúa, Xosé Luís. «Retrato Puntillista». A: Crítica e autores I, p. 183-184 (BG120). 
  • Rodríguez, X. M.. «Non está un para moitas festas». A: Crítica e autores I, p. 184-189 (BG120). 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antón Tovar Bobillo