Apagaveles
En nàutica, l'apagaveles és la baderna o més aviat, una corda particular i enquitranada, de 2 o 3 vares (1.67 o 2.51 m) de llarg i d'1 a 2 polzades (2.3 a 4.6 cm) d'ample, que de tros en tros es fa ferm en les vergues per a subjectar o trincar-ne les respectives veles, després de ben enrotllades aquestes quan s'aferren.[1]
S'empra doncs per a reduir momentàniament la superfície d’una vela.
També s'usen en alguns vaixells tomadors de tela grossa, que són unes tires d'aquest gènere, fetes orincs a les vergues per al mateix objecte que els de trena.
Etimologia
[modifica]El del mig es diu també creu i és, en la vela major, de tres pernadas. N'hi ha a més un altre que es diu de colobra i consisteix en una baderna llarga amb què s'aferra una vela, o se subjecta encara més després d'aferrada, colobrejant-la per ella. En els vaixells llatins es denomina batafió, encara que és d'una altra forma. S'hi afermava en el penol, i servia per a aferrar la part de vela que arribava fins al terç de la verga, on era l'altre que rebia el nom d'engraellat (? cast. zarro o zarzo).
Sorts d'apagaveles
[modifica]- Apagaveles de la creu: cadascun dels dos apagavels immediats a la creu de la verga, que es donen en ajuda de la creu.
- Agafaveles del terç: el que subjecte en el terç de la verga serveix per a aferrar la vela en aquesta part.
- Agafaveles del penol: el que serveix per a aferrar la part de vela immediata al penol.
Referències
[modifica]Diccionario marítimo, 1865 José de Lorenzo, Gonzalo de Murga, Martín Ferreiro i Peralto